El Modernisme Català: Història, Teatre i Figures Clau

El Modernisme Català (1892-1911)

El Modernisme es va desenvolupar aproximadament entre 1892 (Festa Modernista al Cau Ferrat de Sitges) i 1911 (Mort de Joan Maragall).

Objectiu Principal

L’objectiu principal era modernitzar i europeïtzar la cultura i la llengua catalanes.

Característiques

• Una reacció contra la cultura burgesa.
• El divorci entre l'artista rebel i individualista i la societat, que considera grisa i conservadora.
• La Bohèmia com a nova forma de vida (negra i daurada).
• Elevada consciència de modernitat (ruptura amb el passat, amb les idees burgeses i regionalistes de la Renaixença).

Punts de contacte amb moviments europeus

• Simbolisme: Moviment francès que reacciona contra el realisme, busca veritats en allò vaporós i imaginari.
• Decadentisme: Exagera el simbolisme i buscava transformar la realitat amb l'art.

Tendències

• El regeneracionisme: Canvi social i polític per "regenerar" la societat.
• L'esteticisme: Transformació a partir de l'art.

Etapes

• 1892-1900: Etapa més combativa. Els artistes van expressar les seves idees en revistes.
• 1900-1911: Etapa més literària i més ideològica. El Modernisme va ser assimilat per la burgesia catalana.

El Teatre Modernista Català

Característiques

El teatre modernista català es caracteritzava per voler transmetre idees i per la seva voluntat de modernitzar-se i d’obrir-se a Europa.

Corrents

• Vitalista-regeneracionista: Planteja drames realistes sobre el conflicte entre l'individu i la societat. Inspirat per Henrik Ibsen, va sorgir a la Renaixença i es va consolidar a Barcelona a partir de 1893, amb Joan Puig i Ferrater com a màxim exponent català.
• Simbòlic: Evita la crítica social i crea atmosferes poètiques, inspirat pel simbolisme i l'obra de Maurice Maeterlinck. Els autors catalans més destacats són Joan Maragall, Adrià Gual i Apel·les Mestres.

La Renaixença

La Renaixença volia recuperar la llengua, la literatura i la identitat de Catalunya. Va impulsar l'ús del català en la literatura, buscant fer front al castellà. També es va inspirar en autors medievals com Ausiàs March i Joanot Martorell, i va defensar els valors, costums i la història de Catalunya. Va promoure la poesia i el teatre, destacant els Jocs Florals com a esdeveniment literari principal. A més, va tenir influència del romanticisme, amb un enfocament en la natura, els sentiments i la identitat nacional.

Figures Clau

Joan Puig i Ferrater (1882-1956)

Figura destacada del teatre català, modernista i regeneracionista, influït per Henrik Ibsen en la seva obra "Un enemic del poble". Va publicar "Aigües encantades" (1907), obra que es caracteritza per una visió crítica de la societat.

Joan Maragall (1860-1911)

Va ser poeta i assagista, col·laborador de la revista "L'Avenç", des d'on va donar a conèixer autors i corrents europeus del moment.

Santiago Rusiñol (1861-1931)

Dramaturg, assagista, narrador i pintor, fou un dels més importants. Una de les seves obres més importants és "L'auca del senyor Esteve", una obra de teatre que critica la societat burgesa i el seu conformisme.