Models de l'Univers: Geocèntric i Heliocèntric

Model Geocèntric

Situa la Terra al centre de l'univers i tots els planetes i el Sol giren al seu voltant. Segle IV aC fins al segle XVI dC. Aristòtil i Ptolemeu. "Geo" significa Terra.

Model Heliocèntric

El Sol ocupa el centre i els altres giren al seu voltant. Segle XVI dC. Copèrnic, Galileu i Newton. "Helio" significa Sol. El 1609 Galileu utilitza el telescopi per primera vegada.

L'origen de l'univers

• Es va formar fa 14.000 milions d'anys.
• Es va formar amb una gran explosió d'un punt on hi havia concentrada una gran quantitat d'energia. Aquesta gran explosió es coneix com a Big Bang. Aquesta explosió va donar lloc a les primeres partícules elementals (quarks, leptons...).
• Proves experimentals que recolzen el Big Bang:
  • Quan un cos es mou, emet unes ones que tenen una freqüència. A la llum li passa el mateix. Les estrelles emeten llum en forma d'ones que arriben a la Terra. Els observatoris astronòmics detecten la freqüència d'aquestes ones i a partir d'aquí calculen la velocitat de l'estrella. Han pogut comprovar que les galàxies s'allunyen, per tant, l'univers està en expansió. Tot estava concentrat en un punt que va explotar.
  • El 1965 es va detectar una radiació molt dèbil que venia de totes les parts de l'espai. Es creu que aquesta radiació tan feble són residus d'aquella explosió, el Big Bang.

L'energia de les estrelles

Les estrelles estan formades per hidrogen i heli. L'energia es genera mitjançant reaccions de fusió nuclear. En fusionar-se nuclis d'hidrogen, se'n forma un d'heli. L'energia produïda cada segon equival a l'explosió de milions de bombes d'hidrogen.

La "vida" de les estrelles

Les estrelles es formen en núvols de gas interestel·lar. Quan són prou grans, es comencen a contraure i s'escalfen fins a assolir una temperatura suficientment gran perquè s'iniciï la fusió de l'hidrogen. S'allibera una enorme quantitat d'energia, l'estrella s'expandeix, comença a brillar i es converteix en una estrella. La durada i la manera com acaba depenen de la seva massa inicial. Arriba un moment en què el nucli de l'estrella es queda sense hidrogen i comença a fusionar hidrogen de capes externes i, com a conseqüència d'això, s'infla, augmenta la seva lluminositat i d'aquesta manera es converteix en una estrella vermella. Al final d'aquesta fase fusiona heli i forma carboni i oxigen. Això allarga la vida, però com que s'esgota, aquesta va apagant-se i contraient fins que es converteix en una estrella nana blanca.

Supernova i forats negres

En el moment en què es queden sense combustible, les estrelles gegants esclaten en una enorme explosió anomenada supernova. Durant uns quants mesos brillen tant com milions d'estrelles normals, expulsen a l'espai bona part de la seva matèria i, en apagar-se, s'acaben convertint en una estrella de neutrons o, si són extraordinàriament grans, en un forat negre. Aquests són llocs estranys, singularitats en l'espaitemps en què les lleis de la física deixen de ser vàlides.