El Modernisme Català: Art, Literatura i Societat

ENERGIES

El Carbó

Abans: Va ser la principal font d'energia de la Revolució Industrial. Va començar a decréixer amb l'ús del petroli, però després es va mantenir i es va fer servir per a la producció d'energia elèctrica, servint de complement a la hidroelèctrica. Entre 1960 i 1975 va decaure per la utilització generalitzada del petroli. Amb la crisi del petroli de finals dels setanta i principis dels vuitanta, l'ús del carbó es va incrementar.

Ara: Actualment, el carbó decreix per diverses raons:

• La producció elèctrica és més eficient i incrementa l'ús del gas natural i les energies renovables.
• La crisi que s'inicià al 2008 va fer minvar la producció industrial i, per tant, va baixar el consum elèctric. La lleugera pujada del 2013 es degué a la imposició a deu centrals d'emprar un percentatge de carbó nacional en la producció d'electricitat.
• En l'actualitat, s'espera una nova davallada en l'ús del carbó perquè s'incrementa l'ús d'altres fonts d'energia.

El Petroli

Segueix sent la font més emprada, però s'observa un lleuger decreixement per:

• Des del 2005 s'utilitza poc en la producció d'electricitat, ja que s'ha substituït per altres fonts d'energia.
• Amb la crisi ha disminuït la demanda relacionada amb el transport.
• Ha minvat el consum domèstic en substituir el gasoil per gas natural en les calefaccions.
• Es preveu que amb l'ampliació progressiva dels automòbils elèctrics, l'ús del gas i les fonts d'energia renovables, i la millora de l'eficiència energètica, es segueixi reduint el consum de petroli.

Problemes del Petroli:

• Espanya té molt poca producció i això ens obliga a comprar-lo a l'exterior, provocant una forta dependència energètica i grans despeses econòmiques en la seva adquisició.
• Hem de assegurar-nos l'abastiment i, per això, s'han de cercar diferents proveïdors.
• Té un preu elevat.
• El seu ús provoca gasos d'efecte hivernacle responsables de l'escalfament global.
• El transport es fa majoritàriament per mar i això ha provocat alguns vessaments que han contaminat les mars i les costes ("marees negres").
• És un recurs limitat que s'està exhaurint.
• Contamina l'aire que respirem.
• Crea problemes polítics i de poder per tal de fer-se amb el seu control.

El Gas Natural

Ha anat en augment i després s'ha estancat. Les causes de la seva major utilització són:

• Té un alt poder calorífic.
• Un preu més baix.
• Contamina menys (no conté sofre i emet menys CO2).
• Fàcil transport (gasoductes).
• Cap al 2013 es va reduir a causa de l'augment de les fonts renovables i als efectes de la crisi.

ENERGIES 2

• Les previsions de futur són d'augment per l'extensió de la xarxa de gas per tot el territori (gasoductes) i per la substitució del petroli per gas en la producció d'electricitat als dos arxipèlags. A l'actualitat, la guerra d'Ucraïna ha elevat el seu preu i ha fet evident la dependència energètica europea del gas rus. Espanya no s'ha vist tan afectada en el seu subministrament, ja que el compra a Algèria.
• L'energia nuclear: permet produir grans quantitats d'electricitat i durant els anys de la crisi del petroli va créixer la construcció de centrals, però el rebuig per part de l'opinió pública, els accidents que hi ha hagut, la dependència externa (urani i tecnologia) i la dificultat d'emmagatzemar els residus radioactius han fet que el futur d'aquesta font sigui incert.
• Les energies renovables: són les que més han crescut, procedeixen de recursos inesgotables, causen menys efectes mediambientals negatius, permeten ser utilitzades en llocs diversos i minvar la nostra dependència energètica. Malgrat tot això, encara estan en investigació i segueixen sent alternatives, ja que no poden cobrir totes les necessitats de consum energètic, el preu és elevat i tenen un insuficient desenvolupament tècnic. Aquestes fonts estan en expansió, els preus elevats de l'energia procedent de combustibles fòssils (escassetat i guerra d'Ucraïna) i la major conscienciació per part de la població en matèria mediambiental fan que, en els darrers anys, s'hagin dut a terme diferents compromisos per augmentar l'ús d'energies renovables i minvar les procedents de combustibles fòssils. Aquest fet permetria a Espanya reduir la seva dependència energètica.

