Modernisme Català: Poesia, Teatre i Narrativa amb Autors Clau

Modernisme Català: Context, Característiques i Autors Clau

El Modernisme a Catalunya va ser un moviment cultural i artístic que va abastar diverses disciplines, incloent-hi la literatura. Dins d'aquest corrent, destaquen figures com Joan Maragall en la poesia, Santiago Rusiñol en el teatre i Víctor Català en la narrativa.

Context del Modernisme

• Crisi entre l'artista i la societat.
• La societat aspira a ser moderna i europea.
• Ruptura amb el passat de la Renaixença.
• Hi ha dues tendències principals: el regeneracionisme, que defensa un canvi social i polític per regenerar la societat; i l'esteticisme, que fonamenta la transformació a través de l'art.
• El Modernisme a Catalunya té dues grans etapes: de 1892 a 1900 és l'etapa més combativa; de 1901 a 1911 és l'etapa més literària.

Característiques del Modernisme

• Pretén transformar la literatura i la cultura catalanes de regional i tradicional a nacional i moderna, oberta a Europa.
• Volien trencar amb el realisme/naturalisme i el costumisme, i renovar la cultura.
• Pretenien reivindicar l'autenticitat de l'art. Busquen l'art per l'art, la seva bellesa intrínseca.
• Té influències d'altres corrents com el simbolisme, el decadentisme, el prerafaelitisme i el parnassianisme. També connecta amb l'Art Nouveau en l'àmbit visual i arquitectònic.
• Els atrau el món decadent, així com s'interessen per la solitud o la bogeria i la natura del paisatge.
• L'artista modernista es veu com un creador superior, marginat o rebutjat per la societat burgesa.

El Teatre Modernista

• El teatre va ser, com a espectacle de masses, un vehicle eficaç de transmissió de les idees modernistes.
• Estigué marcat per la influència de dos autors europeus clau:
  • Maurice Maeterlinck, que representa el corrent del simbolisme.
  • Henrik Ibsen, que representa la tendència regeneracionista i escriu un teatre de denúncia.

Corrents del Teatre Modernista

• Teatre Simbolista:
  • És una tendència antirealista que intenta reflectir més els estats d'ànim subjectius que no pas les situacions concretes.
  • També és anomenada decadentista.
  • Va ser poc conreada pels autors, tot i que va tenir influents com Santiago Rusiñol o Adrià Gual.
• Teatre Regeneracionista:
  • L'individu s'enfronta a la societat.
  • És una tendència ideològica, també anomenada vitalista.
  • Per mitjà dels personatges i de les situacions, expressaven l'ideari de l'artista modernista i el seu xoc amb la realitat social.
  • Autors destacats són Ignasi Iglésias o Joan Puig i Ferreter.

Santiago Rusiñol: Dramaturg, Prosista i Pintor

Activista cultural i introductor del Modernisme, promotor de les Festes Modernistes de Sitges.

• Va ser dramaturg, poeta, novel·lista, pintor i activista cultural.
• Es relacionà tant amb escriptors com amb pintors de l'època, com Ramon Casas o Pablo Picasso.
• Pertanyia a l'alta burgesia catalana.
• Va viure un temps a París, que era la ciutat de l'art en aquell moment.
• Va ser un dels membres dels Quatre Gats i organitzà les Festes Modernistes a Sitges.
• Té obres de caràcter simbolista, com L'alegria que passa (1891).
• També obres de denúncia, com L'heroi (1903).
• A més, obres humorístiques, com Els Jocs Florals de Canprosa (1902).
• I també obres costumistes, com L'auca del senyor Esteve (1917).

La Narrativa Modernista

• Tot i que a principis de segle encara trobem el vessant realista amb autors com Narcís Oller, hi va haver voluntat de renovació en la novel·la curta (conte).
• Aquesta narrativa pretenia ser"modern", amb autors com Raimon Casellas.
• Aquests contes partien de la realitat contemporània, però rebutjaven el detallisme i l'objectivitat per substituir-los per un impressionisme descriptiu i la sensualitat del llenguatge.
• Es considera que la novel·la modernista catalana es va iniciar amb l'obra Els sots feréstecs (1901) de Raimon Casellas i acabà amb La vida i la mort d'en Jordi Fraginals (1912) de Josep Pous i Pagès. Entremig, destaquen Solitud (1905) de Víctor Català i Josafat (1906) de Prudenci Bertrana.
• Trobem autors com: Raimon Casellas, Joaquim Ruyra, Josep Pous i Pagès, Prudenci Bertrana i Víctor Català.

Característiques de la Narrativa Modernista

• El protagonista sol ser un personatge sol enfront de la societat, que simbolitza l'artista modernista enfront de la societat opressora, indiferent i reaccionària.
• Els temes solen ser el fracàs de l'artista per ordenar la realitat.
• La novel·la o drama rural és un gènere que rep el nom de l'ambientació on transcorren les novel·les.
• És un espai allunyat de la ciutat, perdut enmig dels camps, de boscos, etc.
• Aquí es manifesta la força de la natura que l'individu no té per transformar l'ambient.
• Aquest fracàs reprodueix les relacions conflictives entre l'artista modernista i la massa social opressora.
• El tema i l'espai condicionen un llenguatge amb dialectalismes que s'apropa al català rural que vol trobar les arrels més profundes del poble català.

Víctor Català: Narradora, Dramaturga i Poeta

Renovadora del gènere narratiu i capdavantera de la novel·la rural.

• Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert.
• És considerada una de les millors novel·listes del Modernisme català.
• Des de jove es va dedicar tant a la pintura com a l'escriptura. Va conrear tots els gèneres, tot i que va tenir més èxit en narrativa.
• Mantingué una gran amistat amb Narcís Oller i Joan Maragall.
• Utilitza el seu pseudònim per mantenir en secret la seva identitat, arran d'haver sabut que el premi dels Jocs Florals, per un monòleg, l'havia guanyat una dona. Aquest monòleg tractava temes tabú com l'avortament i l'infanticidi.
• També utilitza el seu pseudònim per distanciar-se de la literatura femenina, que en aquell moment era massa autobiogràfica.
• Un altre motiu va ser per separar la seva vida personal de la d'escriptora, així no es vinculaven l'una amb l'altra.

Etapes de la Producció Literària de Víctor Català

• Primera etapa (1901-1905): Es vincula al Modernisme. Publicà reculls de contes com Drames rurals (1902) i la novel·la Solitud (1905), la seva obra més important. S'analitzen situacions tràgiques de la societat de l'època, les relacions de parella i el treball en l'àmbit rural. És pessimista i fatalista; les imatges i reflexions són plenes de violència i crueltat, amb un aprofundiment psicològic dels personatges (protagonistes dones) i una gran riquesa lingüística.
• L'autora deixà de publicar durant 13 anys a causa de les crítiques.
• Segona etapa (1920-1928): Escriu reculls de contes i conreà noves formes de novel·la ciutadana, com Un film (300 metres) (1926).
• L'autora deixà de publicar en la postguerra immediata.
• Tercera etapa (1946-1951): Publicà un volum d'articles sobre aspectes literaris i autobiogràfics, Mosaic (1946), i dos reculls de contes, Vida molta (1950) i Jubileu (1951).

La Poesia Modernista

• Dues característiques fonamentals:
  • Diversitat d'estètiques que van dominar les dues dècades a cavall del canvi de segle.
  • Voluntat de distanciar-se de la poesia dels Jocs Florals, a la recerca d'una poesia més sincera i sense retoricisme.
• Havien de partir de l'experiència personal i s'havien d'expressar amb naturalitat.
• Joan Maragall és l'autor més important del període.

Estètiques de la Poesia Modernista

• Prerafaelitisme: D'origen anglès, influí en el simbolisme modernista. Retorn al món de la natura, misticisme i predilecció pel món medieval cavalleresc, literari i cristià, amb influència de Dante i d'altres del Renaixement italià. Autor: Alexandre de Riquer.
• Parnassianisme: D'origen francès, s'oposa a la subjectivitat i l'emoció del Romanticisme, propugna el retorn als clàssics i rebutja la perfecció tècnica. Solen ser temes històrics. Autor: Jeroni Zanné.
• Vitalisme: Corrent antiracional que atorga un paper central a la vida humana individual i defensa la regeneració de la societat. Es basa en la filosofia de Nietzsche. Autor: Joan Maragall.

L'Escola Mallorquina

• És el nom amb el qual es designa un grup d'escriptors mallorquins de principis del segle XX.
• Es caracteritzen per utilitzar un model de llengua subtil i refinat.
• També pel classicisme, l'apropiació de la tradició popular i la idealització del paisatge mallorquí.
• A més, acaben tenint una arrel cristiana i conservadora.
• S'acosten més al Noucentisme que al Modernisme.
• Els principals membres són Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.

Joan Maragall: Periodista, Poeta i Traductor

La veu crítica de la burgesia, assagista i teòric de la "paraula viva".

• Nasqué a Barcelona el 1860 i morí el 1911. Estudià dret, exercí com a advocat, però després com a periodista.
• Col·laborà amb dues revistes, Diari de Barcelona i L'Avenç, amb articles i assaigs sobre política i crítiques literàries.
• El 1903 fou elegit president de l'Ateneu Barcelonès i el 1904 fou proclamat Mestre en Gai Saber.
• El 1909 publicà una sèrie d'articles polèmics a La Veu de Catalunya sobre la Setmana Tràgica, amb la crítica del paper de la burgesia durant el conflicte.
• Fou crític literari, traductor i l'introductor de Nietzsche a la Península.

Obra i Pensament de Joan Maragall

• L'obra de Maragall es constitueix per 5 llibres: Poesies (1895), Visions i cants (1900), Les disperses (1904), Enllà (1906) i Seqüències (1911). La més famosa és la segona.
• Renovà la poesia popular i recuperà la idea de naturalitat en la poesia, la ingenuïtat i la sinceritat.
• Es defensava la funció del poeta i de la poesia com un altaveu sensible i crític a favor dels valors col·lectius i la consciència social.
• L'art havia d'estar al servei del poble i de la vida, i el poeta servia d'altaveu del poble.
• Maragall defensava el model del poeta (o artista) rebel i inconformista social.
• Creà el concepte de la "paraula viva": defensa de l'emoció, la sinceritat, la inspiració donada per Déu. És un model d'arrel romàntica.
• S'havia d'intentar retornar-li la intensitat a cada paraula que s'havia anat perdent per l'ús quotidià.

La Teoria de la Paraula Viva, segons Joan Maragall

"Els poetes tenen una gran capacitat de meravellar-se i de retornar als mots la plena intensitat de sentit; per això han d'expressar l'emoció estètica sense el filtre de l'elaboració racional, com si fos dictada per la veu interior que experimenta el sentiment."