El Modernisme Català: Autors, Obres i Característiques

El Modernisme Català

El Modernisme va ser un moviment cultural present a tot Europa a finals del segle XIX i principis del XX. La seva voluntat era modernitzar la cultura i transformar-la, defensant un art nou.

A Catalunya, amb la consolidació de la burgesia, van sorgir artistes amb noves inquietuds, generant un conflicte entre l'artista i la societat. Es va difondre a través d'esdeveniments com les Festes Modernistes al Cau Ferrat i les tertúlies dels Quatre Gats.

Valors del Modernisme

• Lema: Joventut, Progrés i Innovació.
• Defensa de la sensibilitat, la impressió personal, la llibertat creativa, l'espontaneïtat i la modernitat.
• Funció espiritual i transformadora de l'art.
• Valoració de l'activitat artesanal.

Joan Maragall

Nascut el 1860 a Barcelona, provinent d'una família burgesa. El 1890 va començar a col·laborar amb el Diario de Barcelona i la revista L'Avenç, escrivint articles d'opinió i ressenyes literàries. Va morir el 1911, any que marca el final del Modernisme.

Obres destacades

• 1895: Poesies (inclou La vaca cega, símbol de l'individu aïllat i incomprès, víctima d'un atzar malvat; representa una realitat profunda i misteriosa).
• 1900: Visions i Cants (inclou El Comte Arnau i Oda a Espanya).
• 1906: Enllà.
• 1911: Seqüències.

Característiques i Teoria

• Teoria de la Paraula Viva: El poeta té un do especial per crear bellesa mitjançant les paraules.
• La poesia neix de la inspiració i la intuïció.
• L'art veritable és sincer i espontani.

Temes

• Paisatge
• Societat
• Política
• Mites i llegendes
• Espiritualitat

Santiago Rusiñol

Nascut el 1861, provinent d'una família benestant (fàbrica cotonera). Pintava quadres de la fàbrica d'amagat. Es va rebel·lar contra la tradició familiar deixant l'empresa per dedicar-se a l'art. El 1889 va viure a París, convivint amb artistes innovadors i destacats de l'època (influència de l'absenta).

El 1891 va fundar el Cau Ferrat a Sitges. El 1892 va organitzar la 1a Festa Modernista. El 1897 va iniciar les tertúlies dels Quatre Gats a Barcelona. Va morir el 1931. Va ser un 'artista total': pintor, escultor, dramaturg, activista cultural, escriptor i col·leccionista.

Obra destacada

La seva obra teatral més coneguda és L'Auca del Senyor Esteve (1909).

El Teatre Modernista

Teatre Simbolista

• Característiques: Personatges amb simbologia, ambients misteriosos i poètics, temes llegendaris i mites populars.
• Exponent europeu: Maeterlinck (La intrusa).
• Exponents catalans: Adrià Gual (creador del Teatre Íntim), Santiago Rusiñol (Cigales i formigues, L'alegria que passa).

Teatre d'Idees

• Característiques: Personatges rebels i inconformistes, temes de conflictes socials.
• Objectiu: Que l'espectador tingui la seva pròpia opinió.
• Exponent europeu: Ibsen (Un enemic del poble).
• Exponents catalans: Joan Puig i Ferreter (Aigües encantades), Santiago Rusiñol (L'Auca del Senyor Esteve).

Víctor Català (Caterina Albert)

Caterina Albert i Paradís (pseudònim: Víctor Català) va ser una de les escriptores més importants de la literatura catalana, considerada per alguns la primera escriptora feminista. Escrivia sobre la dificultat de la vida. Nascuda el 1869 a l'Escala. Va escriure contes i novel·les; la literatura era la seva vocació.

El 1898, el seu monòleg La infanticida (on una criatura mata el seu fill) va guanyar uns Jocs Florals, provocant un escàndol pel seu contingut.

Obres principals

• 1902: Drames rurals. Recull de contes amb contingut cru i de denúncia social.
• 1905: Solitud. Publicada inicialment amb la tècnica del fulletó (per entregues). Amb aquesta obra, Víctor Català es va convertir en la primera gran novel·lista de la literatura catalana.

Característiques de la Novel·la Modernista (a partir de Solitud)

• Elements simbòlics i interès per les tensions psicològiques dels personatges.
• Ambientació rural.
• Personatges rústics o primaris que actuen per instint.
• Mostra els conflictes psicològics i la cara més ombrívola dels personatges.
• Absència de moments feliços.
• Presència de sensualitat i erotisme.
• Caràcter simbòlic general de l'obra.
• Llenguatge aspre i potent.