Problemes i Política Energètica

En tema d'energia primària, Espanya és dependent energèticament, i això impedeix l'autoabastiment, obligant-nos a realitzar costoses importacions i a dependre d'altres països. Per fer front a aquesta situació, es pretén:

• Reduir la dependència exterior augmentant l'ús d'energies renovables.
• Diversificar la procedència de les importacions.
• Millorar les connexions amb les xarxes transeuropees de gas i electricitat.

Els principals objectius de la política energètica elaborada per l'Estat, seguint les directrius de la UE, són:

• La reducció d'emissions i l'increment de l'ús d'energies renovables.
• La millora de l'eficiència energètica.
• La recerca, innovació i competitivitat amb una major inversió en investigació sobre energies que permeti reduir el canvi climàtic.

PESCA

Problemes

La pesca espanyola actual pateix nombrosos problemes. Per solucionar-los, la Unió Europea marca les directrius generals a través de la PPC i aporta ingressos del FEMPA. L'Estat espanyol elabora la planificació general i el Programa Operatiu del FEMPA per obtenir els fons europeus. I les comunitats autònomes tenen competències en les seves aigües costaneres, denominades "aigües interiors", i en el marisqueig i els cultius marins.

Problemes dels Caladors

La pesca es realitza en caladors, llocs apropiats per a calar o tirar les xarxes.

a) El calador nacional ofereix recursos modestos perquè la plataforma continental és estreta i la sobreexplotació i la contaminació els han minvat més encara.

b) El calador comunitari opera dins d'àrees exclusives fins a 12 milles, amb quotes per garantir la sostenibilitat.

c) El calador internacional té restriccions pesqueres. Entre la costa pesquera i les 200 milles nàutiques hi ha zones econòmiques exclusives de pesca i en alta mar hi ha regulacions imposades per ORP.

Problemes Demogràfics

La disminució de la població pesquera es combat fonamentant l'ocupació, facilitant el relleu generacional amb suport als joves per comprar el primer vaixell, i millorant la formació professional amb nous títols.

Problemes Econòmics

a) La modernització i la competitivitat són insuficients per assegurar una renda adequada als pescadors. Les solucions són la reestructuració d'aquest sector, la transferència de tecnologia i la reducció de costos.

b) La diversificació econòmica dels espais pesquers és escassa perquè hi ha una excessiva dependència de la pesca.

c) És necessari adoptar les normes de seguretat, sanitat i benestar animal establertes per la UE.

Problemes Socials

Moltes zones pesqueres afectades per la crisi i la reconversió del sector tenen problemes de qualitat de vida, exclusió social i pobresa relacionats amb la desocupació. Amb la finalitat de fomentar les comunitats costaneres i reviscolar-ne el teixit social, es promouen:

• La consolidació de la pesca mitjançant un tracte preferent a la pesca costanera.
• La creació d'ocupació estable i segura, amb mesures com la dotació d'infraestructures que afavoreixin la implantació d'altres activitats.

Problemes Mediambientals

L'activitat pesquera ocasiona sobreexplotació de recursos i contaminació.

• La sobreexplotació dels recursos es deu a l'excés de captures i a l'ús d'arts de pesca indiscriminades que amenacen d'exhaurir-ne algunes espècies.
• La contaminació produïda per l'activitat pesquera afecta el clima per culpa de les emissions dels vaixells. És important millorar els motors i l'eficiència energètica i desenvolupar energies renovables.

