Models Urbans a Espanya: Jerarquia, Xarxes i Evolució

Desindustrialització de les Ciutats

La desindustrialització de les ciutats va comportar el postfordisme i, a Espanya, va produir un alt nivell d'atur. Actualment, però, hi ha parcs tecnològics que contaminen menys.

Model de Jerarquia Urbana a Espanya

Metròpolis Globals i Nacionals

Madrid i Barcelona concentren milions d'habitants i tenen una gran influència.

Metròpolis Regionals

València, Sevilla, Saragossa, Màlaga i Múrcia (entre 350.000 i 800.000 habitants) estan ben comunicades i presenten un gran dinamisme.

Lleida és una ciutat subregional amb serveis especialitzats.

Ciutats Subregionals o Mitjanes

Santander, Reus i Pamplona, amb entre 100.000 i 200.000 habitants.

Capitals Comarcals

Entre 10.000 i 50.000 habitants, disposen d'equipaments i infraestructures bàsiques.

Les Xarxes Urbanes

El principal eix urbà del continent europeu s'anomena la Banana Blava, i s'estén des del sud-est de la Gran Bretanya fins a la vall del Po.

La franja d'intensa urbanització que va des de València fins al nord-est d'Itàlia s'anomena Arc Mediterrani.

El Sistema Urbà Espanyol

• Àrea de Madrid: L'aglomeració més important.
• Eix Mediterrani: Des de França fins a Cartagena.
• Eix Cantàbric: Des de la frontera francesa fins a Oviedo-Gijón.
• Eix de la Vall de l'Ebre: Uneix dos eixos a través de Logronyo i Saragossa.
• Eix Atlàntic Gallec: Entre Ferrol i Vigo.
• Eix Andalús: Passa per la vall del Guadalquivir cap a Sevilla i Còrdova, i l'altre pel litoral cap a Màlaga i Granada.
• Arxipèlags Balear i Canari: Integrats principalment pel turisme.

Evolució dels Models Urbans (3 Períodes)

• 1960-1975: Creixement industrial accelerat.
• 1975-1995: Estancament de la població a causa de la crisi i l'augment del nivell de vida.
• 1995 fins ara: Millora dels eixos diversos.

De la Ciutat a la Metròpoli: Espais Clau

• Espai interior metropolità
• Àrees industrials
• Àrees de serveis
• Àrees residencials

La Ciutat Compacta

La densitat de població és força alta i el teixit urbà és dens, on les construccions deixen poc espai entre si. Predominen els habitatges plurifamiliars (blocs de pisos), i els edificis guanyen alçada per compensar l’escassetat de sòl. S'hi dóna una gran intensitat d’activitats.

La Ciutat de Baixa Densitat (Ciutat Jardí)

A les ciutats de baixa densitat, el teixit urbà és poc dens (model urbà de «ciutat jardí»), i es caracteritza per un creixement extensiu, dispers i de baixa densitat d’edificació. Hi ha una segregació d’usos i una elevada ocupació del territori. Hi ha una presència destacada d’espais verds privats i, en menys grau, públics. Acostuma a ser un tipus d’espai socialment homogeni.

Mobilitat Urbana: Ciutat Compacta vs. Ciutat Difusa

A la ciutat compacta, la concentració de població, serveis i activitats en una àrea reduïda escurça distàncies i facilita la implantació de serveis com el transport col·lectiu, fet que fa que la mobilitat sigui més sostenible ambientalment.

A les ciutats de baixa densitat, la gran extensió espacial que ocupa el poblament urbà implica una gran mobilitat de la població en els desplaçaments diaris, els quals s'efectuen majoritàriament amb vehicle privat, amb un gran consum de recursos energètics i alta emissió de gasos d'efecte hivernacle.