Modernisme Català: Origen, Corrents i Gèneres Literaris
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,57 KB
Modernisme: Definició i Objectius
El Modernisme és el moviment que va sorgir a Catalunya entre els segles XIX i XX, amb la voluntat de transformar la cultura tradicionalista catalana en una cultura moderna. Els impulsors d'aquest moviment volien acostar Catalunya a Europa. Per això, consideraven que calia allunyar tots els aspectes tradicionalistes de la cultura catalana, referents encara a la Renaixença, i introduir-hi idees renovadores.
Corrents Europeus que Influeixen en el Modernisme
El Simbolisme
El Simbolisme és un corrent literari que va néixer al voltant dels grans poetes francesos del segle XIX. Es caracteritza pel fet de considerar que el món real no és sinó el reflex d'una realitat que el transcendeix. Els seguidors d'aquest corrent s'enfronten a la societat que els envolta i creen una obra que la transforma per crear una bellesa ideal expressada per mitjà de símbols.
Una de les tendències d'aquest corrent que va tenir més influència a Catalunya és el Decadentisme, caracteritzat per uns trets estilístics hereus del Romanticisme:
- Inseguretat
- Cansament
- Foscor
- La mort
El simbolisme va influir, sobretot, en la narrativa i el teatre. El representant més destacat d'aquest corrent va ser Santiago Rusiñol.
El Vitalisme
El Vitalisme és un corrent literari nascut de Nietzsche. Es caracteritza pel paper central que dóna a la vida com a rerefons profund d'on sorgeix tot. Els seguidors d'aquest corrent propugnen l'exaltació de la voluntat. L'artista ha de contribuir a canviar la societat malgrat l'oposició que hi trobi.
A Catalunya, el vitalisme va entroncar sovint amb el Regeneracionisme, una ideologia renovadora sorgida de la insatisfacció provocada pel funcionament del sistema polític. El resultat d'aquest vincle va ser una literatura compromesa, entesa com a tasca social, i de marcat caràcter nacionalista.
El vitalisme va influir en la poesia. El representant més destacat d'aquest corrent va ser Joan Maragall.
El Parnassianisme
El Parnassianisme és un moviment literari francès de la segona meitat del segle XIX creat com a reacció contra el romanticisme de Victor Hugo, el subjectivisme i el socialisme artístic.
El Parnassianisme va sorgir com una antítesi del romanticisme i els seus"excesso": excés de subjectivisme, hipertròfia del jo (creixement excessiu i anormal), excés de sentiment. Per contra, els parnassians preconitzaren una poesia despersonalitzada, allunyada dels propis sentiments i amb temes que tenien a veure amb l'art, temes suggeridors per ells mateixos, bells, exòtics, amb una marcada preferència per:
- L'antiguitat clàssica, especialment la grega.
- El llunyà Orient.
Pel que fa a l'estil, els parnassians tenien molta cura de la forma. Continent i contingut havien d'anar d'acord. D'aquesta manera, si els romàntics van demostrar una preocupació pels sentiments, els parnassians ho van fer per la bellesa. El lema del parnassianisme era: “L'art per l'art”, art vist com a forma i no com a contingut. Art que no estigués compromès amb la realitat social. El parnassianisme representa una reacció contra el subjectivisme poètic i un menyspreu contra l'emoció poètica.
Gèneres Literaris del Modernisme Català
La Poesia Modernista
La poesia modernista rebutjava la tradició dels tòpics jocsfloralescos i va enllaçar, bàsicament, amb els corrents poètics europeus de moda: simbolisme, decadentisme, parnassianisme, etc. Així, a Catalunya es van desenvolupar dues tendències principals: una de més formalista, i una de més espontània, que té com a màxim representant Joan Maragall.
L'obra poètica de Maragall es caracteritza per l'exaltació de la vida i per la descripció d'experiències vitals, mitjançant una poesia emotiva i directa i un lèxic senzill i entenedor.
La Novel·la Modernista
La novel·la modernista significa la superació de la manca d'una tradició sòlida en aquest gènere i l'intent de trobar una tècnica narrativa adequada i un llenguatge eficaç. Oposant-se en part a l'estètica realista, va recrear ambients vagues i suggeridors, va presentar individus rebels amb voluntat de transformar l'entorn i va oferir tot un món de símbols definidors de la realitat adversa que envolta el personatge.
Concretament, destaquen diverses tipologies:
- Novel·la rural: Mostra un home enfrontat a la natura, lligant les preocupacions ètiques del modernisme a la interrelació entre l'home i el medi.
- Novel·la decadentista: Reproducció dels efectes de la realitat sobre l'artista.
- Novel·la costumista: Retrat de la societat del moment.
Algunes de les novel·les modernistes més representatives són Solitud de Victor Català, i Els sots feréstecs de Raimon Casellas.
El Teatre Modernista
El teatre modernista va manifestar el canvi d'estètica que es va produir damunt dels escenaris per tal de connectar amb el teatre europeu. En aquest nou teatre s'observen dues grans tendències:
- Teatre ideològic: Té com a model l'escriptor noruec Ibsen i el veiem representat en obres de Joan Puig i Ferreter o d'Ignasi Iglésias.
- Teatre simbolista: Parteix de les creacions del belga Maeterlinck i queda plasmat en les obres de Santiago Rusiñol o d'Adrià Gual.