Modernisme Català: Regeneracionisme, Esteticisme i Autors Clau

Característiques generals: Regeneracionisme i esteticisme

REGENERACIONISME: Anomenats voluntaristes i vitalistes, opinen que la modernització i l'europeïtzació de la cultura i la literatura catalanes s'ha d'estendre també a tots els àmbits socials i polítics. Proposaven que el nostre país (Espanya) s’havia d’obrir a una línia de progrés europeu per regenerar-lo i revitalitzar-lo moralment i culturalment. Tractaren de compaginar una actitud cosmopolita amb una de nacionalista; entenien la seva activitat en el camp literari com una tasca social i proposaven una literatura compromesa amb la societat.

ESTETICISME: Anomenats simbolistes, decadentistes i partidaris de l’art per l’art, van ser un grup d'intel·lectuals que en general plantejaven les mateixes idees de renovació, modernització i europeïtzació, però des de plantejaments purament estètics, no socials ni polítics. Defensaren una renovació només de l'art, sense entrar en consideracions socials; l'oposició a la burgesia no era per motius polítics, sinó pel rebuig que aquesta feia de l’art i a la bellesa; criticaren la deixadesa i la manca d’interès de les classes populars; adoptaren una postura apolítica i proposaren una literatura minoritària, en la qual jugà un paper molt important el simbolisme metafòric. Feien una literatura que pretenia commoure la sensibilitat del lector.

Poesia modernista: Joan Maragall

Vida: Nasqué a Barcelona el 1860. Treballà al “Diario de Barcelona” i col·laborà a la revista “L’Avenç”, on publicà poemes i un article sobre Nietzsche. El 1904 fou proclamat Mestre en Gai Saber. Morí a Barcelona l'any 1911.

Obra: La seva obra poètica fou la més important dins el corrent modernista. La base de la seva poesia era la filosofia de Nietzsche i mostrà una actitud crítica davant la seva classe burgesa, una actitud regeneracionista. Els temes que utilitza són els romàntics (natura, tradicions...), però la diferència està en la intensitat de l’expressió. Es veuen clarament a “La Vaca Cega” al llibre Poesies (1895). En 1900 publicà Visions i Cants, on recorre a la poesia civil i a personatges històrics i llegendaris i configura mites on es reflexa el seu creixent sentiment nacionalista. Seqüències (1911). Les obres que marquen tota la seva obra poètica són dos textos teòrics: Elogi de la paraula i Elogi de la Poesia.

En el vessant civil, no caigué mai en el tòpic folklòric, ja que ell pretenia descriure la realitat immediata amb sentit crític i desapassionat. Altres obres que cal destacar són El comte Arnau i Les disperses.

Narrativa modernista: Víctor Català

Vida: Va ser una dona nascuda a l’Escala el 1869. La seva producció literària consta de narracions curtes i novel·les. Morí al 1966.

Obra (3 ETAPES):

1. Comença amb la publicació de Drames rurals (1902) i acaba amb Caires Vius. Aquestes narracions curtes tenen unes característiques comunes: accentuen els elements tràgics i més negres de la vida rural. El punt clau d’aquesta etapa va ser la publicació de Solitud (1905), la seva obra més important. L’estructura fragmentada de Solitud és pròpia d’una novel·la publicada per parts, cada part amb una presentació i una conclusió.
2. Des de la publicació de la novel·la Un film fins a un recull de narracions Contrallums. Es caracteritza per l’assaig de noves fórmules narratives.
3. Comprèn dos volums de narracions, Vida mòlta i Jubileu. Intenta d’allunyar-se de la cruesa dels llibres anteriors.

*Cal destacar en Raimon Casellas amb Els sots feréstecs.