Models de Reconeixement Lingüístic a Europa: Anàlisi Comparativa

Reconeixement Institucional d'una Sola Llengua

Aquesta categoria inclou estats on es reconeix oficialment una única llengua, tot i que les implicacions d'aquesta política poden variar significativament.

Estats Monolingües Purs

Són estats on trobem una sola llengua oficial, que, a més, és l'única parlada per la població. Només trobem tres estats europeus que s'ajusten a aquest model: Portugal, Albània i Islàndia.

Estats amb una Única Llengua Oficial i Llengües Minoritzades

Són aquells en què trobem una sola llengua oficial; però n'hi ha d'altres en contacte amb aquesta, que pateixen una autèntica minorització lingüística i es veuen abocades a la substitució lingüística.

L'exemple més il·lustratiu és França: la llengua oficial és el francès.

Protecció de les Minories Lingüístiques

Hi ha estats a Europa que només contemplen una llengua oficial; però que apliquen diverses mesures de protecció a les minories lingüístiques. És el cas del Regne Unit: l'única llengua oficial és l'anglès. S'hi parlen, a més, el gal·lès i el gaèlic.

Reconeixement Institucional de Diverses Llengües

Aquesta secció explora els models on múltiples llengües reben algun tipus de reconeixement oficial o protecció legal.

Model Autonòmic: El Cas Espanyol

L'Estat espanyol és l'exemple més típic d'aquesta situació lingüística. Es basa en el principi de cooficialitat. L'Estat té una sola llengua oficial, el castellà. Les altres llengües comparteixen aquesta oficialitat a les comunitats autònomes respectives, segons els estatuts d'autonomia.

El principi de cooficialitat es basa en un règim de desigualtat jurídica que es manifesta en tres aspectes fonamentals:

1. Quant als deures lingüístics dels ciutadans: tots els ciutadans de l’Estat tenen el deure constitucional de conèixer el castellà.
2. Quant a l’ús de les llengües en els òrgans centrals de l’Estat i en les relacions entre els ciutadans i l’Administració central: les llengües que no són el castellà són absents en els òrgans centrals de l’Estat, fins i tot en el Senat, que és la cambra de representació territorial.
3. Quant al reconeixement de les llengües en els àmbits europeus: el fet que l’única llengua oficial de l’Estat sigui el castellà impedeix el reconeixement oficial de les altres llengües en l’àmbit europeu.

Model Federal: Territorialitat Lingüística

La diversitat lingüística està regida pel principi de territorialitat: en cada regió administrativa només és oficial la llengua pròpia de la població de la regió en qüestió. Dos països exemplifiquen aquest model de política lingüística: Suïssa i Bèlgica.

Bilingüisme Institucional: Principi de Personalitat

La diversitat lingüística es regeix pel principi de personalitat: els ciutadans s'expressen en una llengua o una altra en totes les zones de l'Estat. No hi ha límit territorial per a l'ús d'una llengua. És la persona qui tria la llengua.

Hi podem trobar tres països que apliquen aquest model: Finlàndia, Irlanda i Luxemburg.