Models de sistema sanitari

Model Liberal

És el model que tenim als Estats Units. La salut es considera com un bé de consum públic que no necessàriament ha d'estar protegida pels poders públics en tota la seva amplitud. L'estat fa una aportació al sistema sanitari relativament petita. L'usuari fa directament el pagament al proveïdor o a través d'assegurances. L'alta competitivitat entre els diferents proveïdors per a captar clients fa que la tecnologia i la investigació científic-tècnica avancin notablement. La existència d'usuaris molt exigents que paguen el que sigui necessari per rebre bons serveis fa que les companyies d'assegurances afinin al màxim el cost del procés, amb l'objectiu que els metges no les arruïnin amb proves complementàries, excés de medicaments, prolongades estances... Capta als millors metges de tot el món, ja que els ofereixen més diners.

Inconvenients

• Gran cost per a la societat
• Necessiten xarxes de beneficència que atenguin a aquells que no puguin pagar
• La societat gasta tots els seus diners en sanitat assistencial i s'obliden de la prevenció i de la educació sanitària per a obtenir hàbits saludables

Model Socialista

La sanitat està finançada en la seva totalitat pels pressupostos generals de l'Estat. Cobertura universal i gratuïta. Aquest model és incompatible amb cap estructura sanitària de tipus privat. Només es dona en països socialistes purs: Cuba i Corea del Nord.

Avantatges

• La recerca de l'eficiència fa que l'Estat aposti per la medicina preventiva i l'educació sanitària per incrementar els nivells de salut i disminuir la creació de serveis assistencials i medicacions costoses
• L'Estat impulsa la salut pública: abastint d'aigua a les poblacions, depuració i eliminació de residus, salut laboral, etc.

Inconvenients

• Arribant a un cert nivell de salut els ciutadans volen accedir a medicaments i mètodes diagnòstics i terapèutics més sofisticats, que no solament els curen, sinó que ho facin en poc temps, amb comoditat i amb garanties
• Els ciutadans al tindre-ho tot gratuïtament no valoren el que costa la sanitat

Model Mixt

Constitueix el sistema sanitari de tots els països d'Europa occidental. Tenim un sector públic i un privat. Aquests sistemes tenen dos components: components estructurals i components socioeconòmics.

Atenció Primària

Punt de contacte dels individus amb el sistema sanitari. Està organitzada en àrees bàsiques de salut: una part de la ciutat (un barri), un poble sencer (5000-10000 habitants), conjunt de pobles (< 5000 habitants). Es porta a terme en el Centre d'Atenció Primària. El conjunt de persones que hi treballen formen l'Equip d'Atenció Primària CFPM FPF.

Atenció Especialitzada

Motius de consulta més greus o complexos. En centres d'especialitat o en hospitals. En els centres d'especialitat s'atén al pacient en règim d'ambulatori i en hospitals en règim d'internament. La xarxa d'assistència sanitària a Catalunya és mixta, pública i privada. Assistència sanitària pública: finançada amb els pressupostos generals de l'Estat. Assistència sanitària privada: la paga el pacient, o bé en cada acte mèdic o mitjançant el pagament de primes periòdiques. Concerts amb l'assistència sanitària: són acords entre els centres privats i l'Administració pels quals aquesta paga als centres perquè atenguin els pacients del sistema públic.

Primers Auxilis

Són el conjunt de mesures urgents que s'han de realitzar per ajudar a qui ha sofert un accident o una malaltia sobtada, fins que pugui rebre atenció sanitària professional en els serveis adequats. La persona que presta aquests primers auxilis, encara que no tingui formació sanitària, la denominarem socorrista. La seva finalitat és aconseguir que l'estat de la víctima no empitjori mentre es trasllada al centre sanitari on se li oferirà l'atenció adequada.

Consciència

Facultat de les persones que ens permet adonar-nos del que passa dins del nostre organisme i també del que passa a l'exterior.

Freqüència Respiratòria

Norma en adults: 12 i 18 respiracions/minut. En nadons: 40 respiracions/minut. Dolor respiratori: indica una lesió en l'aparell respiratori, que pot ser una ferida, una fractura, un esquinç, una lesió pleural o pulmonar.

El Pols

És la dilatació de les artèries que ens transmet l'impuls de la contracció cardíaca.

El Dolor

Sempre necessita atenció urgent i més urgent quan més intens sigui. Per alleujar el dolor en primers auxilis posició que li sigui més còmoda i li estalviï més complicacions.

Els seus valors varien: 90/60 y 120/80 mmHg.

Protegir Primer has de tenir cura de la teva seguretat. Com la necessitat de primers auxilis es presenta de sobte primer has de reflexionar. Convé que aprenguis les mesures de protecció i que les duguis sempre a terme. La protecció del socorrista variarà segons la situació en què s'estigui.

Alertar que qui quan com on.

TAQUICARDIA: més de 100 batecs/min (repòs). BRADICARDIA: menys de 60 batecs/min (repòs).

Semiologia: estudi de les manifestacions de les malalties. Aquestes manifestacions són els signes i els símptomes. Pensa en les diferències entre signes i símptomes.