L'Estat Modern: Origen, Consolidació i Legitimació

La vinculació política té, sobretot, base territorial. Els trets que acabem d'enumerar són tendències: l'estat tendeix a conquistar en la seva màxima intensitat, encara que no tots els estats arriben a adquirir-los al mateix grau.

Naixement de l'Estat: Condicions Clau

Se situen algunes condicions que van generar aquesta forma política, que es poden agrupar en quatre:

• En l'ordre econòmic es consolida un comerç a llarga distància centralitzat a les ciutats. S'inicien expedicions transoceàniques amb objectiu econòmic. Es fa cada vegada més necessari garantir la seguretat d'aquest trànsit i disposar d'una instància eficaç per regular els conflictes que planteja.
• En l'ordre cultural i ideològic, el Renaixement difon una determinada visió del món clàssic i de les seves organitzacions polítiques. Contra la fragmentació dels poders feudals s'evoca la unitat política.
• Pel que fa a l'administració de la coacció, es va imposant una visió monopolista: només a l'estat, i al monarca que ho personifica, correspon la producció de la llei i la seva aplicació.
• En l'àmbit de la violència té lloc el pas d'una força armada temporal a una força permanent dotada amb armes de foc lleugeres i pesades.

La construcció de l'estat equival a un procés gradual d'expropiació dels mitjans de dominació política: producció legal, administració de justícia, recaptació fiscal, recursos militars, relació diplomàtica. La tendència dominant conduirà a la consolidació del model estatal, que acabarà imposant la seva hegemonia.

La Legitimació de l'Estat: Teories i Autors

L'hegemonia de l'estat no es basa únicament en la dominació militar i en el poder central sobre altres poders. És també el triomf d'una determinada concepció ideològica, capaç de justificar aquesta dominació centralitzada. Els creadors intel·lectuals inclouen a Maquiavel, Hobbes i Bodin.

Nicolau Maquiavel

Nicolau Maquiavel observa i teoritza que les monarquies centralitzades i unitàries són els models polítics de futur. Concentra les atribucions en un Príncep dotat dels instruments bàsics per a exercir el seu domini: una força armada pròpia i permanent i una capacitat de propaganda per encobrir els seus propis interessos per fer-los passar com a arguments religiosos o morals. Deixa clar que la política es guia per la seva pròpia lògica i no per la religió o la moral. La garantia d'èxit del Príncep per desenvolupar el seu propi projecte dependrà del seu respecte a aquesta lògica.

Jean Bodin

Jean Bodin va ser testimoni de les guerres de religió que van posar en perill la monarquia francesa. Elaborà el principi de sobirania estatal. La comunitat només pot mantenir-se integrada si compta amb un poder absolut i perpetu, il·limitat i deslligat de tota condició. L'aplicació d'aquest poder sobirà s'ha de confiar a un de sol, perquè la naturalesa així ho ensenya: Déu en el món, el pare en la família. En el si d'aquest estat es confereix al príncep únic que ho personifica i exerceix. Se li atribueix la font de tot poder, de la llei i de la coacció, amb l'única subjecció a la llei divina.

Thomas Hobbes

Thomas Hobbes va patir gairebé un segle d'enfrontaments entre els monarques de la dinastia Estuardo i el parlament que volia imposar límits al poder del rei. La crueltat de la guerra civil i l'anarquia social el van convèncer que una comunitat política només té garantida la seva seguretat i la seva conservació si els seus membres - mitjançant un pacte teòric - renuncien a governar-se a si mateixos en benefici d'un sobirà. Aquest havia d'estar dotat de força irresistible, equiparable a un déu mortal. Cap límit hauria de fixar-se al seu poder, que s'estendria tant a l'àmbit civil com a religiós.