Modernisme Català: Definició, Etapes, Corrents i Autors Clau

El Modernisme Català

El Modernisme és un moviment d'ampli abast (cultura, art, arquitectura, literatura, música...) que va sorgir a finals del segle XIX, amb la voluntat de transformar la cultura catalana en una cultura moderna (oberta als nous corrents estètics i ideològics europeus) i nacional (amb trets específics catalans). Aquesta voluntat de modernitat, de ruptura, sintonitza amb la sensibilitat de finals de segle d'arreu d'Europa. El poeta francès Rimbaud va escriure: “Cal ser modern”. Jaume Brossa: “Temps nous, formes d'art noves”. Joventut = Modernitat = Llibertat. El modernisme artístic coincideix amb altres moviments artístics europeus que cercaven una renovació en el camp de les arts plàstiques i l'arquitectura.

(Recuperació dels vells oficis artesanals; preferència per la línia corba, l'ús d'elements vegetals, joves figures femenines estilitzades, com a elements simbòlics i decoratius.

Cronologia i Etapes del Modernisme Literari Català

El modernisme literari català se situa entre 1892 i 1911.

Primera Etapa: Etapa Combativa (1892-1900)

Durant aquests primers anys, el grup d'intel·lectuals modernistes (Jaume Brossa, Alexandre Cortada, Joan Maragall, Santiago Rusiñol, entre molts altres) volen donar a conèixer les seves propostes culturals, literàries i artístiques i, amb l'objectiu d'incidir en la societat catalana, utilitzen una sèrie de plataformes (revistes, premsa, Festes Modernistes...) que actuen com a mitjans d'agitació social i cultural. Les principals revistes d'aquesta primera etapa són: L'Avenç, Catalonia.

A la 1a Festa Modernista, el 1892, es va realitzar una exposició de 100 obres de diferents artistes impressionistes (locals i estrangers). Es considera que amb aquesta àmplia exposició es va donar a conèixer a Catalunya aquest moviment pictòric. A més d'exposicions, al llarg de les cinc trobades, s'hi van representar obres teatrals, es van realitzar lectures poètiques i concerts d'artistes, poetes, músics, la majoria vinculats al corrent estètic simbolista.

La Tercera Festa Modernista (1894) va ser la més significativa, especialment pel discurs ideològic-poètic que va pronunciar Santiago Rusiñol. En aquesta Tercera Festa es van celebrar diferents manifestacions artístiques i literàries. Com a culte a l'art, es va efectuar una processó, des de l'estació de Sitges fins al Cau Ferrat, de dos quadres del pintor El Greco que Rusiñol havia comprat a París. En el llarg discurs que Rusiñol hi va pronunciar declara que davant la manca d'il·lusions, de la misèria moral i espiritual de la societat, l'artista només pot trobar consol en l'art i en la poesia.

“És la Tercera vegada que el Cau Ferrat se reuneix a prop del mar; la tercera vegada que, fugint del soroll de la ciutat, venim a somniar al peu d'aquesta platja hermosa(.....), a prendre aigües de poesia, malalts que estem del mal de prosa, que avui corre en la nostra terra-(...)Venim aquí fugint de la ciutat, per trobar-nos tots junts i junts cantar lo que ens surti del fons dels sentiments(...) Venim perquè necessitem espolsar-nos de sobre tanta farsa egoista, tanta sensatesa fingida, tanta serietat forçada o riure estúpid com ha imposat el menestral enriquit per una banda i per altra la democràcia, en aquesta terra nostra que, per por d'ésser boja, se'ns va tornat ensopida.”

Segona Etapa: Etapa de Consolidació (1900-1911)

A partir de 1900, el modernisme artístic i arquitectònic va tenir una gran acceptació per la nova burgesia catalana (moderna-selecta). Però, l'abast del modernisme literari va ser més restringit. La burgesia catalana va rebutjar el modernisme més ideològic i combatiu (vinculat amb les organitzacions obreres) i va assimilar el modernisme literari d'influència simbolista. Durant aquesta segona etapa, es van escriure les principals novel·les modernistes: Solitud de Víctor Català; Els sots feréstecs de Raimon Casellas; Josafat de Prudenci Bertana.

Revistes Destacades

• Joventut (1900-1906): A nivell cultural, aquesta revista continua el programa d'actualització literària iniciada per L'Avenç; també s'hi publiquen obres d'escriptors locals. Defensen les posicions individualistes de l'artista, capdavanter del progrés de la societat.
• Pèl i Ploma (1900-1903): Una revista bàsicament artística, que continua la tasca dels Quatre Gats. Va ser molt llegida per la burgesia cosmopolita i moderna.

Corrents Ideològics i Estètics del Modernisme

Segons les influències dels corrents literaris i artístics europeus, en el modernisme literari català es poden diferenciar dos grans grups:

1. El grup denominat esteticista (simbolista, seguidors de l'art per l'art)
2. El grup vitalista o regeneracionista

Grup Esteticista

Els autors més representatius del grup esteticista són Santiago Rusiñol, Raimon Casellas i Adrià Gual. Aquest grup va tenir molt protagonisme durant els anys 1893-1895 i es van identificar amb els següents corrents estètics europeus: el Simbolisme (Baudelaire, Rimbaud, Mallarmé, Maeterlink...), el Pre-rafaelisme (D. G. Rosetti) i el Decadentisme (Oscar Wilde).

Aquests moviments estètics rebutgen el realisme/naturalisme ja que no els interessa l'observació i l'anàlisi objectiu de la realitat. L'obra literària i artística ha de ser l'expressió dels sentiments, de la intuïció i de la sensibilitat de l'autor (subjectivisme). El llenguatge literari és ric en símbols, metàfores per evocar realitats imprecises, màgiques o espirituals. L'artista és considerat un ésser superior a la resta dels humans, el qual s'aïlla voluntàriament de l'entorn materialista i vulgar que l'envolta per cercar la Bellesa.

Aquestes expressions artístiques simbolistes o esteticistes es van divulgar especialment en les Festes Modernistes de Sitges. (Cal fer referència novament al discurs de S. Rusiñol a la Tercera Festa Modernista del 1894.)

Grup Vitalista

El vitalisme va ser un moviment estètic i ideològic que va sorgir a França, a finals del XIX, com a resposta als plantejaments simbolistes. El nucli aglutinador d'aquestes idees va ser la revista L'Art et Vie. Els vitalistes defensen la dimensió social de l'artista i de la seva obra. L'artista ha d'actuar com a capdavanter de la societat i, a través de la seva obra, ha de ser l'impulsor de nous ideals. L'artista com a guia de la societat és un ésser moralment superior, lúcid i inconformista (influència de la teoria del Superhome del filòsof alemany, Nietzche.)

Principals temes literaris:

• L'exaltació dels impulsos vitals, passionals de l'ésser humà (llibertat, lluita, joventut, inconformisme...).
• En el teatre vitalista, el tema de l'enfrontament entre personatges inconformistes i crítics i una col·lectivitat passiva i conformista (Ibsen, autor noruec).