El Modernisme Català: Història, Etapes i Corrents Artístics

El Modernisme: Art i Cultura a Catalunya (1892-1911)

El Modernisme va ser un moviment cultural europeu de finals del segle XIX. Va tractar d'incloure l'art en la totalitat de la vida social, i de modernitzar i europeïtzar la cultura catalana (1892-1911).

Etapes del Modernisme Català

L'aparició del Modernisme va coincidir amb els canvis socioeconòmics que van modernitzar Catalunya a partir de l'Exposició Universal (1888). Grups de joves intel·lectuals, sorgits sobretot de les famílies burgeses, es van enfrontar amb la seva classe perquè no se'ls admetia en les esferes de posició i de poder amb els seus ideals de llibertat i progrés. Va tenir dues etapes ben diferenciades:

• Del 1892 al 1900: Van ser anys de formació de tendències i de lluita per acabar amb l'estatus uniformista de la burgesia. Els intel·lectuals, els artistes i els literats es van reunir al voltant de les Festes Modernistes de Sitges. Es van crear revistes emblemàtiques com ara L'Avenç (1889-1893), Catalònia (1898-1900), de tipus literari, i Quatre Gats i Pèl & Ploma, de caràcter artístic.
• Del 1900 al 1911: El Modernisme ja estava consolidat i l'art i la literatura van ser admesos com un producte de consum per la nova i adinerada burgesia industrial.

Corrents Ideològics del Modernisme

Hi va haver dos corrents predominants:

• El Regeneracionisme: Es va oposar al conservadorisme de la burgesia, va adoptar una visió cosmopolita de la cultura i va intentar, a partir de l'art, regenerar les masses incultes. Els artistes més importants van ser Jaume Brossa i Ignasi Iglésias.
• L'Esteticisme: És un corrent amb Santiago Rusiñol al capdavant. Va optar per girar l'esquena a la realitat conflictiva de la societat i prendre l'art com a única salvació possible i individual. Van considerar l'art com una religió, una manifestació sagrada. Reflecteix la preocupació pel paper de l'individu i, sobretot, de l'artista, en una societat burgesa que és vista com a frívola i superficial i que cal transformar.

La Poesia Modernista: Renovació i Figures Clau

Representa l'evolució respecte a l'encarcarament de la Renaixença. Es pretén renovar la versificació i la temàtica. Joan Maragall va ser l'intel·lectual més complet del Modernisme, tant en la teoria del Modernisme com en l'assagístic i en el poètic.

La Novel·la i la Narració Modernista

El model de la novel·la realista va entrar en crisi a tot Europa. Els narradors catalans van optar per conrear els models següents:

• Novel·la Simbòlica

  Es va centrar en històries rústiques que presentaven drames emmarcats en escenaris muntanyencs. El tema rural va determinar el llenguatge, que volia reflectir la parla dels pagesos, dels pescadors, etc. Autors més destacats:

  • Raimon Casellas: Els sots feréstecs (1901)
  • Víctor Català: Solitud (1905)
  • Josep Pous i Pagès: La vida i la mort d'en Jordi Fraginals (1912)

• Novel·la Decadentista

  Es passa de la descripció a la suggestió. Ja no es pretén reflectir la realitat objectiva, com en la novel·la realista, sinó la interior. Autor:

  • Prudenci Bertrana: Josafat (1906)

• Novel·la Costumista

  Va representar més aviat la desintegració de la novel·la en narracions independents, que només s'uneixen pel tema. Autor:

  • Santiago Rusiñol: L'auca del senyor Esteve

El Teatre Modernista: Gènere Emblemàtic

Va sofrir una renovació profunda i es va convertir en el gènere més característic del Modernisme. Va predominar la tendència esteticista i simbolista, amb Santiago Rusiñol com a autor més representatiu. Una altra tendència és la regeneracionista, naturalista i vitalista (Josep Pous i Pagès).