El Modernisme Català: Història, Autors i Característiques

El Modernisme Català (1892-1911)

El Modernisme és un moviment cultural de signe eclèctic que pretén modernitzar la cultura catalana, posar-la al nivell dels moviments moderns europeus i allunyar-se de la Renaixença per aconseguir crear una cultura nacional.

Característiques comunes

Destaquen l’asimetria, les línies corbes, les formes sensuals i la inspiració en motius de la natura.

Objectius del moviment

• Transformar la literatura catalana en una cultura moderna i nacional.
• Obrir la cultura catalana als nous corrents europeus.
• Transformació de la cultura: de tradicional, regional i preindustrial a moderna, nacional i progressista.
• Convertir la llengua en un vehicle eficaç d’expressió.
• Transformar i substituir les formes culturals més anacròniques de la Renaixença: passar del passat i el localisme cap a la modernitat i el cosmopolitisme.

Característiques principals

• Conflicte entre l'artista (individu) i la societat (entorn, poble).
• Presència de la natura i al·lusions als sentits.
• L'art com a instrument per canviar la societat.
• Per als modernistes, una Catalunya regenerada és una Catalunya culta i europeïtzada.

Tendències o corrents predominants

• Regeneracionisme
• Esteticisme

Gèneres, autors i obres destacades

• Novel·la: Solitud de Víctor Català (Caterina Albert) i Els sots feréstecs de Raimon Casellas.
• Poesia: Joan Maragall amb Visions i cants i El comte Arnau.
• Teatre: Aigües encantades de Joan Puig i Ferreter; L’alegria que passa i L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol.

Fonts de difusió i espais culturals

Revistes: L’Avenç, Catalonia i Joventut.

ELS QUATRE GATS: Taverna-cabaret a Barcelona que va ser el lloc de trobada de músics, pintors i escriptors modernistes (actualment és un restaurant).

FESTES MODERNISTES A SITGES AL CAU FERRAT (1892-1899): S’hi feien representacions teatrals, concerts de música i activitats culturals per donar a conèixer noves tendències europees tant de pintura com de música i d’idees. Santiago Rusiñol n’és el màxim responsable.

Corrent regeneracionista: Joan Maragall

• L’art ha d’incidir en la societat.
• L’artista és l'únic que pot fer canviar els valors i els costums d’una societat perquè està per sobre de la inèrcia de la massa.
• Ha de denunciar els mals socials i plantejar-hi solucions de caràcter individualista (anarquisme).
• Art realista: mostra amb cruesa el món que envolta l’artista. Èmfasi en la força de l’individu (voluntat de poder per trencar condicionants socials).
• Referents estètics: el naturalisme, la filosofia vitalista de Nietzsche (el Jo transformador) i el teatre d'Henrik Ibsen (el teatre de les idees).
• Impulsat per la revista L’Avenç, amb Jaume Brossa com a capdavanter.

Corrent esteticista: Santiago Rusiñol

• Cal rebutjar la idea de progrés que ha generat lletjor i ha augmentat el dolor al món.
• L’artista s’ha de convertir en una mena de sacerdot de la religió de l’art.
• Aïllat de la societat i del món, l’art té com a objectiu la creació d’una bellesa que actuï de sedant, que permeti allunyar-se d’una realitat frustrant que no es pot transformar.
• La missió de l’art és oferir als humans poesia, imaginació i formes belles per fer-los oblidar les misèries quotidianes.
• És un art antirealista i escapista: tendeix a crear paradisos artificials (sovint amb l'ajut de drogues).
• Referents estètics: els artistes simbolistes i el prerafaelitisme.