El Modernisme Català: Conflictes, Actituds i Autors Clau

El Modernisme Català: Conflictes i Evolució

El Conflicte entre Artista i Societat

Un dels conflictes bàsics del Modernisme és la ruptura entre l’artista i la societat. Aquest conflicte expressa la insatisfacció davant d’una burgesia que, d’entrada, no sap exercir el paper que li pertoca com a classe dirigent i que, a més, dóna mostres d’una gran insensibilitat cultural. Moltes obres literàries modernistes presenten aquest conflicte. Així doncs, l’artista, enfront del rebuig i el menyspreu de la burgesia, adopta una posició bohèmia.

Actituds dels Artistes Modernistes

El Modernisme manifesta dues actituds principals entre els artistes:

• En primer lloc, trobem un grup d’artistes motivats per la defensa de l’art per l’art, que viuen el procés de les seves creacions com una experiència espiritual, enfrontats amb el materialisme de la societat. En el fons, aquests esteticistes denoten un interès per ser acceptats i per aconseguir, d’aquesta manera, la desitjada professionalització.
• En segon lloc, identifiquem un altre grup d’intel·lectuals i escriptors que aspiren a canviar la societat. Per això, emprenen una activitat crítica, per mitjà d’una literatura més ideològica. Molt sovint, aquests regeneracionistes acaben militant en política per assolir els seus objectius.

L'Èxit Popular del Modernisme

Cap als últims anys del segle XIX, observem que el moviment s’identifica amb el vitalisme entusiasta i deixa de banda el decadentisme pessimista. D’aquesta manera, un sector important dels escriptors modernistes s’apropa, progressivament, a l’activitat política, ja que així té la possibilitat d’incidir socialment i de contribuir a la creació d’un art i d’una literatura representatius. És el moment d’èxit i d’acceptació social, quan el Modernisme es converteix en literatura establerta.

Joan Maragall: Poeta Clau del Modernisme

Joan Maragall va ser el màxim exponent pel que fa a la poesia modernista. La seva poesia aconsegueix un impacte important en la societat literària del seu temps, sobretot pel to realista i la recerca de la sinceritat, i també per la relació molt accentuada entre els seus sentiments i la naturalesa, relació que es manifesta en la seva teoria de la paraula viva.

Maragall és un escriptor amb un protagonisme important en la trajectòria del Modernisme. Una de les aportacions més destacades és el pòsit profund que el filòsof Nietzsche deixa en la seva personalitat. Així doncs, aquesta influència es manifesta en un vitalisme optimista (com es veu a El comte Arnau).

També és un escriptor amb voluntat d’incidència social, no sols com a poeta, sinó també com a assagista i des del periodisme d’opinió (a La Veu de Catalunya).

Anàlisi de "La Vaca Cega" de Maragall

A "La Vaca Cega", Maragall no pretén descriure l’escena, sinó que ens transmet la seva percepció subjectiva. Tanmateix, no ho fa des d’un jo poètic explícit. Prefereix allunyar-se de la visió romàntica i, des de la sensibilitat modernista, aprecia en la situació presentada les correspondències simbòliques que són pròpies del seu temps.

L'Escola Mallorquina: Costa i Llobera, Alcover

Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover són dos representants excel·lents de l’Escola Mallorquina. Són poetes que provenen del romanticisme revifat dins dels àmbits modernistes, però sembla que lluiten per evitar-ne els excessos.

La lliçó dels clàssics en Costa i Llobera i una tendència realista en Alcover fan de mur de contenció de la desmesura romàntica. Això no evita que participin dels temes i de les formes poètiques de l’època modernista.

Víctor Català i la Novel·la "Solitud"

Víctor Català és l’autora de la novel·la més destacada de la narrativa modernista. Quan publica Solitud, es converteix en una escriptora fonamental del Modernisme i de la literatura catalana.

Solitud és una novel·la que planteja la trajectòria d’un personatge a la recerca d’una vida pròpia, d’una existència autònoma. La peculiaritat d’aquesta obra és que aquest itinerari el fa una dona, Mila, que a poc a poc es consciencia de la realitat simbòlica que l’envolta. És, per tant, una opció narrativa que se situa en un context que ja no és del realisme-naturalisme, sinó que més aviat introdueix una visió simbolista.

La novel·la modernista, doncs, planteja el tema de l’autorealització individual.

Santiago Rusiñol: Simbolisme i Art Total

En la personalitat artística de Santiago Rusiñol hi ha molts matisos, molta capacitat d’integrar diferents veus. Hi ha el Rusiñol simbolista i decadentista (com es veu a Oracions). Aquesta obra té la peculiaritat d’aproximar-se a la idea de l’art total, que es planteja integrar diferents llenguatges artístics en una creació unitària. Així doncs, Oracions és una obra que es pronuncia a favor de la bellesa i de l’art entès com una religió.

"L'Auca del Senyor Esteve": Artista i Societat

L’Auca del Senyor Esteve torna a reprendre el tema de l’enfrontament entre l’artista i la societat. Però la perspectiva que tria no té la virulència antiburgesa d’alguns escrits anteriors. En el fons, Rusiñol lluita per una burgesia il·lustrada. Així doncs, el personatge popular del senyor Esteve, que ja existia com a representació dels comportaments de la burgesia barcelonina, és convertit per Rusiñol en la figura central de la seva obra.

Amb aquesta visió comprensiva i distanciada que es vol donar del senyor Esteve, no és estrany que Rusiñol triï l’enfocament costumista. Li serveix per esquematitzar i generalitzar arquetips de la burgesia catalana. Així, li permet retratar una Barcelona idealitzada.