El Modernisme Català: Una Ruptura amb la Tradició

El Modernisme Català

Antecedents

Filosòfics: La filosofia de Schopenhauer (que afirma que la realitat és irracional) i Nietzsche (amb les seves teories revolucionàries sobre la mort de Déu) van influenciar el Modernisme. Aquestes idees esdevindran la metàfora de l'aïllament de l'artista enfront de la societat.

Literaris: Gustave Flaubert, que destaca la bellesa de la imaginació i la perfecció de l'expressió, també va ser un antecedent important.

Definició

El Modernisme va ser un moviment artístic europeu que es va desenvolupar des de l'última dècada del segle XIX fins a la primera del segle XX.

Cronologia

Dates que marquen l'inici i l'acabament: 1892 (primera festa modernista) i 1911 (mort de Joan Maragall).

Objectiu

Rompre amb la tradició anterior (Renaixença) i posar Catalunya a nivell europeu des del punt de vista cultural: modernitzar-la. La burgesia catalana va donar suport al moviment econòmicament i políticament.

El projecte modernista abraçava totes les arts, la política i la llengua, la qual volien modernitzar i depurar.

Els modernistes catalans eren burgesos combatius, ambiciosos i cultes. Volien trencar amb els designis professionals paterns i seguir la seva vocació artística. Eren amants de l'ideal, enfront del materialisme social. Eren joves, catalanistes i seriosos, viatjaven a París, llegien i escrivien en revistes catalanes i eren d'esquerres.

Plataformes de Difusió

• Festes modernistes organitzades per Santiago Rusiñol a Sitges, que incloïen representacions teatrals i recitals de poesia.
• El cafè-restaurant Els Quatre Gats.
• Revistes literàries i artístiques en general i diaris de la burgesia.

Característiques del Moviment

• Cerca de l'art total.
• Predomini de la corba sobre la recta.
• Decoració, asimetria, dinamisme de les formes i presència de la natura.

Característiques Literàries

• Tensió entre l'artista incomprès i la societat burgesa.
• Tècniques impressionistes.
• Personatges: sols, incompresos, personatges femenins, estats d'ànim de l'autor a través dels personatges.
• Subjectivisme, inspiració en la natura i model lingüístic rural.

Dues Tendències Estètiques i Ideològiques

Regeneracionista

• L'artista ha de canviar la societat.
• Pensaven que Barcelona era cosmopolita i avançada.
• Atacaven la monarquia, idolatraven Nietzsche i Ibsen.
• Intencions estètiques i pretenien desvetllar la societat.
• Art i cultura al servei de la revolució.
• Es van implicar en l'acció social de l'anarquisme.
• Autors representants: Joan Maragall i Ignasi Iglesias.

Decadentista-Esteticista

• No creien en la funció de l'artista com a transformador polític, s'ha de limitar a crear, l'art és la seva religió.
• La justificació de l'art és l'art mateix.
• Feien festes modernistes a Sitges, representaven obres teatrals, feien processons amb quadres d'El Greco.

Poesia Modernista

Tendències

• Parnassianisme: mètrica clàssica, estil retòric, recreació d'ambients elegants.
• Simbolisme: identificar la realitat espiritual i els estats d'ànim del poeta.
• Prerafaelisme: cerca de la bellesa en un món idealitzat, s'adreça a una dona pura.

Joan Maragall

Neix a Barcelona el 1860, estudia dret i s'orienta cap al periodisme, es va incorporar a tots els escenaris culturals de Barcelona. Gran prestigi com a intel·lectual gràcies als articles d'opinió que escrivia i que el convertiren en el gran ideòleg del regeneracionisme modernista. Es va dedicar a la literatura. La seva obra abasta la poesia (Cant Espiritual), el teatre (Nausica) i la prosa (Elogi de la Paraula).

Característiques de la seva Obra

• Ús espontani del llenguatge amb la llengua actual, sense arcaïsmes.
• Actitud optimista i vitalista.

Va exposar la seva concepció sobre la creació poètica i el concepte de l'art, on exposa les implicacions ètiques de la seva estètica. El seu pensament poètic es basa en la paraula viva, rep influències del Romanticisme i del Simbolisme. La poesia transmet l'emoció del món. El poema no s'ha de revisar, ja que amb la revisió perdien espontaneïtat i sinceritat.

