Modernisme català (1892–1911): història, autors i obres

Modernisme a Catalunya (1892–1911)

Agafa dues dècades, l'última del s. XIX i la primera del s. XX. S'inicia amb la primera festa modernista de Sitges el 1892 i va acabar el 1911 amb la mort d'un destacat modernista, Joan Maragall, un poeta molt estimat pel poble. El modernisme va ser un complex moviment cultural europeu. Intenta incidir l'art en la totalitat de la vida (no s'interessa només per la literatura). França: Art Nouveau, Anglaterra: Modern Aesthetics, Alemanya: Jugendstil.

Primer antecedent

Exposició Universal, Barcelona (1888)

• Arquitectura modernista: Gaudí, Domènech i Montaner
• Pintura modernista: Trobem canvis en la pintura. Santiago Rusiñol i Ramon Casas.
• Escultura modernista: A l'escultura trobem Josep Llimona. Escultures de dones i de color blanc.
• Música modernista: A la música modernista destaquem Enric Morera.
• Mobles modernistes: Gaspar Homar.
• Orfebreria modernista: Lluís Masriera. Es centraven en la natura.
• Cartellisme modernista: Alexandre Riquer.

Monarquia i societat

El modernisme apareix a l'última dècada del s. XIX perquè és una època de canvis a la societat catalana. La industrialització de Catalunya va provocar transformacions socials importants.

A finals del s. XIX apareix un grup d'intel·lectuals que s'enfronten amb la seva classe social i demanen un lloc dirigent en la cultura, i sobretot demanen una modernització profunda de Catalunya. L'actitud d'aquests joves burgesos es tradueix en una tensió i una ruptura amb les generacions anteriors de la seva classe social. Consideren que el món de la pagesia té una mentalitat molt lligada al passat.

Objectius del modernisme

• Modernitzar la societat catalana.
• Transformar la cultura catalana de l'època en una cultura moderna i tradicional alhora.
• Obrir la cultura catalana als nous corrents europeus.
• Sistematitzar o normalitzar la llengua catalana. Tothom parlava i escrivia com volia.

Difusió del modernisme

Els intel·lectuals expliquen el modernisme a través de dues plataformes:

Mitjançant els diaris i les revistes. Hi havia revistes literàries i revistes artístiques. A les revistes literàries destaquem L'Avenç i Catalonia. I de revistes artístiques trobem Pèl i Ploma i Els Quatre Gats.

Gèneres del modernisme

Poesia

• Regeneracionista (més compromesa amb la societat) → Joan Maragall
• Escola Mallorquina (Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover) → pont cronològic entre modernisme i noucentisme (retorn a l'harmonia dels clàssics)

Narrativa

Conflicte individu-societat → Raimon Casellas, Prudenci Bertrana, Víctor Català, Caterina Albert, J. Pous i Pagès.

Temàtica rural.

Teatre

• Santiago Rusiñol (esteticista)
• Ignasi Iglésias (regeneracionista)
• Adrià Gual
• J. Puig i Ferreter

Joan Maragall (1860–1911)

La seva mort marca el final del modernisme. Era fill d'una família burgesa de fabricants tèxtils. Va rebre l'educació pròpia d'aquesta classe burgesa. Parlava moltes llengües com l'alemany, el francès i l'anglès, i va cursar estudis de piano. Va fer la carrera de Dret i va participar de manera molt activa en la vida política i cultural del moment. Va passar una gran temporada al llit quan era nen, era molt malaltís i ho aprofitava per llegir. Va traduir obres dels millors autors europeus, tant contemporanis com clàssics. Va estudiar alemany per poder llegir les obres de Goethe en versió original. Va introduir algunes idees de F. Nietzsche sobre el superhome; més endavant els nazis en farien una interpretació distorsionada.

Obra de Joan Maragall

Escriu cinc reculls poètics: Visions i cants (1900). És tot un recull de poemes. El primer tipus de poesia l'escriu a l'adolescència, d'amor i romàntica. Més gran va anar tendint a idees més regeneracionistes. Escriu dos poemes: «Oda a Espanya» i «Oda nova a Barcelona». «El comte Arnau» és un dels seus poemes més representatius. Es basa en una llegenda romàntica dels s. XIX i l'escriu en tres etapes que coincideixen amb la seva evolució intel·lectual.

Teoria de la paraula

El poeta ha d'esperar els moments d'inspiració, i quan hi està ha de dir les coses tal i com li vénen al cap. I un cop escrites s'esdevenen sagrades i intocables; perdrien la gràcia si no.

La narrativa modernista

Es centra especialment en el conflicte i la tensió entre el jove intel·lectual modernista i la seva societat. El tema prioritari és la temàtica rural. La natura que apareix té molta força simbòlica i acaba oprimint l'individu. Les persones que viuen en aquest àmbit rural (pagesos, ramaders) són presentades com a éssers endarrerits que s'agafen a la tradició i rebutgen tots els canvis.

Les novel·les més destacades (1901–1912)

• Els sots feréstecs (1901), de Raimon Casellas. El protagonista és el mossèn Llàtzer, que representa el paper del jove modernista que s'enfronta a una multitud rural d'un poble del Montseny. Tracta la desconfiança de la gent del camp davant d'una persona que ve de la ciutat. La seva feina com a capellà del poble té molts obstacles, perquè tot el que proposa troba traves.
• Solitud (1905), de Víctor Català (Caterina Albert). Explica la història de Mila, una noia jove i bonica que es casa amb en Maties, un home gandul i ignorant, que no és qui ella pensava. La insatisfacció amb aquesta relació la portarà sovint a un desequilibri emocional, d'on ella busca contínuament diferents sortides. Finalment assumeix la seva solitud en un ambient hostil. El joc de la natura és molt important; pesa sobre la protagonista: quan Mila està trista plou.
• Josefat (1906), de Prudenci Bertrana. Se centra en la vida d'un campaner de la catedral de Girona. Ens explica el seu dilema entre la religió i l'atracció per una noia que va conèixer durant la infantesa. L'espai també té protagonisme: és un espai tancat, fosc i ferèstec, que afecta l'estat d'ànim del personatge. Acaba en tragèdia perquè Josefat, per una desgràcia, colpeja una prostituta i aquesta mor.
• La vida i la mort de Jordi Fraginals (1912), de Josep Pous i Pagès. Jordi Fraginals és fill d'una família rural i el seu pare l'obliga a fer-se capellà. Primer accepta, però quan s'enamora es revolta contra la decisió del seu pare. S'escapa del seminari, es casa i té dos fills. Li detecten un càncer, i arriba un moment en què ha de decidir si suïcidar-se o enfrontar-se al càncer fins a morir. S'ha d'interpretar aquesta decisió com una victòria de la seva voluntat davant d'un destí cruel; finalment decideix suïcidar-se.

Teatre modernista

Teatre modernista — corrent regeneracionista: Joan Puig i Ferreter i Ignasi Iglésias (autors destacats) — teatre compromès. Corrent esteticista: Adrià Gual i Santiago Rusiñol. Diferències entre l'artista i la societat mediocre que l'envolta.

Corrent i tendències

• Regeneracionisme: s'oposava al conservadorisme de la burgesia. Volien canviar la societat mitjançant l'art.
• Esteticisme: donava l'esquena a la societat; l'art era refugi i quasi religió.
• Simbolisme: creu que la finalitat de l'art és suggerir idees mitjançant la música o l'expressió simbòlica. Parlen de la poesia pura.