El Modernisme Català: Moviment, Societat i Arts

El moviment modernista

Modernisme: el moviment que va sorgir a Catalunya, a cavall dels segles XIX i XX, amb la voluntat de transformar la cultura tradicional catalana en una cultura moderna.

Els impulsors volien acostar Catalunya a Europa, consideraven que calia bandejar tots els aspectes tradicionalistes de la cultura catalana i introduir-hi idees renovadores.

Modernisme i societat

L'hegemonia burgesa

La Restauració de la monarquia borbònica va anar acompanyada d'un període de pau social que va afavorir que la burgesia acabés esdevenint la classe social hegemònica a Catalunya.

Però, a l'acabament del segle XIX, les crisis successives que afectaren l'economia catalana van fer que en la burgesia s'anés produint el descontentament envers l'Estat. Es van crear partits nacionalistes.

La classe obrera s'organitzava en sindicats. Després d'una etapa de vagues que no van assolir els seus objectius, grups anarquistes van recórrer als atemptats terroristes.

L'artista modernista

Van ser els fills de la burgesia, artistes que pretenien, mitjançant el seu art, canviar la societat en què vivien. Volien seguir amb total llibertat la seva inspiració. Són representatius Joan Maragall i Santiago Rusiñol, tots dos hereus de fabricants tèxtils, que van poder dedicar-se a la seva creació sense haver d'abandonar l'estatus de burgesos benestants.

El Modernisme i la síntesi de les arts

Els interessos dels artistes de l'època eren molt diversos:

• Música: Els compositors catalans es van inspirar en les cançons i en la poesia populars de Catalunya. Un fet musical important va ser la fundació de l'Orfeó Català. A partir d'aleshores van proliferar les corals a tots els pobles de Catalunya.
• Pintura: Van destacar els corrents impressionista i neoimpressionista, i reberen influència dels prerafaelites anglesos.
• Escultura: Va destacar en grups escultòrics al servei de conjunts arquitectònics. L'exemple més destacat: el Palau de la Música Catalana.
• Arquitectura: Va viure durant el Modernisme una època d'esplendor. Destaca Antoni Gaudí.

El Modernisme es va concentrar fonamentalment a Barcelona, va intentar arribar a unir totes les arts.

Els dos grans corrents del Modernisme literari

Simbolisme

És un corrent caracteritzat pel fet de considerar que el món real és el reflex d'una realitat que el transcendeix. Els seguidors d'aquest corrent s'enfronten a la societat i creen una obra que la transforma per cercar una bellesa ideal expressada per mitjà de símbols. Una de les tendències d'aquest corrent és el decadentisme, caracteritzat per trets estilístics hereus del Romanticisme. El simbolisme va influir molt en la narrativa i el teatre.

Vitalisme

És un corrent literari caracteritzat pel paper central que dóna a la vida com a rerefons profund d'on sorgeix tot. Els seus seguidors exalten la voluntat, l'artista ha de contribuir a canviar la societat. A Catalunya va relacionar-se sovint amb el regeneracionisme donant lloc a una literatura entesa com a tasca social, i de caràcter nacionalista. El vitalisme va influir, sobretot, en la poesia. El representant més destacat va ser Joan Maragall.

Primera etapa del Modernisme

Es considera que el Modernisme sorgeix a Catalunya i que arrenca de dos nuclis:

La revista L'Avenç

Un grup de joves estudiants es proposà donar continuïtat al catalanisme progressista i va crear la revista L'Avenç. Després d'una època de publicació irregular que va acabar amb la desaparició de la revista, es començà a publicar de nou, aquesta vegada sense interrupció. S'hi van anar incorporant col·laboradors. L'objectiu va ser fer literatura moderna en català. Els redactors atacaven tot allò que els semblava antic i defensaven l'estètica moderna. La revista va apostar per la modernització de la llengua i inicià una campanya de reforma lingüística, sota el guiatge de Pompeu Fabra.

Les Festes Modernistes de Sitges

Santiago Rusiñol va promoure la celebració a Sitges de la Primera Festa Modernista, que consistia en una exposició pictòrica i una vetllada literària a porta tancada. La Segona Festa Modernista va fer que tots els artistes i els intel·lectuals catalans s'adonessin que calia lluitar per un objectiu comú: la modernització del país. En primer lloc, Rusiñol pronuncià un discurs, després es va fer un concert i per últim es va representar l'obra teatral La intrusa. La festa va ser clau en la difusió del Modernisme.