Modernisme català (1890–1911): artistes, obres i context

Vocabulari

• neuroeducació: Branca de la neurociència que estudia la interacció entre la neurologia, la psicologia i l'educació.
• UNESCO: Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura.
• qüestionar: Posar en dubte.
• homínids: Família de primats bípedes que comprèn l'ésser humà.
• neuronal: Relatiu o pertanyent a les neurones.
• escorça prefrontal: Part anterior dels lòbuls frontals del cervell.
• assaig i error: Mètode per a l'obtenció de coneixement (es prova una opció i s'observa si funciona).
• ritme circadiari: Cicle natural de canvis mentals, físics i de comportament que experimenta el cos durant el dia.
• sistema immunitari: Conjunt d'òrgans i processos biològics que tenen els organismes per protegir-se de les malalties.
• socialització: Procés pel qual un individu interioritza els esquemes de conducta de la societat i la cultura a les quals pertany.
• COVID-19: Malaltia infecciosa greu causada pel virus SARS-CoV-2 que aparegué l'any 2019.

Les sigles i els acrònims

Les sigles: Les sigles són abreviacions de denominacions formades per més d'una paraula. Una sigla generalment es forma a partir de les lletres inicials de les paraules principals de la denominació. La sigla és un mot nou i, habitualment, s'escriu amb majúscules. Per exemple: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization → UNESCO.

Els acrònims: Els acrònims es formen d'una manera semblant a les sigles, però els formants del nou mot no han de ser necessàriament les inicials de cada paraula; en els acrònims el que es busca és que es pronunciïn sil·làbicament. Per exemple: Institut Català del Sòl → Incasol. Els acrònims solen escriure's amb minúscules quan són noms comuns o adjectius i amb majúscula inicial si es tracta de noms propis.

El Modernisme (1890–1911)

El tombant de segle

Els últims anys del segle XIX i els primers del segle XX la societat europea va viure una gran agitació cultural i artística. L'objectiu que es perseguia era la modernitat, és a dir, crear amb un estil nou.

De fet, la vida social i política de molts països es va transformar significativament. Invents com l'electricitat i l'automòbil, la implantació del sufragi masculí en molts països i la reivindicació del vot femení per part de les sufragistes, el naixement de partits polítics lligats a ideologies com l'anarquisme, el socialisme o el nacionalisme, l'aparició dels sindicats i la convocatòria de vagues per exigir millores laborals van ser esdeveniments que van sacsejar les societats de l'època.

Les noves inquietuds artístiques

A la segona meitat del segle XIX, tot i el predomini del Realisme, van sorgir nous corrents que defensaven un «art nou», més espiritual i simbòlic:

• Simbolisme: Corrent artístic que crea el concepte de poesia pura, capaç de captar l'essència de les coses i d'expressar-la a través dels símbols i de la musicalitat dels mots.
• Impressionisme: Corrent pictòric consistent a mostrar les sensacions produïdes per les coses més que no pas les coses mateixes.
• Decadentisme: Corrent artístic que tracta la inadaptació i el fracàs de la persona en el món modern i l'absurd de l'existència.
• Regeneracionisme: Corrent artístic que creu que l'art ha de tenir una funció social i que l'artista ha d'adquirir un compromís per transformar i millorar la societat.

El Modernisme: valors i característiques

Els diversos corrents artístics de la segona meitat del segle XIX van confluir en el Modernisme, un moviment que defensava un art nou i modern i que tenia els valors següents:

• En oposició amb el lema dels Jocs Florals, «Pàtria, Fe i Amor», el lema del Modernisme és «Joventut, Progrés i Innovació».
• En oposició amb l'objectivitat del Realisme i el Naturalisme, el Modernisme defensa la sensibilitat i les impressions personals.
• En oposició amb la mesura, l'ordre i l'equilibri de l'art clàssic, el Modernisme proposa la llibertat creativa i l'espontaneïtat.

Un art global: Els modernistes s'interessaven per la globalitat de l'art. Per això organitzaven trobades i tertúlies entre artistes de diferents àmbits. Les Festes Modernistes de Sitges (del 1892 al 1899), organitzades per Santiago Rusiñol, i les tertúlies del cafè Els Quatre Gats (del 1897 al 1903) en són exemples significatius.

Els grans artistes del Modernisme català

El Modernisme constitueix una de les etapes més fructíferes de l'art català: va sorgir una generació d'artistes disposats a modernitzar el país i, a la vegada, institucions i particulars van invertir en edificis, escultures, mobiliari, pintures i joies de disseny. Els artistes modernistes catalans més destacats van ser els arquitectes Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch, els pintors Ramon Casas i Santiago Rusiñol, l'escultor Josep Llimona i el músic Enric Morera. En la literatura van destacar el poeta Joan Maragall, el dramaturg Santiago Rusiñol i la narradora Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert).

