Models Sedimentaris i Ambients Antics

AMBIENTS I MODELS SEDIMENTARIS:

A partir de l’observació dels models actuals d’ambients sedimentaris, podem identificar ambients sedimentaris antics en el registre estratigràfic. Hi ha diferents elements que faciliten aquesta tasca.

Fàcies estratigràfica:

És l’aspecte dels estrats, la seva descripció, a partir de la qual podem deduir les condicions del medi en què es va produir la sedimentació en el passat.

Conca sedimentària:

És una depressió de l’escorça terrestre, de grans dimensions, on es produeix sedimentació. Aquesta conca està envoltada de zones amb relleu que subministren materials (àrea font).

Medi sedimentari o ambient sedimentari:

És una àrea que té unes condicions físiques i químiques, i uns organismes determinats, on hi ha sedimentació. Això comporta que en quedi un registre estratigràfic.

AMBIENTS CONTINENTALS:

Són aquells que es formen en condicions subaèries. En general presenten estrats amb coloracions vermelloses i la seva litologia és, principalment, detrítica.

• Fluvial: Correspon als rius i a la seva zona d’inundació.
• Al·luvial: Es produeix als marges de les serralades, on moren els torrents.
• Desèrtic: És característic d’ambients molt àrids, on el medi de transport que predomina és el vent.
• Glacial: Es correspon a regions ocupades per glaceres, on les temperatures anuals mitjanes estan per sota de 0 ºC.
• Lacustre i palustre: El primer es presenta en zones que són prou fondes perquè no hi hagi vegetació, mentre que el segon és un medi poc profund on hi pot haver vegetació.

AMBIENTS MARINS:

Són aquells que es troben sota les aigües marines. Els estrats tenen coloracions grises i presenten carbonats; solen tenir extensions horitzontals àmplies i, en general, la presència de fòssils és un fet comú.

Plataforma continental:

Representa la zona que hi ha des del litoral fins al límit submarí del continent. Correspon a una àrea de menys de 200 m de profunditat. Podem distingir-hi dues zones: zona proximal, zona distal.

Peu de talús i fons abissal:

El talús representa el límit de l’escorça continental i adquireix pendents de l’ordre del 5 % al 15 %. Se submergeix fins a 3.000 o 6.000 m de profunditat en les aigües dels fons abissals. Al peu del talús s’acumulen els materials dipositats a la part exterior de la plataforma continental. Els materials s’acumulen i formen ventalls submarins.

AMBIENTS DE TRANSICIÓ:

Són zones que limiten amb els ambients continentals i marins; per tant, estan subjectes a influències continentals i marines que poden anar variant en el temps. Els estrats tenen tonalitats ocres i sovint presenten formes lenticulars a gran escala.

Platja:

Representa el medi de transició de més abast. El factor fonamental que en controla la dinàmica és l’energia de l’aigua, que és capaç d’erosionar, transportar i dipositar la sorra en zones litorals.

Delta:

En les zones deltaiques, els materials arrossegats pel riu, sobretot detrítics fins, són dipositats i posteriorment retreballats per l’aigua del mar. Tenen diversos ambients: plana deltaica, front deltaic, prodelta.

Albufera:

Representa una zona poc profunda, limitada al mar per una barrera, però comunicada per un o diversos canals que poden desenvolupar deltes als dos costats.