El Modernisme Català: Autors i Característiques Clau

Panorama general

Panorama general: El segle XX va viure els canvis més ràpids de la història fins al moment, i va ser encara una prolongació del segle XIX, a finals del qual ja havia començat el Modernisme. Pel que fa a Catalunya, els joves modernistes van reaccionar contra la vella guàrdia de la Renaixença i van reclamar una cultura nacional, més enllà del regionalisme. D’altra banda, a Europa el terme modernisme va portar implícit una reivindicació de la modernitat. Aquesta actitud la va compartir el Modernisme amb altres moviments (impressionisme, simbolisme, decadentisme: van instaurar la figura de l’artista rebel i bohemi).

Modernisme i l’escola mallorquina

Modernisme i l’escola mallorquina: A finals del segle XIX i principis del XX va predominar a tot Europa el corrent modernista que, segons els països, es podia anomenar de diferents maneres, però sempre tenia alguna referència a la novetat o modernitat. El segle XX va suposar una celebració constant de la novetat. El modernisme català, segons la imatge que avui en dia té, prové de les arts plàstiques, arquitectura... No va ser un moviment homogeni, sinó que en el seu si van conviure dues tendències: Regeneracionisme (regenerar la societat/Jaume Brossa) i Esteticisme (transformació de la societat en el paper primordial que conferia a l’art/Santiago Rusiñol). Dues grans etapes: 1892-1900 (+ combativa) i 1900-1911 (+ literària i – ideològica).

Victor Català

Victor Català: Victor és el pseudònim de Caterina Albert, és autodidacta i se la pot considerar la gran novel·lista del Modernisme català. El pseudònim es degué primer a la voluntat de mantenir en secret la seva identitat, però també va obeir a un distanciament respecte de la literatura femenina de l’època. La seva obra fonamental és Solitud (peculiar barreja dialectal).

Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol: Nascut a Barcelona el 1861, va ser un dels personatges més emblemàtics del Modernisme, i també un dels més polifacètics: dramaturg, poeta, novel·lista, pintor i agitador cultural. Visqué temps a París, fou membre del grup Els Quatre Gats i organitzà les Festes Modernistes a Sitges. El seu teatre comprèn obres de caràcter esteticista i presenten un vessant més proper al teatre de denúncia però, no obstant això, el Rusiñol més conegut és el de les obres humorístiques i costumistes (Jocs Florals de Camprosa - 1902) (L’auca del senyor Esteve). Més endavant també va escriure novel·les humorístiques.

Joan Maragall

Joan Maragall: Gran poeta del Modernisme català i una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. Neix a Barcelona el 1860, va estudiar dret però va exercir com a advocat fins que es posà a treballar com a periodista. Va ser autor d’un bon nombre d’articles. El 1904 fou proclamat mestre en gai saber. El 1911 morí. La seva importància se centra especialment en la seva obra poètica, tenia un concepte de la paraula viva. També podem destacar la funció que va fer com a traductor de Goethe o introductor de Friedrich. La seva obra poètica està constituïda per 5 llibres (Poesies, Visions i cants, Disperses, Enllà, Seqüències), i és inseparable del seu concepte de paraula viva, expressat als seus articles Elogi de la paraula i de la poesía.

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera: Nascut a Pollença el 1854, va estudiar dret, on va entrar en contacte amb representants de la Renaixença. Ordenat sacerdot el 1888. Estava relacionat amb els noucentistes. Morí mentre predicava en una església (1922). La seva obra poètica es divideix en un període romàntic (Poesies), clàssic (Horacianes) i d’obres d’inspiració religiosa (Visions de Palestina)

Joan Alcover

Joan Alcover: Nascut a Palma, estudià dret. Va ser elegit regidor municipal, diputat provincial i diputat a corts. És autor d’una poesia de caire greu, en què el paisatge s’identifica amb el seu estat d’ànim. El seu discurs Humanització de l’art sintetitzà teories vitalistes pròpies del modernisme. El seu llibre de poemes més emblemàtic és Cap al tard. Va ser mestre en Gai de saber i president dels Jocs Florals a Barcelona.