Modernisme a Catalunya

ETAPES modernisme:

-1a etapa (1892-1900) etapa de formació: l'ideari modernista s'expressa a través de la revista l'Avenç. El 1892 l'Avenç publica un important article de Jaume Brassa, Viure del passat, que es considera un manifest programàtic del modernisme. A partir del 1898 hi ha un predomini del modernisme esteticista, és a dir, aquells corrents estètics que defensen l'art per l'art: parnassianisme, simbolisme, decadentisme i prerafaelisme... Els principals representants modernistes d'aquests corrents són: Joan Maragall, Santiago Rusiñol i Ramon Casas. Un dels objectius del modernisme va ser la modernització de la llengua. En aquest sentit l'Avenç va publicar una secció de la revista, La reforma lingüística, en què es feien propostes concretes de canvis ortogràfics. Hi va col·laborar Pompeu Fabra.

2a etapa:

(1900-1911) etapa de consolidació: continua la presència del modernisme regeneracionista que es va consolidant des de la Renaixença. Destaca la figura de Gabriel Alomar. Es manifesta a través de les revistes Catalonia i Joventut. Es publiquen les més destacades novel·les modernistes: Els sots feréstecs (Ramon Casas) i Solitud (Víctor Català). Es produeix un acostament entre els modernistes i la ideologia nacionalista. Hi ha convivència entre el modern generacionisme i el modern esteticista. Es publiquen les novel·les modernistes més destacades...

MOD. esteticista:

Està format per alguns corrents estètics europeus que els modernistes van acollir com a models literaris i pictòrics... - Parnassianisme: d'origen francès. Se centra sobretot en la poesia molt formalista. Es rebutja la sentimentalitat. Els temes s'ambienten sobretot en la cultura grega (Jeroni Zanré i Gabriel Alomar). - Simbolisme: d'origen francès. Es manifesta sobretot en la poesia. Es tracta d'una poesia intel·lectualitzada i abstracta, plena de símbols que volen suggerir una realitat trascendent (Stéphane Mallarmé). - Decadentisme: corrent d'origen francès, més que una escola literària concreta és una actitud vital, la civilització occidental ha arribat a la seva fi i l'única solució que hi ha és l'art i la bellesa, en les obres literàries hi ha sentiments i sensacions de tedietat, nostàlgia i melangia... - Prerafaelisme: moviment sobretot pictòric, d'origen anglès. El nom del moviment es deu al fet que revindiquen els pintors anteriors a Rafael. La pintura prerafaelita es caracteritza per detallisme minuciós, el decorativisme, les figures estetitzades (William Morris, Dante Gabriel Rossetti i Christina Rossetti)...

La novel·la mod._ la novel·la és el gènere més característic del modernisme. Després de les novel·les de Narcís Oller, les novel·les modernistes van contribuir a consolidar el gènere dins la literatura catalana... Cronològicament la novel·la mod. va des del 1901 any de la publ. d'Els sots feréstecs de Ramon Casas al 1911 any de la publicació de La vida i la mort de Jorde Frogimals de Josep Pous i Pagès...

JOAN Maragall

(Barcelona 1860-1911) - Tenia la paraula viva. Com a assagista va escriure alguns assaigs en què va formular una teoria poètica, sobretot en Elogi de la paraula (1903), Elogi de la poesia (1909) i aquesta teoria es coneix amb el nom de 'Teoria de la paraula viva'. Les paraules han perdut el sentit originari, s'han degradat amb el temps. Els poetes són els encarregats de retornar a les paraules el sentit perdut. El poeta ha de ser sincer a l'hora d'expressar els seus sentiments, no els pot falsificar... - Obra poètica: - Poesies (1895) tema del paisatge. Hi ha poemes molt coneguts com 'La vaca cega' o 'El gorg' a la Verge de Nuria... - Visions i cants: Visions: recreacions de personatges històrics de Catalunya, cants: poemes de caire regeneracionista... - Les dispètxes (1904)... - Enlla (1906)... - Sequències (1911) conte un dels poemes més coneguts de Joan M. el 'Cant espiritual'...

TEATRE modernista:

Hi ha dos corrents dins en teatre modernista: - El teatre regeneracionista: és un teatre de caire realista que planteja temes relacionats amb la realitat immediata i un teatre ideològicament progressista, segueix el model d'Henrik Ibsen. Joan Puig i Ferrater (Algues encantades), Ignaci Iglesias (Els reis, Kes garses) - El teatre simbolista: les obres plantejaden temàtiques íntimes o psicològiques dels personatges. Solen ser obres en què es predomina el somni. El seu model literari és Maurice Maeterlinck. Santiago Rusiñol (El jardí abandonat), Adrià Gual (Misteri de dolor, Silenci)...

L'ESCOLA mallorquina:

conjunt de característiques comunes als poetes mallorquins que produeixen la seva obra entre 1900 i 1905... Mestres: Miquel Costa i Llobera, i Joan Alcover... Miquel Costa i Llobera (Pollença 1854-Palma 1922) obra poètica: Poesies (1885) influència del romanticisme, presència del tema del paisatge, destaquen 3 poemes: Lo pi de Formentor, L'arpa i Dejalliment... - De l'agre de la terra (1897): està format per 3 poemes d'aire narratiu que tracten de llegendes relacionades amb Pollença: La guerra del catiu, La maime i El castell del rei... - Tradicions i fantasies (1903): també són poemes narratius que recreen llegendes i tradicions mallorquines, destaquen dos poemes: La cançó de na Ruixo Matitells: basat en la tradició de les dones d'aigua i La deixà del geni: poema de caire mitològic en què es reivindica el passat hel·lèric de Mallorca... - Horacianes (1906): Costa i Llobera fa una innovació mètrica molt important, adapta la mètrica del llatí al català... Tema de jons: intent de destacar i reivindicar els lligams de Mallorca amb la cultura clàssica, sobretot la llatina... Adaptació de la mètrica del llatí a la mètrica del català: innovació formal molt important... El llibre té un rerefons ideològic i l'exaltació i reivindicació del passat grecollatí de Mallorca. Actual antimodernista... - Visions de la Palestina (1908): són 27 composicions en prosa poètica que imiten els versicles de la Bíblia. Hi predominen les descripcions de paisatges...

JOAN ALCOVER (1854-1926): poesies en castellà: - Poesías 1867, - Nuevas poesías 1892