Modernisme Català: Definició, Etapes, Tendències i Autors

Modernisme Català

El Modernisme va ser un moviment ideològic que va englobar intel·lectuals i artistes amb la intenció de nacionalitzar i modernitzar la cultura catalana, obrint-la als corrents de pensament europeus.

Etapes del Modernisme

Primera Etapa (1892-1900)

Aquest va ser el període més combatiu del moviment, marcat per la redacció de “L’Avenç”. L'any 1893, durant la tercera festa modernista de Sitges, es van unificar totes les tendències del moviment, amb Santiago Rusiñol com a figura destacada. L’actitud dominant era el vitalisme, l’individualisme i la concepció de l’artista com a guia de la societat.

Segona Etapa (1900-1911)

El moviment modernista es va consolidar i va viure els seus anys de major producció literària. La revista “Joventut” va ser la més representativa. Durant els darrers anys, el modernisme va coexistir amb el noucentisme, proclamat per Eugeni d’Ors a “La Veu de Catalunya”. Joan Maragall va morir el 1911.

Tendències del Modernisme

• Regeneracionisme: L'art com a eina per transformar la societat.
• Esteticisme: L'art com a refugi i evasió de la realitat quotidiana.

Poesia Modernista

• Simbolisme: Reacció contra el romanticisme, buscant suggerir l’essència de les coses mitjançant símbols.
• Parnassianisme: Refús del sentimentalisme romàntic i recerca de la bellesa pura.
• Decadentisme: Exploració de temes com la mort, la tristesa i la malaltia.
• Prerafaelitisme: Defensa d'una creació artística sincera, amb influència medieval i preocupació social.

Autors Destacats

Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) va ser l’autor més destacat de la poesia modernista. Va defensar l’espontaneïtat i la simplicitat, desenvolupant la teoria de la “paraula viva”. Les seves opinions a “La Veu de Catalunya” i al “Diari de Barcelona” van tenir una gran influència en la societat del moment.

Teoria de la “Paraula Viva”

Aquesta teoria defensa l’espontaneïtat, la puresa i la sinceritat en la poesia, menyspreant la poesia massa pensada. Maragall considerava la poesia com una forma de coneixement de la vida i un instrument per a la transformació social.

Entre les seves obres, destaca el volum Poesies (1895), que inclou el poema «Oda a Espanya».

Visions i cants va marcar l’inici de la projecció pública i cívica de Maragall com a poeta.

Finalment, cal mencionar Seqüències, publicat poc abans de la seva mort el 1911.

Gabriel Alomar també va destacar amb la seva obra La columna de foc (1911).