El Deteriorament Paisatgístic i del Patrimoni Pesquer

La crisi en les regions pesqueres pot portar al deteriorament o la desaparició de paisatges pesquers tradicionals amb un gran valor històric i cultural. Per prevenir-ho, s'estan realitzant accions per mantenir, rehabilitar i destacar el patrimoni pesquer, fomentant el turisme amb activitats com visites a instal·lacions com llotges i fars, coneixent tècniques pesqueres tradicionals com la pesca amb almadrava i visitant museus mariners.

PESCA 2

Problemes Mediambientals

L'activitat pesquera ocasiona sobreexplotació de recursos i contaminació.

• La sobreexplotació dels recursos es deu a l'excés de captures i a l'ús d'arts de pesca indiscriminades que amenacen d'exhaurir-ne algunes espècies.
• La contaminació produïda per l'activitat pesquera afecta el clima per culpa de les emissions dels vaixells. És important millorar els motors i l'eficiència energètica i desenvolupar energies renovables.

El Deteriorament Paisatgístic i del Patrimoni Pesquer

La crisi en les regions pesqueres pot portar al deteriorament o la desaparició de paisatges pesquers tradicionals amb un gran valor històric i cultural. Per prevenir-ho, s'estan realitzant accions per mantenir, rehabilitar i destacar el patrimoni pesquer, fomentant el turisme amb activitats com visites a instal·lacions com llotges i fars, coneixent tècniques pesqueres tradicionals com la pesca amb almadrava i visitant museus mariners.

EL CONFLICTE LINGÜÍSTIC

El conflicte lingüístic: tensió produïda entre dues llengües a l'interior d'un territori per assolir un nombre més alt de funcions socials o de parlants. Generalment es produeix en territoris on conviuen més d'una comunitat lingüística. Sorgeix quan una llengua de fora comença a ocupar els àmbits d'ús d'una altra en el territori propi d'aquesta. Una vegada començat el procés, el desenllaç és la desaparició de la llengua pròpia i la seva substitució per la forastera.

Substitució Lingüística

És el procés que consisteix en l'abandonament de la llengua pròpia i l'assimilació a la llengua de la comunitat dominant. Aquest procés opera, generalment, en tres fases:

1. El grup utilitza la llengua pròpia en tots els usos i totes les funcions socials, per tant, són monolingües en la llengua 1 (la llengua pròpia de la comunitat).
2. Per motius extralingüístics (canvi d'hàbitat, dominació política...), comença el procés de bilingüització, és a dir, s'aprèn la llengua 2 (la llengua que ha vingut de fora). És l'etapa més llarga. Les classes altes, les ciutats més poblades, els joves... són els primers a adoptar la segona llengua i aquesta comença a ocupar les funcions formals en detriment de la llengua pròpia.
3. Finalment, la comunitat abandona a poc a poc la llengua 1 i aquesta és suplantada per la llengua 2. El procés de substitució lingüística s'ha acomplert, ja que el grup esdevé monolingüe en la llengua 2.

Normalització Lingüística

Procés que pretén recuperar els àmbits d'ús i el nombre de parlants de la llengua pròpia per lluitar contra la seva desaparició. Normalitzar consisteix a definir i aplicar un conjunt de mesures en diversos camps. En el procés de normalització lingüística cal considerar quatre aspectes:

a) La normativització. És el procés d'elaboració d'unes normes lingüístiques explícites (ortogràfiques, gramaticals, lèxiques...) que permeten la construcció d'una variant estàndard que fa la llengua apta per als usos formals i públics. És el pas previ a la normalització.

b) La normalització. És la promoció d'una varietat de la llengua per a tota una comunitat lingüística com a norma supradialectal. Una llengua està normalitzada quan ocupa tots els àmbits formals i informals.

c) La planificació lingüística. Consisteix en una determinada acció de govern encaminada a l'elaboració conscient i racional de plans d'intervenció sobre els fets lingüístics.

d) La política lingüística. Es basa en la construcció d'un marc legal i real de l'idioma. Una política lingüística no serà efectiva si no hi ha una resposta positiva, un suport de la societat.

