El Modernisme Català: Art, Literatura i Teatre del Segle XX

El Modernisme Català: Orígens i Característiques Clau

El Modernisme és el nom que es va adoptar a Catalunya per designar un ampli moviment europeu a cavall entre els segles XIX i XX. Aquest moviment pretenia contribuir a la modernització cultural i artística i es va desplegar en tots els camps de les arts plàstiques, la música i la literatura. Hi confluïen diversos objectius:

• La renovació dels materials artístics.
• Una alta valoració de la consciència de ser artistes i del valor de la imaginació.
• La celebració de la novetat.

Aquest moviment va durar 20 anys. Cal destacar fites importants com les cinc festes modernistes de Sitges, la creació de revistes influents com L'Avenç, Quatre Gats, Pèl & Ploma i Catalònia, i la fundació de l'Institut d'Estudis Catalans.

La Novel·la Modernista Catalana: Temes i Estil

La novel·la modernista catalana presenta una sèrie de característiques distintives:

• La ubicació de les històries és preferentment en ambients rurals. El camp que hi apareix, però, no és cap lloc idíl·lic, sinó un escenari agrest i feréstec. En les obres més simbolistes o decadentistes, els espais són eteris i poc concrets, allunyats de tot realisme.
• Els personatges solen ser solitaris, sigui per la seva marginalitat o bestialitat (l'Ànima de Solitud), sigui per la seva condició d'herois assimilats als artistes modernistes (el pastor de Solitud o el Llàtzer d'Els sots feréstecs). Alhora, es presenta la condició humana com a gregària i incapaç d'alliberar-se'n.
• Les forces ocultes de la natura i les passions i els sentits humans condicionen fortament els destins dels personatges. Moltes obres són interpretacions del combat entre forces oposades: matèria contra virtut, etc.
• La llengua dels narradors i dels personatges és viva i expressiva.
• Dins la voluntat de causar impacte en el lector per la via emocional, les narracions modernes contenen elements que se situen en les vores de la moral o de la falta de respecte per les coses considerades sagrades.
• Els autors opten pel conte o la novel·la breu en l'intent de buscar la intensitat més que no pas el retrat fidel o les trames complexes.
• Els narradors modernistes són conscients de la forta dosi de subjectivitat de les seves obres, fins al punt que no hi falten elements simbòlics o irreals.

El Teatre Modernista Català: Tendències i Autors

Es poden distingir dues tendències principals en el teatre modernista:

• Tendència regeneracionista: S'hi inclouen obres en què la natura no purifica sinó que esclavitza, i els individus s'han de comportar com a lluitadors per modificar la societat. Apareixen conflictes entre l'individu i la societat, entre els quals destaca el paper de les dones. És un teatre d'idees.
  • Aigües encantades (Joan Puig i Ferreter)
  • L'enemic del poble (Henrik Ibsen)
  • Senyoreta Júlia (August Strindberg)
• Tendència simbolista: Les obres són breus, s'hi creen atmosferes poètiques gràcies als silencis, la il·luminació, la música i altres efectes especials. Els personatges tenen un aspecte irreal i al·legòric.
  • L'alegria que passa (Santiago Rusiñol)
  • La intrusa (Maurice Maeterlinck)
  • Misteri de dolor (Adrià Gual)

L'Escola Mallorquina: Poesia i Clàssics

Formen l'Escola Mallorquina una generació d'autors, especialment poetes, que van escriure a les Illes Balears entre 1900 i 1938. Són coetanis del modernisme, però tenen més punts de contacte amb el Noucentisme.

L'Escola Mallorquina es caracteritza per la forta influència del món clàssic: gust per la contenció i l'harmonia, i per una temàtica gairebé limitada a la natura i el paisatge.

Els autors havien adquirit una sòlida formació clàssica i els seus poemes són exemples de rigor formal.

• Horacianes (Miquel Costa i Llobera)
• Cap al tard (Joan Alcover)
• Maria Antònia Salvà