El Modernisme Català, Normativa Lingüística i Dèixis: Guia Essencial

El Modernisme Català (1888-1911)

Definició i Context

El modernisme fou un ampli moviment cultural europeu que es produí entre el 1888 i el 1911, que tractava de transformar i actualitzar una cultura que s’entestava a viure del passat.

Característiques del Moviment

• Intent d’aplicar l’art a tota la vida social: decoració, mobiliari, cartellisme… destacà Antoni Gaudí.
• Predomini dels ambients bohemis, de tertúlies i revistes (Pèl i ploma, L’Avenç, Joventut…).
• Idealització de la figura de l’obrer, protagonista dels canvis socials causats pel maquinisme, la industrialització i l’arribada d'immigrants.
• Mostra del conflicte entre l’art i la societat: la dicotomia entre la classe intel·lectual i la treballadora.
• Predomini de les descripcions de llocs, de personatges apassionats i de relacions morboses amb un desenllaç tràgic.

La Novel·la Modernista

Els autors passen de la visió realista a la fatalista, escrivint històries que exposen conflictes extrems entre el bé i el mal.

Autors i Obres Clau a Catalunya

• Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), amb Solitud i Drames rurals.
• Prudenci Bertrana, amb Josafat, narra els amors apassionats i gairebé malaltissos entre un sagristà monstruós i una prostituta.
• Santiago Rusiñol, amb L’Auca del Senyor Esteve, novel·la adaptada al teatre que descriu la trajectòria de la família dels Esteve, propietària d’una botiga, que veu el seu final quan l’hereu decideix ser artista i trencar la tradició familiar.

La Poesia i el Teatre Modernista

Poetes modernistes escrivien composicions pròximes a les seves vivències i les seves emocions. Presentava dues tendències:

• Poesia espontània: Amb poetes com Joan Maragall, que defensava l’expressió pura, sincera i vitalista. La seva teoria poètica es basa en la “Paraula viva”. Defensava la poesia com una manifestació natural, no elitista i oberta a la societat.
• Poesia culta: Elaborada i artificiosa, tant en la forma com en el contingut.

El Modernisme Valencià (Generació del 1909)

En la poesia modernista valenciana destaquen autors que formaren la Generació del 1909 (Miquel Duran de València, Josep M. Bayarri, Jacint M. Mustieles).

Història de la Llengua Catalana al Segle XX

El segle XX va ser crucial per a la recuperació i estandardització del català, basat en dos processos fonamentals:

• Normalització: Que la llengua tingui accés a tots els àmbits d’ús social, des de el més culte al més popular.
• Normativització: Dotar la llengua d’unes normes gramaticals, ortogràfiques i lèxiques.

El Procés Normatiu (Principis del Segle XX)

Aquest procés es va encetar amb la reforma ortogràfica i gramatical duta a terme per Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans (1913) i va continuar amb les Normes de Castelló (1932).

• Normes de Castelló: Són l’adaptació de la normativa feta per Pompeu Fabra a les peculiaritats del valencià.

Impacte de la Guerra Civil Espanyola

La Guerra Civil Espanyola trencà de soca-rel aquest procés normalitzador. Es prohibí l’ús de les llengües d'Espanya, llevat del castellà. No obstant això, la resistència a l'assimilació lingüística i cultural no tardà a aparèixer.

El Reconeixement amb la Democràcia

Amb la instauració de la democràcia s’inicia el reconeixement de la llengua a través de la Constitució Espanyola.

La Dèixis en Lingüística

Definició i Elements Dèictics

La dèixis és el missatge que és formulat per un jo (l’emissor), s’adreça a un tu real o potencial (el receptor) i s’emet en un moment i espai determinats. Els elements són el jo, el tu, l’ací i l’ara del text, i s’anomenen dèictics.

Tipus de Dèixis

• Dèixis personal: Inclou tots aquells elements gramaticals que s’interpreten en relació directa amb les persones de l’enunciació.
• Dèixis espacial: Inclou aquells elements gramaticals que s’interpreten en relació directa amb l’espai d’enunciació.
• Dèixis temporal: Inclou elements gramaticals que s’interpreten en relació directa amb el moment de l’enunciació, i pot indicar simultaneïtat, anterioritat o posterioritat.