Modernisme Català: Context, Tendències i Joan Maragall

Modernisme a Catalunya: Un Moviment Transformador

Modernisme: Moviment literari que va sorgir a Catalunya al final del segle XIX amb la voluntat de transformar la cultura i l’art tradicionals en una cultura nacional moderna.

Context Social

Va succeir durant la Restauració de la monarquia borbònica el 1874, comportant un període de pau social i l'ascens de la burgesia catalana, que va assolir una folgada posició econòmica.

Tendències del Modernisme

Tendència vitalista-regeneracionista: Aquesta tendència va ser impulsada amb la idea de canviar la societat del moment, les maneres de pensar i de viure, per crear una nova era. Com diu el nom, és regeneracionista, volent regenerar la societat i fer el possible per canviar-la.

Tendència simbolista-decadentista: Aquesta, per contra, també està en desacord amb la societat i no li agrada aquest nou moviment. A diferència de la tendència anterior, s'amaga darrere d’uns símbols. A l’hora d’escriure, la gent que segueix aquesta tendència ho fa darrere d’uns símbols que tenen un significat per tal de submergir-se en un món que desitgen i no en la realitat que detesten. No lluiten per canviar-ho, simplement parlen a través d’uns símbols.

La Novel·la Modernista

Adopta alguns elements del realisme i del naturalisme, com ara la descripció minuciosa dels paisatges o la presentació acurada dels fets, però també incorpora elements romàntics, simbolistes o decadentistes.

Ruralisme

La majoria de novel·les modernistes estan ambientades al món rural i escenaris muntanyencs. El drama rústic o ruralisme tenia una tradició que procedia del Romanticisme. Pel modernisme, la natura té un caràcter feréstec i agressiu i produeix éssers primitius.

L’enfrontament entre els intel·lectuals i la societat

Els modernistes creien que el triomf de l’intel·lectual sobre la societat en comportaria la modernització. Per aquest motiu, la novel·la modernista tendeix al pessimisme i presenta persones inadaptades.

El decadentisme

El decadentisme en novel·la es va introduir gràcies a l’obra de l’italià Gabriele d’Annunzio (1863-1938). Aquest corrent segueix la línia de la poesia simbolista: conceptes abstractes com la lletjor, el color, etc., que adquireixen valor literari.

Joan Maragall: Vida i Obra

La seva vida personal va estar molt relacionada amb la seva obra literària. Nascut a Barcelona en el si de la burgesia, renuncia al negoci familiar industrial per dedicar-se a la cultura. Va estudiar Dret, però no va exercir gaire temps d’advocat, ja que es va dedicar al periodisme i a la literatura. Va ser director de ‘El Diario de Barcelona’, i també va col·laborar en la revista L’Avenç. Maragall representa l’intel·lectual típic modernista a través de les seves contradiccions: va dirigir un diari conservador, de caire tradicional, alhora que treballava amb una revista d’idees avançades.

Visions i Cants (1900)

Visions

Mites que l’autor considera l’ànima de la catalanitat. És un volum compromès amb el catalanisme, on Maragall presenta el seu compromís, com havia fet abans Verdaguer.

Cants

El mal caçador, El Comte Arnau, L’estimada de Don Jaume, La fi d’en Serrallonga. Es tracta de cinc parts de caràcter històric – llegendari, són històries reals que després van passar a ser llegendes. Totes elles expliquen la sort de pecadors que l’autor intenta redimir a través de la veu del narrador. Fa, en definitiva, una observació de la pròpia història i el propi món, que projectarà i donarà a conèixer en els Cants. Els personatges de Visions tenen una vessant tant negativa com positiva.