Modernisme català: poesia, teatre i Escola Mallorquina
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,47 KB
La poesia modernista
Les característiques fonamentals són la diversitat d'estètiques que van dominar, alternativament, les dues dècades a cavall del canvi de segle i la voluntat de distanciar-se de la poesia dels Jocs Florals, per la recerca d'una poesia més sincera.
- Prerafaelitisme: moviment pictòric i poètic anglès. Es caracteritza pel retorn al món de la natura i per la influència de Dante i dels mestres del primer Renaixement italià. Destaca Alexandre de Riquer.
- Parnassianisme: moviment literari francès que rebutja l'exaltació de la inspiració i defensa la perfecció tècnica. Destaca Jeroni Zanné.
- Vitalisme: tendència filosòfica que dóna un paper central a la vida humana individual i defensa la regeneració de la societat. Destaca Nietzsche com a ideòleg i Joan Maragall com a màxim representant del vitalisme a Catalunya.
L'Escola Mallorquina
L'Escola Mallorquina va acabar sent aplicada pels noucentistes a un grup de poetes mallorquins. El grup va tenir com a màxims representants Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Entre els seus membres hi eren Gabriel Alomar, Miquel dels Sants Oliver i Maria Antònia Salvà. L'escola es caracteritzava pel classicisme i per la idealització del paisatge mallorquí. Finalment, alguns representants de l'Escola es van apropar al noucentisme.
El teatre modernista català
El teatre modernista català va estar molt marcat per les aportacions de Maurice Maeterlinck i Henrik Ibsen. Maeterlinck és representatiu del simbolisme, mentre que Ibsen va escriure un teatre de denúncia, en què l'individu s'enfrontava a la societat. Aquests autors van marcar dues tendències del teatre modernista català:
- Simbolista: influït pel simbolisme europeu, amb presència de registres poètics i visuals.
- Ideològica: mitjançant els personatges s'expressaven concepcions modernistes i el seu xoc amb la realitat social.
Joan Maragall
Joan Maragall va néixer a Barcelona i era fill d'un industrial tèxtil; no va voler continuar amb el negoci familiar i va estudiar dret. Va exercir com a advocat fins que es va dedicar al periodisme i va ser col·laborador de L'Avenç. Arran de la Setmana Tràgica va publicar una sèrie d'articles molt polèmics a La Veu de Catalunya.
Maragall és autor de La vaca cega, Cant espiritual i Oda Espanya. La seva obra poètica està constituïda per cinc llibres: Visions i Cants, Poesies, Disperses, Enllà i Seqüències. Visions i Cants conté la primera versió de El Comte Arnau.
Miquel Costa i Llobera
Miquel Costa i Llobera va néixer a Pollença i va iniciar els seus estudis de dret a Barcelona. Més tard es va traslladar a Madrid, però va tornar a Pollença per fer-hi de propietari rural. Posteriorment va marxar a Roma, on va continuar estudis eclesiàstics. Es va relacionar amb els noucentistes.
La seva obra poètica es divideix en tres períodes: el romàntic amb Poesies, el clàssic amb Horacianes i un d'inspiració religiosa amb Visions de Palestina.