Modernisme Català: Etapes, Corrents i Figures Clau (1892-1911)

Què és el Modernisme Català?

El Modernisme és una forma d'anomenar un període de la història de la literatura que va del 1892 al 1911, i també una actitud dels intel·lectuals i els artistes del tombant del segle.

Els modernistes consideraven que, una vegada consolidada la Renaixença, la societat i la cultura catalana s'havien estancat i que calia una renovació. Aquesta renovació havia de consistir en l'obertura cap als corrents estètics i culturals europeus del moment.

Etapes del Modernisme

Dins del Modernisme es considera que hi ha dues etapes principals:

• La primera va del 1892 al 1900.
• La segona del 1900 al 1911.

Primera Etapa (1892-1900): La Lluita

La primera etapa és la més combativa, en la qual els artistes lluiten per imposar aquest nou moviment amb una actitud crítica respecte a la societat. Els centres culturals seran les ciutats de Barcelona i Sitges.

Aquests intel·lectuals es reuneixen al voltant de plataformes com per exemple les revistes, on publiquen manifestos que expressen les seves idees culturals i artístiques, i on publiquen obres o crítiques literàries dels seus autors preferits.

Principals Revistes Modernistes

Els títols de les principals revistes són:

• L'Avenç
• Catalònia
• Quatre Gats
• Pèl i Ploma

Pensadors Destacats de la Primera Etapa

Alguns dels pensadors més importants són:

• Pompeu Fabra
• Jaume Massó i Torrents
• Joaquim Casas i Carbó

Corrents Ideològics de la Primera Etapa

En aquesta primera etapa hi ha dos corrents principals: el Regeneracionisme i l'Esteticisme.

Regeneracionisme

Aquest grup té com a model literari l'autor Henrik Ibsen. És un autor teatral partidari de la tendència anomenada “teatre d'idees”.

El grup de regeneracionistes tenia una actitud voluntària i activa, i es proposava l'apropament de l'artista al poble per tal de regenerar-lo. Tot i que exaltaven l'individualisme, no deixaven mai de banda aquest compromís regenerador.

Esteticisme

Per als esteticistes, el model a seguir és un autor belga que s'anomena Maurice Maeterlinck. Maurice és autor teatral, poeta i assagista. Els escriptors d'aquest grup eren seguidors de la teoria “l'art per l'art”.

Aquesta teoria considera l'art com un mitjà d'evasió per a l'escriptor, que es considera rebutjat per la societat i inadaptat, i per això es refugia en l'art.

Alguns representants d'aquest corrent són: Santiago Rusiñol i Raimon Casellas.

Segona Etapa (1900-1911): La Consolidació

Aquesta segona etapa representa la consolidació del Modernisme. Els artistes i intel·lectuals publiquen i defensen les seves idees a través d'una revista molt important anomenada Joventut.

En aquesta etapa, la novel·la modernista arriba al seu millor moment, i alguns autors de l'etapa anterior, com ara Àngel Guimerà, s'apropen al moviment modernista.

La Fi del Modernisme

A partir del 1906, el Modernisme va començar a ser substituït per un altre moviment cultural anomenat Noucentisme.

El Modernisme es dona per acabat oficialment el 1911, l'any que va morir el poeta Joan Maragall.