Llengües Minoritàries i Llengües Minoritzades. Interposició Lingüística

Quan parlem de llengua minoritària fem referència a un concepte quantitatiu, al nombre de parlants que té aquesta llengua. La majoria de llengües del món tenen un nombre reduït de parlants. A Europa, poques llengües passen dels deu milions de parlants. Entre cinc i deu: suec, català. Menys de cinc milions: noruec, albanès.

En canvi, quan parlem de llengua minoritzada ens referim a aquella llengua que pateix la interposició d'una altra i està immersa en un procés de retrocés en els usos dins de la pròpia comunitat lingüística.

No existeix un paral·lelisme entre llengua minoritària i llengua minoritzada. Ho podem comprovar en analitzar les llengües minoritàries i minoritzades d'Europa. La situació de minorització pot ser reversible com a conseqüència de la voluntat ferma d'un poble i de les polítiques dels seus governs. Hi ha fins i tot casos de resurrecció de llengües, com la recuperació de la llengua hebrea.

• El Quebec i el francès: és un exemple de com una llengua minoritzada pot esdevenir l'única llengua oficial.
• L'hebreu: La llengua hebrea ha ressuscitat després de setze segles, essent només utilitzada com a llengua d'ús litúrgic.

La interposició es produeix quan la llengua dominant interfereix en les relacions entre la comunitat lingüística minoritzada i la resta del món.

La Interferència Lingüística

Canvis en l'estructura d'una llengua ocasionats per la influència d'una segona llengua. Segons el prestigi de les llengües, la lleialtat lingüística dels parlants, etc., les interferències seran majors o menors. El paper dels mitjans de comunicació i de l'ensenyament és molt important en aquest aspecte. Es tracta d'un procés constant i difícil de corregir.

Hi ha tres tipus d'interferències:

a) Fòniques: introducció de fonemes nous. Per exemple: jefe, pijama.

b) Lèxiques: és el nivell més permeable a l'entrada d'interferències, anomenades barbarismes.

c) Morfosintàctiques: canvi de gènere d'alguns mots (la costum, la compta, la senyal...); ús pronominal d'alguns verbs intransitius (callar-se, caure's...); ús de la preposició a amb complement directe ("he vist a la teva germana").

EL MODERNISME CATALÀ

CRONOLOGIA

El Modernisme Català va emergir a finals del segle XIX i principis del XX, destacant l'any 1892 amb la primera Festa Modernista a Sitges i el 1911 amb la mort de Joan Maragall, un dels seus teòrics.

OBJECTIUS I CARACTERÍSTIQUES

Els modernistes catalans van buscar trencar amb la tradició anterior, posant Catalunya al nivell europeu culturalment. Eren burgesos cultes, ambiciosos i bohemis, compromesos amb l'art i la cultura, i defensaven una estètica refinada i una vida social activa.

PLATAFORMES I DIFUSIÓ

Les Festes Modernistes a Sitges, el cafè-restaurant Els Quatre Gats i diverses revistes literàries i diaris de la burgesia catalana van ser els mitjans principals de difusió del moviment.

CARACTERÍSTIQUES ESTÈTIQUES I LITERÀRIES

El Modernisme Català es va caracteritzar per la recerca de l'art total, amb predomini de formes corbades, detallisme decoratiu, asimetria i dinamisme. En el terreny literari, es van abordar temes com la marginació, la solitud i la subjectivitat, amb influències de Nietzsche i tècniques impressionistes.

TENDÈNCIES IDEOLÒGIQUES

Es van distingir dues tendències: la regeneracionista, que buscava transformar la societat amb l'art i la cultura, i la decadentista-esteticista, que prioritzava l'art per l'art, sense un compromís polític directe.

POESIA MODERNISTA

En la poesia modernista, van destacar tres tendències: el parnassianisme, el simbolisme i el prerafaelisme, explorant temes com la bellesa idealitzada i la naturalesa.

