Models de Salut, Ètica, Dol i Teories Psicològiques Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,7 KB

Fases del procés de malaltia

  1. Aparició dels símptomes
  2. Definició de la malaltia
  3. Contacte amb l’assistència sanitària
  4. Reconeixement de l’estat de malaltia
  5. Convalescència i/o rehabilitació
  6. Convivència (5*)
  7. Recuperació o curació (amb la malaltia)

Models de Salut i Malaltia

Model Biomèdic

Centrat en la malaltia, aspectes físics i fisiològics.

  • Patologista: Causa orgànica, diagnòstic biològic, proves objectives, signes clínics.
  • Curatiu.
  • Dualista: Separa ment/cos.
  • Reduccionista o monodimensional: Segmentació del pacient (passiu).
  • Tractament farmacològic.
  • Grans avenços: metodològic, tecnològic, científic...
  • Millorable.

Model Biopsicosocial

Centrat en la salut del pacient. Inclou aspectes psicològics () i socials (culturals, familiars, ambientals...).

  • Conductes i condicions que milloren la salut.
  • Perspectiva multidisciplinària.
  • Àrea psicosocial.
  • Enfocament integral.
  • Centrat en la salut: promoció i prevenció.
  • Relació terapèutica i habilitats comunicatives.
  • Pacient: actiu.

El Dol: Procés i Objectius

  • Procés normal i dinàmic associat a una pèrdua significativa.
  • Mobilitza emocions: cal experimentar dolor, patiment, tristesa...
  • Inici, durada i intensitat depenen d'aspectes psicosocials.
  • Implica canvis en diversos àmbits de la vida.
  • Durada habitual entre 1 i 2 anys, amb daltabaixos.

Es solen descriure etapes, tot i que no són universals.

Objectiu: Elaborar i ressituar la pèrdua en un temps raonable.

Conceptes d'Ètica i Deontologia

Ètica

Estudi dels actes que les persones realitzen conscientment i lliurement. Emet un judici sobre aquests actes (considerant-los “èticament” bons o dolents).

Moral

Conjunt de característiques, creences, costums, valors i normes que defineixen un ésser humà com a “bona persona”, segons les regles que una societat estableix per als seus membres a través dels costums.

  • Implica pluralisme cultural.
  • La moral s’adapta als temps i canvia.

Bioètica

Branca de l’ètica que promou els principis per a la conducta correcta de l’ésser humà respecte a la vida (humana, animal o vegetal).

Deontologia

Tractat dels deures i normes ètiques lligades a l’exercici d’una professió.

  • El Codi deontològic és d'obligat compliment.

Declaració de Hèlsinki (1964)

Darrera revisió: Seül 2008.

Cos de principis ètics que han de guiar la comunitat mèdica i les persones que es dediquen a l’experimentació amb éssers humans. No és vinculant legalment.

Desenvolupament Cognitiu (Segons Piaget)

Estadi Preoperacional

Comença l'edat del PER QUÈ?

  • Immersió en el món dels signes.
  • Tasques d’ordenació i classificació simples: progrés en la construcció de la noció de número.

Estadi Operacional

Raonament lògic i capacitat d'atenció mental: operacions matemàtiques, noció de guany, ordenació, classificació, conservació.

  • Millora de les habilitats de MCT (Memòria a Curt Termini) i MLLT (Memòria a Llarg Termini): repetició, organització, elaboració.
  • Dependència de l’experiència directa: sense capacitat d’abstracció.

Dimensions del Canvi

Dimensión Sincrónica (Espanyol)

Canvis que ocorren en un moment concret o en una etapa acotada.

Dimensión Diacrónica (Espanyol)

Canvis que ocorren ordenadament en el temps.

Característiques dels Estadís de Piaget

  • Ordre i direccionalitat: Successió ordenada de fases en una direcció definida. S’admeten variacions individuals (degudes a l'ambient, l'experiència, la intel·ligència, etc.).
  • Universalitat i globalitat: Canvis que afecten a tots i en les diverses àrees. (Qüestionat actualment).
  • Canvi qualitatiu: L'adquisició com a unitat bàsica i l'estructura com a organització superior.
  • Estabilitat: Les adquisicions assolides en cada estadi perduren i s'integren en els estadis posteriors. Els estadis no són tancats i independents els uns dels altres, sinó que existeix una fase de preparació i una de finalització, que actua com a nexe d'unió.

Comunicació No Verbal i Atribució

Comunicació No Verbal

  1. És la més important des del punt de vista comunicatiu.
  2. És afectiva.
  3. És inconscient: és difícilment controlable.
  4. Pot ser equívoca.

Dimensions de la Comunicació No Verbal

  • Cinèsica (Kinésica): Es basa en l'estudi del moviment corporal.
  • Tactèsica: Fa referència al contacte corporal.
  • Proxèmica: Estudia les característiques espacials de la interacció social. Un exemple són les distàncies socials en diferents entorns. La distància interpersonal es divideix en diferents zones (íntima, personal, social, pública).

Paralingüística

Estudia la manera en què les paraules són pronunciades.

Teoria Ingenua de l'Atribució de Heider

Segons aquesta teoria, les persones utilitzen el sentit comú per explicar conductes, valorant dos aspectes principals:

  1. Característiques personals.
  2. Característiques ambientals.

Segons el que tingui més pes, les persones realitzen una atribució situacional o una atribució personal.

Entradas relacionadas: