Modernisme Català: Palau de la Música Catalana - Arquitectura i Art
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,28 KB
Modernisme: Un Moviment Artístic Europeu
El Modernisme va ser un ampli moviment artístic que va viure la seva màxima expansió entre el 1890 i el 1910 a Europa. Fruit de la revolució industrial i del gust refinat de la burgesia, proposa l'emancipació de l'arquitectura a favor de tipologies decoratives inspirades en la natura.
Modernisme Català: Art al Servei de la Burgesia Industrial
A Catalunya, el Modernisme arriba amb el moviment cultural de la Renaixença, posant l'art al servei de la burgesia industrial catalana.
FITXA TÈCNICA:
- Autor: Lluís Domènech i Montaner
- Cronologia: 1905 - 1908
- Estil: Modernisme
- Tipologia: Auditori
- Materials: Ferro, vidre, ceràmica i maó
- Localització: Barcelona
Decoració Escultòrica: Miquel Blay
Descripció formal:
Planta i distribució: Edifici de planta rectangular. L'espai interior es divideix en tres parts: vestíbul, accessos on se situen dues escales monumentals; auditori, on se separen el pati de butaques i les llotges, i l'escenari, integrat plenament en el conjunt. A sota hi ha un soterrani amb zones d'assaig i administratives. Tots els espais aconsegueixen assolir una gran unitat gràcies a la profusa ornamentació que decora tots i cadascun dels racons de l'edifici.
Estructura: Pilars de ferro com a elements sostenidors i bigues metàl·liques unides per voltes a la coberta. Els pilars alliberen els murs de càrrega, obertura amb grans finestrals. L'edifici presenta dues façanes de maó vist vermell amb arcades a la planta baixa i una tribuna coronada per arcs apuntats i decorada amb columnes de rics mosaics i bustos escultòrics.
Il·luminació: Il·luminació natural a través de la façana totalment vidrada situada a la manera del mur cortina darrere les parets de maó exterior. La claraboia en forma de cúpula invertida que presideix el sostre. Integració de totes les arts en l'arquitectura. L'edifici es tanca amb un àtic decorat amb mosaic de Lluís Bru, i una cúpula a la terrassa. La coberta és de vidre.
Iconografia: La Cançó Catalana de Miquel Blay
Miquel Blay, la cançó catalana, al·legoria de la cançó popular a la confluència de les dues façanes. A la façana principal, mosaic de la Balanguera flanquejada per cantaires de l'Orfeó i les muntanyes de Montserrat. També destaquen les escultures fetes per Pau Gargallo, amb bustos d'Anselm Clavé i Beethoven i figures femenines tocant instruments.
Integració Urbana i Significat
Integració: Ubicat en una cantonada d'un petit carrer del centre de Barcelona. La seva edificació en un punt tan poc agraciat respon a la voluntat de l'Orfeó. El Palau va ser construït amb la funció d'acollir la seu de l'Orfeó i per exercir concerts.
Significat: Caràcter simbòlic. Amb paraules del mateix Domènech, el Palau de la Música serà el temple de l'art català i el palau del nostre renaixement.
Models i influències: Tradició constructiva catalana i modernitat. Influència sobre autors coetanis.