Models i Tractament de Llengües en l'Educació de la Comunitat Valenciana

Situacions de contacte de llengües en el sistema educatiu valencià

1. L’alumnat coneix les situacions de contacte de llengües en el sistema educatiu valencià, tot identificant les dificultats i les possibilitats d’una escola i d’una societat amb dues llengües oficials i una llengua estrangera.

El sistema educatiu valencià viu en un context social on els centres educatius imparteixen el valencià i el castellà com a llengües oficials i cooficials i, a més, l'aprenentatge d'una llengua estrangera que, en la majoria de casos, és l'anglès. Aquesta situació implica que els alumnes han d'aprendre diferents llengües a banda de la seva pròpia llengua materna. És ací on poden sorgir dificultats.

En la nostra societat, hi ha un gran percentatge de xiquets que tenen com a llengua materna el castellà. És per això que, tal vegada, l'ús del valencià queda reduït només al centre educatiu. Com podem observar, a València hi ha una clara convivència de dues llengües en contacte, per la qual cosa diem que és territorialment bilingüe. Així, les persones de la societat poden tenir un bilingüisme individual que concretament pot ser:

• Actiu o passiu.
• Simètric o asimètric.
• Instrumental o integratiu.

Tot i que el valencià és una llengua oficial, no és la dominant en la societat valenciana, i predomina el castellà, i és la llengua de prestigi en la comunicació formal, deixant per als àmbits específics l'ús del valencià. Aquest fet es denomina diglòssia.

Per últim, considero que, malgrat les dificultats que poden sorgir en aquesta situació entre llengües, és important que els nostres coneixements i els dels nostres futurs alumnes no es limitin a un sol idioma. Per això, crec que gràcies a una política de normativització i normalització existent en la nostra comunitat, es farà el que es pugui per enriquir-nos dels avantatges que ens aporta saber noves llengües i que no es limitin certes d'elles a un àmbit, sinó que es mantinguin en les aules i en la societat dels nostres dies.

Models d'educació bilingüe i plurilingüe

2. L’alumnat coneix els principals models d'educació bilingüe i plurilingüe.

Avui en dia podem observar que els models familiars compten amb una gran diversitat lingüística a casa que era inexistent fa anys. És a dir, ens trobem amb un model plurilingüe en la societat d'avui en dia. Tot això repercuteix en l'escola, la qual col·labora activament amb les famílies per a aconseguir la plena formació de l'estudiant. Al centre educatiu sorgeix la dificultat de com fer front a aquestes llengües que ja s'han començat a adquirir a casa. La solució davant d'aquest problema va ser la creació de models d'educació bilingües i plurilingües que arriben a tots els alumnes.

Els pares poden triar quin model educatiu és el més adequat per al seu fill. Una de les opcions és seleccionar el model d'educació bilingüe, que inclou:

• Model compensatori: Se centra en l'extinció de la llengua minoritzada.
• Model d'enriquiment i manteniment: Té com a objectiu el manteniment de la llengua minoritària.

D'altra banda, es pot preferir una educació destinada a un model d'educació plurilingüe. Aquest es caracteritza per dues opcions:

1. Tenir en compte la llengua minoritzada en la programació didàctica a l'aula, ja sigui des d'un ensenyament de forma voluntària o obligatòria (model d'ensenyament d'una llengua minoritzada).
2. L'eliminació de la llengua minoritzada a l'escola per a utilitzar només la llengua dominant del territori (model monolingüe).

Finalment, considero que és de gran interès saber quins són els principals models d'educació plurilingüe i bilingüe perquè obliga a reflexionar sobre nous plantejaments en el nostre sistema educatiu.

El paper del Tractament Integrat de Llengües (TIL)

3. L’alumnat coneix el paper del tractament integrat de llengües en el sistema educatiu valencià.

Gràcies al Tractament Integrat de Llengües (TIL) volem aconseguir que els nostres alumnes adquireixin una competència plurilingüe per mitjà del PPEV (Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Valencià) i PPEC (Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Castellà).

En el Tractament Integrat de Llengües es contempla la necessitat de tenir en compte tres eixos fonamentals que el professor ha de plantejar-se:

• Què ensenyem?
• Per què ensenyem?
• De quina manera ensenyem?

Personalment, considero que l'objectiu principal és enriquir els processos d'ensenyament-aprenentatge dels idiomes aprofitant les aportacions metodològiques, per això considero de gran importància com ensenyar.

Com a alumna que soc, penso que la millor forma per a poder aprendre una llengua és a base de la pràctica, gràcies a situacions espontànies i jocs que aconsegueixin guanyar la nostra atenció i interès. És a dir, és qüestió del professor que sàpiga motivar els alumnes perquè no es perdi la utilització i l'aprenentatge d'una llengua. Per a això, elaborarà un document on haurà de:

1. Triar els continguts apropiats per a portar a la pràctica.
2. Establir en quin marc de temps es realitzarà.
3. Organitzar i desenvolupar unes unitats didàctiques.
4. Determinar quins seran els criteris d'avaluació per a la reflexió dels resultats.

D'aquesta manera, podrà comprovar si la seva tasca ha estat efectiva.

Adquisició de la primera i la segona llengua (L1 i L2)

4. L’alumnat coneix i comprèn les diferències bàsiques entre l’adquisició de la primera i d’una segona llengua.

Durant el recorregut de la nostra vida, convivim amb moltes llengües al nostre costat, però només una s'establirà com a primera llengua (L1) i l'altra com a segona (L2).

La meva llengua materna és el castellà, i en haver nascut a València hauria d'haver adquirit el valencià també com a L1, però els meus pares i tota la meva família són de fora de València i no parlen valencià. Per tant, no he adquirit la llengua a casa perquè els meus pares sempre han pensat que el valencià no els seria de gran utilitat mentre la gent els pogués entendre parlant castellà, a més que la parla castellana la consideraven molt més urbana i moderna (*prejudici lingüístic*). La llengua valenciana és la meva segona llengua (L2) i fins que no vaig entrar a l'educació primària no la vaig aprendre.

Ja *Cummins* (segle XX) va formular la hipòtesi de la interdependència lingüística, que permet explicar el canvi que es produeix amb una modificació de llengua llar-escola, donant pas al concepte anomenat immersió lingüística. Aquest aspecte ha d'anar relacionat amb la metodologia utilitzada perquè l'alumne adquireixi una segona llengua de forma efectiva. Haurem de tenir en compte: