Models de Sistemes de Salut: Beveridge, Mixtos i Atenció Primària (APS)

Model de Sistema Nacional de Salut (Beveridge)

Aquest model es basa en els principis següents:

1. El principi que tota persona té dret a la salut, independentment de la seva situació econòmica i laboral.
2. L’Estat es responsabilitza de garantir aquest dret.
3. S’ha de permetre el pas d’una concepció del sistema sanitari presidida per la malaltia a una pràctica sanitària basada en la salut igual per a tots.

El finançament del sistema recau en el tresor públic, sense participació del règim econòmic de les assegurances estatals.

Característiques Clau del Model Beveridge

• Universalització de l’atenció.
• Accessibilitat i desconcentració: regionalització sanitària.
• Equitat en l’accés al sistema sanitari.
• Descentralització dels recursos sanitaris.
• Atenció primària.
• Participació de la comunitat.

Definició de Sistema Nacional de Salut (SNS)

Red integrada de servicios sanitarios que cubre a toda la población o a una parte específica de ella, financiada mediante el presupuesto general del Estado.

Los proveedores normalmente son empleados del sistema, aunque en determinados casos pueden estar vinculados por un contrato de servicios. La distribución de los recursos es decidida por los directivos políticos y/o gestores del servicio con más o menos criterios de planificación. La utilización total depende del volumen de recursos ofertados y de la accesibilidad a la población.

Models Mixtos de Serveis Sanitaris

Els serveis sanitaris es donen en alguns països i regions mitjançant centres públics, fundacions, empreses públiques, societats mercantils, consorcis, institucions sense ànim de lucre, etc. (amb infraestructures i activitats econòmiques finançades normalment amb fons públics) juntament amb centres privats.

La justificació que ofereixen els governs per crear i promoure una metamorfosi dels serveis públics es basa a dir que les noves fórmules regides pel dret privat proporcionen una major flexibilitat de gestió i de relacions laborals i comercials.

Fonaments del Model d’Atenció Primària de Salut (APS)

La Declaració d’Alma-Ata (1978)

S’acordà que l’APS fos el sistema d’atenció integral que permetés en el futur millorar la salut dels pobles amb els recursos disponibles, i amb la col·laboració i la participació internacional. La meta proposada: aconseguir la Salut per a Tothom l’any 2000.

Estratègia SPT/2000 de l’OMS (Regió Europea)

Objectius:

• Igualar el grau de salut de la població (equitat).
• Promoure hàbits saludables i lluitar contra els estils de vida que promouen la malaltia.
• Evitar factors de risc ambiental mitjançant polítiques de protecció del medi ambient.
• Reorientar la prestació dels serveis de salut perquè deixin de ser tan hospitalocèntrics i estiguin més orientats cap a l’APS, la promoció i la prevenció.
• Millor aprofitament dels recursos, tant tècnics com humans, i millor aprofitament dels sistemes sanitaris.
• Potenciar la participació dels individus, de les famílies i de les col·lectivitats.
• Potenciar la investigació en les ciències de la salut com a instrument que possibilita la millora de la salut de la població.
• Facilitar tots els aspectes que permetin el desenvolupament dels punts anteriors (afecta les autoritats sanitàries, polítiques, professionals de la salut i la població en general).

La Carta d’Ottawa i la Promoció de la Salut

Es definí la promoció de la salut com: el procés que proporciona a les persones els medis necessaris per exercir un control més gran sobre la pròpia salut i així poder millorar-la.

Concepte de Ciutat Saludable

La que crea i/o millora els seus ambients socials i físics i desplega els recursos comunitaris necessaris per ajudar els ciutadans a desenvolupar, mitjançant l’assistència mútua, les funcions de la vida fins al seu potencial màxim.

Declaració de Sundsvall: Entorns Propicis

La Declaració de Sundsvall sobre els entorns propicis per a la salut va recalcar la importància del desenvolupament sostenible i instà l’acció social en l’àmbit de la comunitat, amb les persones com la força impulsora del desenvolupament.