Modernisme Català: Origen, Etapes i Figures Clau (1890-1912)

Modernisme: Origen i Característiques (1890-1912)

El Modernisme fou un moviment cultural, literari, artístic i ideològic que es va desenvolupar entre el 1890 i el 1912. Va ser promogut per joves pintors, escultors i escriptors, i els seus protagonistes principals foren burgesos catalans. El seu origen es troba a la revista L'Avenç i a l'exposició de la Sala Parés de Santiago Rusiñol i Ramon Casas. Aquest moviment va aportar canvi, progrés i una revolució del pensament de l'Antic Règim, rebutjant els Jocs Florals.

Cap al 1900, es va percebre una certa decadència del Modernisme, ja que la societat començava a buscar un art més de moda. Així, el 1906, va sorgir el Noucentisme com a nova tendència dominant.

Primera Etapa del Modernisme: 1890-1900

Aquesta primera etapa es caracteritza per ser combativa, militant, crítica i agressiva. Fou una època d'expansió i imposició de noves normes i idees.

Esdeveniments i Festes Destacades:

• 1892: Exposició de Rusiñol i Casas.
• 1893: Interpretació intrusiva.
• 1894: Discurs de Rusiñol i processó amb quadres d'El Greco.
• 1899: Interpretació d'L'Alegria que passa.

La Taverna dels Quatre Gats va ser un model de propaganda i un punt de trobada essencial per als modernistes.

Dos Corrents Modernistes Principals:

• Utilitarisme (o regeneracionista): Enfocat en la utilitat social i la regeneració.
• Simbolisme: Influenciat per obres com L'Alegria que passa, centrat en l'evocació i el misteri.

Segona Etapa del Modernisme: 1900-1912

Aquesta etapa, ja més establerta, va estar marcada per moltes tensions, la qual cosa va portar Rusiñol a decidir marxar. Malgrat una major producció artística i literària, el 1906 va aparèixer el Noucentisme, amb obres destacades com Solitud de Caterina Albert (Víctor Català), que va començar a eclipsar el Modernisme.

Teatre Modernista: Evolució i Tendències

A la segona meitat del segle XIX, el teatre va augmentar la seva popularitat i es feia principalment per entreteniment. Un representant destacat del teatre modernista és Àngel Guimerà. Amb l'arribada del progrés, el teatre català esdevindria un art total i es faria popular en totes les classes socials.

Hi havia tres tipus de companyies teatrals:

• Professionals
• Aficionats
• Independents

A part dels models popular, religiós i romàntic, també hi havia dos grans grups temàtics:

• Regeneracionista: Influenciat per Ibsen, transporta idees, amb un caràcter polític, de denúncia, transformació, revolució i enfrontament.
• Esteticista: Influenciat per Maeterlinck, sense idees explícites, centrat en els estats d'ànim, la intimitat, sense una realitat referencial directa, i amb l'art com a religió.

Santiago Rusiñol: Vida, Obra i Conflictes

Nascut el 25 de febrer de 1861, Santiago Rusiñol fou un apassionat de la pintura. El 1878, va exposar un quadre al Museu de Girona i, amb Ramon Casas, van exposar a la Sala Parés. Rusiñol va establir un taller al Cau Ferrat, però el 1889 va anar a París per transmetre les seves impressions al públic català des de la vanguardia i El Molino. El 1891, la revista L'Avenç es va interessar per ell i van col·laborar, organitzant les Festes de Sitges.

Conflicte Artista-Societat en Rusiñol

En la seva obra, s'identifica la prosa amb la societat i la poesia amb l'artista. La seva producció teatral és un reflex d'aquesta tensió. També va escriure altres gèneres i creia fermament en l'Art total.

Entre 1897 i 1903, va promoure Els Quatre Gats i va col·laborar amb la publicació de Pèl i Ploma. Entre 1902 i 1903, va augmentar la seva producció literària. En aquestes obres, utilitzava el sarcasme per tal d'acostar-se al gran públic.

Amb l'aparició del Noucentisme, Rusiñol i el seu teatre no van encaixar en la nova estètica. Hi va haver atacs contra ell a la revista Catalunya. Rusiñol volia la caiguda del Noucentisme i tornar-se a convertir en un referent cultural.