Argument de Terra baixa

Terra baixa escenifica l'enfrontament entre la tirania i la falsedat (la terra baixa) i la bondat i el primitivisme (la terra alta). Sebastià és un propietari rural que basa les seves relacions en el poder. Per propi interès, organitza amb enganys el casament entre la Marta, una noia òrfena a qui havia acollit, i en Manelic, un pastor que viu sol a la muntanya. En Manelic i la Marta s'adonen de la maniobra i decideixen fugir de la terra baixa per començar una nova vida. En Sebastià vol impedir que la Marta se'n vagi perquè la considera de la seva propietat. Però en Manelic lluita contra en Sebastià i en surt vencedor. Quan arriba la gent del poble, crida «He mort el Llopa!» mentre s'allunya amb la Marta cap a la terra alta.

1. Els textos argumentatius. El debat

1.1. El contrast d'opinions: el debat

Un debat és una discussió sobre una qüestió controvertida en què intervenen dues o més persones d'opinions contraposades seguint l'ordre establert per un moderador. Les persones que participen en un debat han de defensar el seu punt de vista amb arguments i, alhora, han de rebatre els arguments dels qui mostren una opinió contrària. Un debat, doncs, és un text col·lectiu de caràcter argumentatiu, caracteritzat per la contraposició d'idees.

1.2. Què és argumentar?

Argumentar és expressar raons i aportar proves per convèncer els altres que una opinió determinada és vàlida o acceptable. El procés d'argumentació acostuma a passar per tres fases: definició de la tesi o opinió, exposició dels arguments que sustenten la tesi i formulació de la conclusió.

Estructura bàsica del text argumentatiu

• La tesi o opinió: és la idea que es vol defensar.
• Els arguments: són els raonaments que s'exposen per defensar la tesi.
• La conclusió: sol ser la conseqüència que s'extreu dels arguments formulats. (Ha de ser coherent)

Biografies

Joan Maragall

Joan Maragall va néixer a Barcelona l'any 1860. L'any 1890 va iniciar l'activitat periodística en el Diario de Barcelona i en la revista L'Avenç. La seva obra poètica consta de Poesies (1895), Visions i Cants (1900), Enllà (1906) i Sequències (1911), entre d'altres. Els seus poemes destaquen pel vitalisme, el compromís i l'estil senzill, espontani i sincer. Aquest estil es correspon amb la seva teoria de la «paraula viva». Va morir a Barcelona l'any 1911.

Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol va néixer l'any 1861 a Barcelona. Els seus pares van morir molt joves i el seu avi patern va intentar orientar-lo cap al negoci familiar. Però Rusiñol volia ser pintor i l'any 1889 se'n va anar a París. Aquell mateix any va estrenar la seva primera obra de teatre, L'alegria que passa, i més endavant Cigales i formigues (1901), L'heroi (1903) i L'auca del senyor Esteve (1909). Va morir a Aranjuez l'any 1931.

Caterina Albert (Víctor Català)

Caterina Albert va néixer l'any 1869 a l'Escala (l'Empordà). Va anar poc temps a l'escola i va rebre formació a casa. Des de molt jove va sentir inquietuds artístiques. La seva vocació literària es despertà amb la lectura de novel·les dels escriptors realistes francesos i russos i escoltant rondalles en l'àmbit familiar.

L'any 1898 va presentar un monòleg titulat La infanticida als Jocs Florals d'Olot. L'obra, que parteix de la confessió d'una mare que ha mort la seva filla, va causar un escàndol considerable, sobretot quan es va saber que l'havia escrit una dona. Aleshores va adoptar un pseudònim masculí: Víctor Català. Va morir a l'Escala l'any 1966.

Víctor Català, narradora del món rural

Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert) és autora de diversos reculls de contes, entre els quals destaca Drames rurals (1902), i d'una de les grans novel·les de la literatura catalana del segle XX: Solitud (1905). La seva obra està ambientada en el món rural i mostra els aspectes més colpidors i ombrívols d'aquesta societat.

La novel·la modernista

La novel·la modernista vol transmetre la impressió subjectiva que provoca la realitat més que no pas la realitat mateixa. Hi predominen els ambients rurals feréstecs: ermites i pobles solitaris, valls i muntanyes recondites. Incorpora elements simbòlics i s'interessa per les tensions interiors dels personatges.

L'argument tracta els aspectes més ombrívols de la vida, amb pocs moments feliços i escasses relacions amables. El llenguatge mostra una gran força expressiva i una abundant riquesa lèxica.

Argument de Solitud

En Maties i la Mila es casen i se'n van a viure a una ermita de la muntanya. Ell, un home sense inquietuds i gandul, ha acceptat la feina d'ermità i ella, una dona emotiva i sociable, el segueix. Amb el pas dels dies, en Maties cada cop deixa més temps sola la Mila per anar a jugar a la taverna del poble. Ella se sent envaïda per la por i la solitud.

La Mila coneix en Gaietà, un pastor bo i amable, i l'Ànima, un caçador furtiu que li produeix temor. Un dia en Gaietà apareix mort com si s'hagués estimbat. Poc després, la Mila és violada per l'Ànima. Trasbalsada, abandona el marit i aquell indret feréstec i solitari, carregat de records foscos.