El Modernisme Català: Història, Característiques i Etapes

El Modernisme Català: Orígens i Evolució

El Modernisme és un moviment cultural, literari i artístic que neix als anys 90 del segle XIX amb la intenció de modernitzar i europeïtzar la cultura i literatura catalana. Els modernistes es proposaven promoure una cultura i un art modern i europeu, superant els models vuitcentistes.

Límits Cronològics

Apareix l'any 1892 amb la revista L'Avenç i es tanca amb la mort de Joan Maragall i el pintor Isidre Nonell l'any 1911.

Objectius del Moviment

El Modernisme buscava renovar, modernitzar i posar a nivell europeu la cultura, la literatura i l'art català. Representava una oposició clara entre present i passat, i entre tradició i progrés.

Panorama Cultural

En un context de literatura oficial representada als Jocs Florals, una de les preocupacions del moviment era normativitzar la llengua catalana i modernitzar-la, fet que no s'assolí fins l'any 1913 amb Pompeu Fabra.

El Modernista: Intel·lectual i Artista

El terme "modernista" era sinònim d'intel·lectual i artista amb els següents objectius:

• Modernitzar la cultura catalana a partir de la superació de la tradició anterior.
• Europeïtzar la societat i la cultura.
• Normativitzar i modernitzar la llengua.
• Renovar les estructures polítiques i socials.

Etapes del Modernisme

Primera Etapa (1892-1900): Combativa i Teòrica

Aquesta fou una etapa combativa i teòrica del moviment. La revista L'Avenç es va convertir en la plataforma dels joves intel·lectuals modernistes (Maragall, Fabra, Brossa). L'objectiu principal de la revista i dels intel·lectuals que hi col·laboraven era recollir les novetats del moment.

Maragall demanava una resposta activa a la burgesia catalana i considerava que Catalunya, si es modernitzava i s'europeïtzava, podia ser el motor polític, econòmic i social d'Espanya.

El Regeneracionisme

Els regeneracionistes consideraven que la societat catalana era provinciana, localista i anacrònica. L'artista era l'encarregat de diagnosticar aquesta "malaltia" i de donar-li solució, divulgant entre la societat la modernitat europea. Opinaven que la cultura i l'art havien de tenir una funció social: fer progressar la societat per superar el seu endarreriment.

L'intel·lectual i l'artista era un ésser superior que, amb la seva voluntat individual, modernitzaria i regeneraria la seva societat. Aquesta idea provenia d'Ibsen i del concepte de superhome de Nietzsche.

L'Esteticisme

Aquest grup d'intel·lectuals plantejava la mateixa idea de renovació, modernització i europeïtzació, però es limitaven a treballar pel canvi i la modernització des del punt de vista estètic. Practicaven l'art per l'art i creien que l'artista era un ésser superior, individualista i aïllat de la resta de la societat, ja que vivia dedicat a la creació de la bellesa. Santiago Rusiñol i Ramon Casas eren els artistes més destacats d'aquest grup.

La Bohèmia

La bohèmia era una forma de vida pròpia dels artistes que vivien totalment dedicats al seu art.

La Bohèmia Daurada

Composta per fills de famílies burgeses que podien donar-los suport econòmic mentre ells es dedicaven només a la creació artística.

La Bohèmia Negra

Artistes que arribaven a Barcelona i es trobaven en el medi urbà sense cap suport econòmic. Alguns van viure una situació de misèria, malalties i problemes mentals, fet que va portar alguns al suïcidi.

Les Festes Modernistes de Sitges

Van ser tres festes organitzades a Sitges per Santiago Rusiñol, concebudes amb la finalitat de donar a conèixer totes les iniciatives que s'estaven produint per modernitzar la societat catalana i rebutjar l'art del passat. La més important fou la segona (1893), on hi participaven tant regeneracionistes com esteticistes.

Segona Etapa (1900-1911): Acceptació i Moderació

Aquesta etapa es caracteritza per l'acceptació de l'art i la literatura modernistes per part de la burgesia catalana. Els modernistes s'adonaven que per canviar la societat necessitaven el suport de les classes dirigents i, per tant, moderaven les seves postures radicals i agressives.

Postures de la Segona Etapa

Es va adoptar un dirigisme cultural, és a dir, una col·laboració amb les classes burgeses dominants per tal de poder dur a terme el seu programa artístic renovador, mantenint alhora la postura individualista.

Les publicacions que van recollir les iniciatives modernistes foren Joventut i El Poble Català.