Modernisme Català: Arquitectura, Gaudí i Art a Barcelona

El Modernisme: Art, Estil i Revolució a Europa

Orígens i Context Artístic

El Modernisme és un estil artístic que es va desenvolupar entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Se situa entre l'impressionisme i les primeres avantguardes artístiques, com el surrealisme.

Característiques Generals del Modernisme

Les característiques generals del Modernisme inclouen:

• La sinuositat en les línies.
• Un sentit ondulant i sensual dels seus ritmes ornamentals.
• L'exuberància decorativa de les formes.

La Decoració Modernista: Unitat i Naturalesa

El Modernisme es manifesta sobretot en la decoració, buscant una estreta relació entre arquitectura i decoració. El punt bàsic de l'estètica modernista era el concepte d'unitat entre exterior i interior, amb una coherència estilística entre estructura, ornamentació i decoració, creant així una veritable obra d'art total.

La temàtica ornamental es basa principalment en la naturalesa: el regne animal, vegetal i mineral. Són recurrents elements com:

• Flors (per exemple, el lliri).
• Insectes (com libèl·lules i papallones).
• Aus.
• Figures femenines.

La línia corba predomina sobre la recta. S'utilitzen molts materials diferents en un mateix edifici: pedra, maó, vidre, ceràmica, esgrafiats i ferro. Els colors típics inclouen tintes fredes, el groc, el blanc, barreges de groc i violeta, i combinacions de blaus i grisos.

Artistes i Abast Internacional

Els artistes modernistes eren sovint multidisciplinaris: pintors, arquitectes, ceramistes, escultors i vidriers. És un moviment cosmopolita i internacional que va començar a Europa i es va estendre per Estats Units, Japó, Àfrica, Turquia i Xile.

A partir del 1900, trobem elements modernistes en edificis com grans magatzems, estacions de metro, vivendes, bodegues i comerços.

El Modernisme Català: Identitat i Innovació

Context i Aspiracions

A Catalunya, el Modernisme va estar influenciat per les aspiracions polítiques i culturals de la burgesia, que volia incorporar Catalunya al nivell de la cultura europea i, al mateix temps, construir una cultura nacional i moderna. La burgesia va adoptar el Modernisme com a símbol extrem de la seva voluntat de canvi.

Grans Arquitectes del Modernisme Català

Els grans arquitectes del Modernisme català són:

• Lluís Domènech i Montaner
• Josep Puig i Cadafalch
• Antoni Gaudí i Cornet

Ruta Gaudí a Barcelona: Obres Emblemàtiques

Una ruta per les obres de Gaudí a Barcelona podria incloure:

• L'inici a la Plaça Reial, on es troben els fanals modernistes fets per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona.
• Just a l'altre costat de les Rambles, el Palau Güell (Raval) (Patrimoni Històric).
• Al principi del Passeig de Gràcia, al carrer Casp, la Casa Calvet.
• Més amunt, la Casa Batlló i la Casa Milà (ambdues Patrimoni Històric).
• Al nord del barri de Gràcia, el Park Güell.
• A poca distància, al carrer Carolines, la Casa Vicens, una de les seves primeres encàrrecs.
• A un quilòmetre, al carrer Ganduxer, el Col·legi de les Teresianes.
• Finalment, a Pedralbes, els Pavellons de la Finca Güell (edifici realitzat per Eusebi Güell), la Casa Museu Gaudí (projecte de Gaudí) i la Finca Miralles.

Casa Lleó i Morera: L'Esplendor Floral

Construïda a partir del 1902, la Casa Lleó i Morera és el millor exemple de la plenitud de l'estil floral de Lluís Domènech i Montaner. Des del vestíbul, passant per l'escala i l'ascensor fins a la planta principal, presenta un dels conjunts més ben conservats i rics d'arts aplicades del Modernisme: mosaics, vitralls, sostres, escultures.

L'entresol de la casa és una de les grans sorpreses del Modernisme barceloní, destacant els vitralls de Lluís Rigalt. L'edifici va guanyar un premi de l'Ajuntament de Barcelona dins dels concursos anuals d'edificis artístics celebrats entre 1900 i 1930.

Va ser propietat de la família Lleó Morera fins a l'any 1943, quan va ser venuda a la companyia d'assegurances Bilbao. S'hi va instal·lar la firma Loewe, que va fer reformes a l'entresol per a la botiga. El 1986 va ser comprada per la Mutualitat General d'Advocacia, que va restaurar l'edifici i va intentar recuperar el seu aspecte original.

Palau de la Música Catalana: Símbol Nacional i Universal

El Palau de la Música Catalana, obra de Lluís Domènech i Montaner (1908), combina el sentiment nacionalista de l'època amb una voluntat clarament internacional. Va ser construït com a seu i sala de l'Orfeó Català, entitat fundada el 1891 per Lluís Millet.

La seva façana d'obra vista presenta una bella policromia gràcies als mosaics i la ceràmica. La seva forma cantonera és presidida per un grup escultòric que representa la cançó popular, obra de Miquel Blay.

L'interior és una extraordinària sala d'audicions enriquida amb escultures, vitralls i mosaics. A l'escenari, a l'esquerra, hi ha una escultura de Josep Anselm i, al costat, una escultura de Beethoven. Al centre, hi ha figures de cos sencer, mosaics i bustos en relleu.