El Modernisme a Catalunya: Artistes, Obres i Influències

El Modernisme a Europa i Catalunya

A tot Europa el terme Modernisme va portar implícita la reivindicació de la modernitat, que seria constant al llarg del segle. Aquesta actitud reivindicativa la va compartir amb altres moviments que li eren més o menys coetanis, com l'Impressionisme, el Simbolisme o el Decadentisme. Tots ells van instaurar la figura de l'artista rebel i bohemi.

El Modernisme Català

El Modernisme Català prové de les arts plàstiques, de l'arquitectura sobretot; és la d'un moviment decorativista, vistós i espectacular. És d'origen antiburgès. Exemples d'això són les obres de Gaudí, com la Casa Batlló o La Pedrera.

Al Modernisme van conviure dues tendències:

1. El Regeneracionisme: era un moviment que preconitzava un canvi social i polític i pretenia regenerar la societat, tot i que també tenia un vessant individualista. Un dels seus representants va ser Jaume Brossa.
2. L'Esteticisme: va fomentar, per la seva banda, la transformació necessària de la societat en un paper primordial que conferia a l'art, entès en un sentit ampli: arts plàstiques, literatura, música... Un dels seus representants va ser Santiago Rusiñol.

El Modernisme es va dividir en dues etapes:

1. 1892-1900: va ser l'etapa més combativa. Els modernistes van explicar les seves idees en quatre revistes: L'Avenç, Catalònia, Quatre Gats i Pèl & Ploma.
2. 1900-1911: va ser l'etapa més literària i menys ideològica. El Modernisme era assimilat per la burgesia catalana. Revista: Juventut.

La Bohèmia

Vinculada als referents Friedrich Nietzsche, amb la seva idea de superhome o el seu concepte de voluntat, i Henrik Ibsen, autor d'Un Enemic del Poble, va néixer la figura del bohemi, un personatge antiburgès que vivia al marge de la societat, de vegades extravagant i sovint idealista.

Hi havia dos tipus de bohèmia:

1. Bohèmia negra: pròpia dels que vivien realment al marge de la societat.
2. Bohèmia daurada: la dels que, tot i criticar la burgesia, en provenien i vivien bé. Exemples d'això són Jaume Brossa i Santiago Rusiñol.

La Novel·la Modernista Catalana

La novel·la modernista catalana s'inicia amb Els sots feréstecs, de Raimon Casellas, i s'acaba amb La vida i la mort d'en Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès. Entremig cal destacar Solitud, de Víctor Català; Josafat, de Prudenci Bertrana, o L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol.

El Teatre Modernista Català

El teatre modernista català va estar molt marcat per la influència de dos autors: el belga Maeterlinck i el noruec Ibsen. El primer és representatiu del Simbolisme, una tendència antirealista, i el segon va escriure un teatre de denúncia, en què l'individu s'enfrontava a la societat. L'un i l'altre van marcar les dues tendències del teatre modernista català: la més simbolista o decadentista i la més ideològica.

L'Escola Mallorquina

El concepte d'Escola Mallorquina, en un primer moment només geogràfic, va acabar essent aplicat pels noucentistes a un grup de poetes, òbviament mallorquins, de principis del segle XX, amb un model de llengua subtil i refinat. Caracteritzat pel classicisme i l'assumpció de la tradició popular, el grup acabà tenint també una arrel cristiana i una inclinació conservadora.

Autors Destacats del Modernisme Català

Víctor Català (Caterina Albert i Paradís)

Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís (L'Escala, 1869-1966), gran novel·lista del Modernisme. La seva obra més coneguda és Solitud, publicada a la revista Juventut entre 1904 i 1905. Tota l'obra gira a l'entorn del drama de la protagonista, la Mila. També és autora de Drames rurals i Un film.

Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931) va ser dramaturg, poeta, novel·lista, pintor i agitador cultural. Representant de la bohèmia daurada. En teatre, destaquen:

1. Obres de caràcter esteticista com Cigales i formigues.
2. Vessant més proper al teatre de denúncia com L'heroi.

És més conegut per obres humorístiques i costumistes com:

1. Els Jocs Florals de Canprosa.
2. L'auca del senyor Esteve, on s'explica, en to de comèdia de costums, l'enfrontament de Ramonet, que vol ser escultor, amb el seu pare.

Més endavant va escriure novel·les humorístiques com El català de La Mancha.

Joan Maragall

Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) és el gran poeta del Modernisme Català. La seva obra poètica està constituïda per cinc llibres: Poesies, Visions i cants, Disperses, Enllà i Seqüències. L'obra poètica de Maragall és inseparable del seu concepte de la "paraula viva".

Joaquim Ruyra

Joaquim Ruyra (Girona, 1858-Barcelona, 1939) va ser un gran prosista català, perfeccionista i amb un gran sentit del llenguatge. La seva obra es compon de tres llibres: Marines i boscatges, La parada i Entre flames.

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854-Palma, 1922) va tenir tres períodes en la seva obra:

• Període romàntic: Poesies
• Període clàssic: Horacianes
• Període d'obres d'inspiració religiosa: Visions de Palestina

Part de la seva obra és en castellà: Líricas.

Joan Alcover

Joan Alcover (Palma, 1854-1926) va ser un defensor de l'ús del català. El seu llibre de poemes més emblemàtic és Cap al tard.

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924) va destacar pel to directe, la sinceritat, el vitalisme i la força expressiva. La seva obra poètica consta de: Poemes en ondes hertzianes, L'irradiador del port i les gavines, Les conspiracions, La gesta dels estels, El poema de la rosa als llavis i Óssa menor.