Joan Maragall

Nascut a Barcelona el 1860, va estudiar Dret i es va dedicar al periodisme, destacant en els escenaris culturals com l'Ateneu i les Festes de Sitges. Amb un gran prestigi intel·lectual, va ser un defensor de les idees de Nietzsche a través de la revista L'Avenç. Va influir en els intel·lectuals de l'època gràcies als seus articles d'opinió cultural i política.

Obres

Maragall va dedicar-se exclusivament a la literatura, abastant la poesia, el teatre i la prosa. Algunes de les seves obres més conegudes són Poesies, El comte Arnau i Elogi de la paraula.

Característiques de la seva Obra

La seva obra es caracteritza per un ús espontani del llenguatge actual, amb una actitud optimista i vitalista. El paisatgisme, la recreació del passat i el patriotisme són temes recurrents.

La Teoria de la "Paraula Viva"

Maragall va exposar la seva concepció sobre la creació poètica i l'art, defensant la "paraula viva". Segons aquesta teoria, la poesia ha de transmetre l'emoció del món, i el poeta ha de capturar aquests moments d'inspiració sense revisar-los, perquè la spontaneïtat i sinceritat es perden amb la revisió.

Narrativa Modernista

En la narrativa modernista, es destaca la realitat social, amb la lluita entre el jo i la natura com a tema principal. S'observa un profund subjectivisme i elements simbòlics, amb personatges tractats amb gran profunditat psicològica. Hi ha diferents tipus de novel·la, com la rural, la costumista i la decadentista. Algunes obres representatives són Solitud de Víctor Català i L'auca del Senyor Esteve de Santiago Rusiñol.

Víctor Català

Caterina Albert, nascuda en una família de terratinents de l'Alt Empordà el 1869, va decidir adoptar el pseudònim de Víctor Català després de l'escàndol provocat per un dels seus relats, "L'infanticida", premiat als Jocs Florals d'Olot. Malgrat la seva inclinació inicial per la pintura i l'escultura, va consolidar la seva preparació literària de manera autodidacta. Destaca principalment en la narrativa, especialment amb la seva obra Solitud.

Característiques de la Narrativa Modernista

La seva obra compleix les característiques essencials del Modernisme, amb una visió caòtica del món i una lluita ferotge de l'individu contra un entorn agressiu. Els personatges són símbols que representen diferents aspectes de la lluita humana. Solitud és la novel·la més representativa, protagonitzada per na Mila, que lluita contra un entorn hostil, simbolitzat per diversos personatges amb força simbòlica.

Teatre Modernista

Encara que el teatre va aparèixer tardanament en el Modernisme, va captar l'atenció dels modernistes com una expressió anticonvencional de l'art total. Es distingeixen dues tendències: el drama d'arrel naturalista, que retrata el conflicte entre l'individu marginat i la societat, i el teatre simbolista, que busca commoure a través dels elements posats en escena, representant l'ànima sensible i incompresa de l'artista modernista.

Santiago Rusiñol

Va néixer a Barcelona el 1861 i es decantà pel món de l'art a desgrat de la seva família, que volia que continués amb la fàbrica de teixits familiar. Conreà la narrativa, l'assaig, el teatre i la pintura, encara que destacà com a dramaturg i pintor. Va entrar en contacte amb l'impressionisme pictòric i els nous corrents literaris europeus durant la seva estada a París. Va fundar el Cau Ferrat, museu modernista on se celebraven les Festes Modernistes de Sitges (difusió d'idees modernistes). Les seves obres reprodueixen les tensions entre l'artista i la burgesia, que representa amb l'antítesi simbòlica: la "poesia" enfront de la "prosa" burgesa. Destaquen: L'alegria que passa, Cigales i formigues i L'auca del Senyor Esteve.

L'auca del Senyor Esteve es publicà el 1906 com a novel·la i en ella l'autor narra la vida de tres generacions d'una família que ha consagrat la seva vida a una botiga de vetes i fils. L'hereu, en canvi, trenca amb l'ordre establert perquè s'estima més ser escultor que no portar el negoci familiar (l'obra presenta alguns trets autobiogràfics). Més tard, l'autor en va escriure una versió teatral (1917).