El Modernisme Català: Etapes, Poesia i Narrativa

El Modernisme Català: Etapes i Gèneres

Aquest moviment va sorgir a Catalunya en la darrera dècada del segle XIX i perdurà fins a la primera dècada del XX (1892-1911). Tenia una clara voluntat de construir una cultura nacional i oberta a Europa, en contraposició a la Renaixença.

Etapes del Modernisme

En el Modernisme hem de distingir dues etapes:

Etapa Combativa

Els artistes i intel·lectuals lluiten per a imposar aquest nou moviment amb una actitud crítica envers la societat. Aquest fet els porta a l'enfrontament i més endavant a l'aïllament, per la qual cosa l'art esdevé un refugi per a ells.

Etapa Establerta

Representa la consolidació del Modernisme, que és acceptat per la burgesia, la classe social més poderosa econòmicament. És el període més fructífer de la poesia i la narrativa modernistes.

La Poesia Modernista

La Proposta Espontaneista

Representada per Joan Maragall, defensa l'expressió oberta, lliure i espontània, sense sotmetre's a normes estrictes, així com la creativitat del poeta. Inclou corrents com el vitalisme i el regeneracionisme.

La Proposta Formalista

Pretén recuperar el valor en la forma de creació poètica i aspira a crear un llenguatge poètic més definit i formal. S'identifica amb el corrent del parnassianisme, que vol seguir els models clàssics grecollatins, i considera el sonet com la forma poètica més perfeccionada. Està representada per l'Escola Mallorquina, formada per Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Els temes preferits són el paisatge harmònic i equilibrat.

Autors Clau del Modernisme Literari

Joan Maragall (1869-1911)

Pertanyia a una família burgesa de Barcelona dedicada al negoci tèxtil. Va traduir els autors europeus que més van influir en el Modernisme, entre ells tres alemanys. Va destacar sobretot com a poeta, i tenint en compte els temes els podem distingir en:

• Poesia de la natura: El paisatge és un dels seus temes principals; per mitjà dels seus elements suggereix sentiments personals (ex: La fageda d'en Jordà).
• Poesia Patriòtica: Reelabora mites de Catalunya i també mostra trets catalanistes en el cas de fets històrics o de la història espanyola.
• Poesia Vitalista: Mostra el seu vessant més optimista, d'amor a la vida malgrat la contradicció entre joia i dolor.
• Poesia Decadentista: Expressa els estats d'ànim que parlen de la mort i del mal. Hi apareixen tòpics decadentistes.

L'Escola Mallorquina

Està integrada per poetes mallorquins que comparteixen, d'una banda, els trets poètics, i de l'altra, l'interès pel projecte de modernitzar la llengua i la cultura catalana.

Miquel Costa i Llobera (1854-1922)

Nascut a Pollença el 1854, fill d'una família de propietaris rurals, va estudiar dret a Barcelona, però després es decidí per la carrera eclesiàstica i fou ordenat sacerdot. Li agradava molt escriure poesia i és considerat l'iniciador de l'escola. Va morir el 1922.

Joan Alcover (1854-1926)

Nascut a Ciutat de Mallorca el 1854, fou poeta i assagista, malgrat que exercí d'advocat. Es va casar dues vegades i va tenir cinc fills.

La Narrativa Modernista

S'exploren noves formes d'expressió per a mostrar el món interior dels protagonistes, especialment la prosa poètica, que està farcida de recursos retòrics. Els tres tipus són:

• Narrativa Rural: L'acció té lloc al camp, els personatges són pagesos i estan sotmesos al seu entorn (ex: Raimon Casellas).
• Narrativa Costumista: L'acció es desenvolupa a la ciutat, els personatges representen els ideals i interessos de la burgesia (ex: Santiago Rusiñol).
• Narrativa Decadentista: Mostra una visió molt pessimista de la realitat, els personatges viuen turmentats per la seva lluita interior i les seves contradiccions (ex: Prudenci Bertrana).