El Modernisme Català: Renaixença, Autors i Context Històric

Renaixença: Impuls Literari i Consciència Nacionalista

La Renaixença fou un període que va des de 1833 fins a 1877, en el qual es va donar un impuls significatiu a la producció literària culta en català. Aquest impuls fou provocat per la consciència nacionalista burgesa i tenia la intenció de recuperar i depurar la llengua catalana.

Caterina Albert (Víctor Català): Vida i Obra

Caterina Albert (1869-1966), filla de rics terratinents i amb un pare advocat, va utilitzar el pseudònim Víctor Català per amagar la seva feminitat. En aquella època, no era ben acceptat que una senyoreta es dediqués a la literatura. Caterina Albert va influenciar notablement autors posteriors.

Característiques de la Poesia Modernista

• Visió caòtica i incognoscible del món.
• La relació individu-món es pot resoldre amb harmonia o amb una lluita ferotge.
• L’artista pretén ordenar la natura a la superioritat de l’esperit i l’art.
• L’individu s’oposa a la multitud, la qual cosa comporta la marginació i la solitud.
• Temes escandalosos per ferir la sensibilitat burgesa i la moral conservadora.

Etapes de la Narrativa de Víctor Català

La narrativa de Víctor Català es divideix en quatre etapes:

• Primera etapa: Obres com Solitud (1905).
• Segona etapa: Obres com Un film (1919).
• Tercera etapa: Obres com Contrallums (1930).
• Quarta etapa: Obres com Jubileu (1951).

Narcís Oller: El Mestre de la Novel·la Realista

Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930) va estudiar dret i va alternar la seva vida professional amb la vocació literària. És el màxim exponent de la novel·la catalana realista. Com a bon contemporani, va començar a escriure en castellà i va acabar escrivint en català. La seva estreta relació amb el seu cosí Yxart, juntament amb l’amistat que l’unia amb Sardà, van impulsar que Narcís seguís els models literaris vigents a Europa.

Malgrat que la seva obra es compon de sis novel·les, Narcís Oller és considerat el màxim exponent de la novel·la realista catalana:

1. Papallona
2. L’Escanyapobres
3. Vilaniu
4. La febre d’or
5. La bogeria
6. Pilar Prim

Joan Maragall: Poeta i Intel·lectual del Modernisme

Joan Maragall i Gorina va néixer a Barcelona l’any 1860. La seva família tenia una petita indústria tèxtil, la qual cosa els permetia viure amb comoditat econòmica. Des de ben petit, va mostrar inquietuds literàries. Va estudiar la carrera de Dret, encara que no va exercir d’advocat, però de seguida va canviar cap a l’àmbit periodístic. El negoci familiar li va permetre viure de rendes.

Això li va permetre freqüentar l’Ateneu de Barcelona, la redacció de L'Avenç, les festes modernistes a Sitges, etc. Va gaudir d’un gran prestigi com a intel·lectual entre la burgesia barcelonina. La seva vida privada es va adequar a les normes socials i morals de la burgesia conservadora i catòlica.

Producció Literària de Joan Maragall:

• Poesies (1895)
• Visions & Cants (1900)
• Enllà (1906)
• Seqüències (1911), poc abans de la seva mort.

Narrativa Modernista: Decadentisme i Simbolisme

La crisi del positivisme i de la novel·la realista naturalista va decantar la narrativa modernista cap a la tradició decadentista i simbolista francesa, i en va ressaltar l’emotivitat. L’artista havia de cercar l’essència de l’emoció (novel·la simbòlica). Les novel·les de l’època van reproduir la realitat de la societat a través de la concepció simbolista. El tema principal és la lluita entre el jo i la natura, l’ésser humà i el món.

Poesia Modernista i Context Social

Els darrers anys del segle XIX van estar marcats per una crisi econòmica generalitzada. El moviment obrer català va anar adquirint importància i es va convertir en la principal força revolucionària de l’Estat Espanyol. El moviment anarquista va arrelar amb força entre els obrers i jornalers, i va adquirir, amb la fundació de la CNT, un caràcter anàrquic i sindicalista de gran incidència social.

La revolta social més important va ser la Setmana Tràgica (del 26 de juliol al 2 d’agost de 1909). La causa d’aquesta revolta popular, de signe antimilitarista i anticlerical, va ser la mobilització de reservistes de l’exèrcit.

El Modernisme: Actitud i Procés

El Modernisme es pot entendre des de dues vessants: com a actitud i com a procés. L'actitud modernista es caracteritzava per ser partidaris de tot allò que era modern, oposats als intel·lectuals catalans que no apostaven per una renovació.

Cronologia del Modernisme: Dos Períodes

Primer Període (1892-1900): L'Etapa Combativa

• Fou el període més combatiu, amb un to anarquitza i radical des del punt de vista social.
• La redacció i editorial de L'Avenç va aparèixer per primera vegada el 1881.
• L’any 1893 es va organitzar la tercera festa modernista a Sitges, la qual va unificar totes les tendències modernistes.
• La tardor del 1893 es va caracteritzar per un seguit d’atemptats anarquistes a Barcelona, el més rellevant al Liceu. Aquests van provocar la desconfiança de la burgesia envers les manifestacions modernistes de caràcter extrem.
• El febrer de 1898 va aparèixer la revista Catalònia, que va continuar la tasca cohesionadora de L'Avenç. Tenia un to menys radical que l’anterior i més literari. Per aquí es van donar a conèixer autors com Goethe, Nietzsche, Baudelaire, etc.
• Les revistes artístiques més destacades van ser Quatre Gats i Pèl i Ploma.
• Una actitud rellevant d'aquesta primera etapa del moviment responia al vitalisme nietzscheà, a l’individualisme i a la concepció de l’artista com a guia messiànic.

Segon Període (1900-1911): L'Assimilació Burgesa

• Aquest període va perdre bona part de l’agressivitat que el caracteritzava, amb molta més producció literària.
• La burgesia va acceptar i assimilar el moviment, sobretot estèticament.
• La revista representativa d'aquest període fou Joventut (1900-1906).
• Durant els darrers anys del període i del moviment modernista, les manifestacions modernistes van conviure amb el Noucentisme.
• El 1911 va morir Joan Maragall.