Narrativa Modernista

Reproduir la realitat social. Tema principal: lluita entre el jo i la natura, l'home i el món. Es caracteritza per un heroi marginat, que reflecteix la llengua del medi rural.

Tipus

• Novel·la rural: natura salvatge i el treball dur, esclaus del treball i dels instints, incapaços de modificar les condicions de vida. (Víctor Català: Solitud).
• Novel·la costumista: els costums eren un impediment a la realització espiritual de l'individu. (Narcis Oller).
• Novel·la decadentista: anàlisi de personatges que desitgen sentir-se realitzats. (Raimon Casellas: Els sots feréstecs).

Víctor Català

Neix en una família de terratinents el 1873, adopta aquest pseudònim arran de l'escàndol per L'infanticida, relat premiat als Jocs Florals d'Olot. El relat, violent i escabrós, escrit per una dona, va causar commoció entre el jurat. Els seus inicis van ser en la poesia i en el teatre, però triomfaria en la narrativa (Solitud).

Característiques de la seva Narrativa

• Visió caòtica del món.
• Relació de l'individu amb el món en forma d'harmonia, lluita on la persona intenta defensar la seva individualitat davant forces destructores.
• L'artista ordena la natura sotmetent-la a la superioritat de l'esperit i l'art.
• L'individu superior s'oposa a la multitud, sovint comporta la marginació.
• Temes escandalosos, per ferir la sensibilitat burgesa i la moral conservadora.

Solitud

Transcorre del 9 d'abril al 14 de desembre de 1902, és la novel·la més representativa del Modernisme. Temes: recerca de la individualitat i assolir una existència lliure, autoconeixement i superació humana. Tracta la lluita de Mila contra un entorn agressiu. Viu el fracàs matrimonial a la muntanya on el seu marit fa d'ermità. Conscient de la seva infelicitat, l'abandona. Els personatges formen antítesis: el pastor simbolitza la puresa, la bondat i la fortalesa de la muntanya; l'Ànima, la brutalitat, la duresa i la crueltat del camp; l'ermità, el materialisme i l'apatia. Mila és l'heroïna modernista, descobreix el seu jo íntim, abandona el marit i la muntanya i comença una nova vida. La natura i la muntanya són una referència simbòlica. Així, Mila puja i baixa la muntanya segons la seva evolució personal. La llengua és rica, expressiva, plena de dialectalismes i amb neologismes creats per l'autora.

Estructura

1. Capítols 1-7: introducció i contacte de la protagonista amb la realitat.
2. Capítols 8-10: desenvolupament de la història, representant la vida i el comportament en societat.
3. Capítols 11-18: Mila pren consciència i coneix la realitat.
4. Capítol 18: Mila abandona l'ermita i canvia. El preu de l'autorealització és la solitud.

Teatre Modernista

Els modernistes sentien una gran atracció cap a les representacions teatrals, les entenien com a manifestacions més lliures i anticonvencionals de l'art total.

Grans Tendències

1. El drama d'arrel naturalista: pretén reproduir el conflicte entre el marginat, portador de la veritat, i la societat ignorant i alienadora. Finalitat ideològica. Representants: Ignasi Iglesias (Els vells).
2. El teatre simbolista: volia commoure l'espectador a través del valor suggeridor. Els personatges representen l'ànima sensible i incompresa de l'artista modernista. Santiago Rusiñol combina aquesta tendència amb l'anterior.

Santiago Rusiñol

Conrea la narrativa, l'assaig, el teatre i la pintura. Va entrar en contacte amb l'impressionisme pictòric i els nous corrents literaris europeus. Va fundar el Cau Ferrat, museu modernista on se celebraven les festes modernistes de Sitges. Les seves obres reprodueixen les tensions entre l'artista i la burgesia, que representa la poesia enfront de la prosa burgesa. (L'auca del senyor Esteve: es va publicar el 1906, novel·la on l'autor narra la vida de tres generacions d'una família a una botiga, però l'hereu trenca amb l'ordre establert, s'estima més ser escultor. Versió teatral el 1917).