Models de ràdio: anglès vs. americà (1920-1930)

Model anglès

Té unes característiques peculiars degut a dues situacions concretes. Durant la Primera Guerra Mundial, tant els anglesos com els alemanys van utilitzar la ràdio com a eina de propaganda i terror. Per part de l'estat, hi ha una certa reticència a l'ús de la ràdio si aquesta cau en mans d'entitats privades. A més, Londres veia la ràdio com un mètode de control sobre les colònies i per formar la població sobre la cultura anglesa.

Al principi, els usuaris de les ràdios angleses eren molt semblants als americans: molt comercials, radioaficionats. A mesura que es va desenvolupar el medi i la gent anava adquirint receptors, el govern anglès va tenir dubtes sobre si liberalitzar les ones i els mitjans. En part, hi havia temor que la gent escoltés ràdios americanes. També tenien por que la ràdio acabés amb el correu, ja que hi havia molta inversió estatal. Per això, el govern demana a la gent de correus que creï un model de ràdio on el finançament estigui basat en la publicitat. Correus s'associa amb l'armada, el Ministeri de Comerç i Colònies, i els productors de ràdio. D'aquest conveni neix, el 1922, la British Broadcasting Company (BBC).

Es tracta d'un monopoli format per correus, l'estat i les companyies de ràdio. Per finançar aquesta ràdio, els usuaris havien de pagar una quota anual i comprar receptors de la BBC. Marconi era l'únic distribuïdor i cobrava l'impost sobre la distribució i venda. El primer director de la BBC, John Reith, marca tres objectius bàsics per a la cadena: informar, entretenir amb temes actuals i educar.

1926 - Després de moltes pressions, la BBC va passar a ser Corporativa (autònoma) i no Company (privada). Es desvincula dels productors de ràdio i passa a ser un òrgan independent. També en queden exclosos el govern i els partits. Rep subvencions estatals.

Model americà

És molt liberal. Ells no van patir l'ús bèl·lic de la ràdio de la mateixa manera. El govern va ser molt liberal perquè hi havia empreses i diaris molt liberals, amb interessos polítics.

A la ràdio americana també apareixen altres tipus de programes, com ara la lectura dramatitzada d'obres de teatre. Aquestes obres les feien actors amateurs que ells mateixos creaven els efectes especials; més endavant, apareix un departament d'efectes especials. Així apareixen els serials radiofònics, però continua sense haver-hi noticiaris. Això passa, en part, perquè les ràdios eren d'empreses de diaris i no volien fer la competència al seu propi producte, i perquè es considerava que la ràdio no era un mitjà seriós.

Als anys 20, WEAF crea un programa que es diu: "Everyday Hour". És el primer programa patrocinat de ràdio amb un format semblant als magazins de música, entrevistes, etc. També es posen de moda els consultoris, on experts rebien cartes dels oients i els hi donaven consells. Es descobreix que és una manera de crear feedback amb els oients.

Amb els nous formats de ràdio, la publicitat comença a ser exitosa en aquest nou mitjà; la gent s'adona que és un gran mitjà per fer publicitat. Al final dels anys 20, es crea el primer codi ètic de la publicitat de la ràdio. En aquest primer codi ètic es pacta que en cap cas es podrà dir el preu del producte en els anuncis, el color dels envasos, els punts de venda, ni oferir mostres.

Companyies com AT&T (que en aquell moment també es coneixia com a Bell System), que havien invertit molts diners en la xarxa de telèfons i telègrafs, s'adonen que no estan entrant en el negoci i decideixen invertir en la ràdio a nivell d'infraestructures. Van unir les cadenes de costa a costa amb cablejat.

L'any 1924, havien unificat 26 cadenes, que arribaven a un milió de persones; parlem ja de ràdio d'àmbit nacional i no local. Això comença a ser vist com una amenaça, perquè veuen que AT&T vol monopolitzar el negoci. Així que una de les ràdios històriques, la RCA, decideix comprar la WEAF, que estava a l'altra costa del país, i unir-les mitjançant el cable telefònic, creant així la NBC. La NBC centrarà l'estratègia en la retransmissió d'espectacles i en noticiaris; actualment, la NBC és una de les cadenes amb el millor noticiari.

El 1928 apareix una tercera gran companyia radiofònica i telefònica, la CBS (Columbia Broadcasting System), que voldrà trencar la polarització del mercat entre la RCA i la NBC, i que tindrà un gran potencial d'entrada perquè darrere d'aquesta cadena hi havia productors de música, cinema i espectacles. Tenien contractes amb persones importants. Una de les virtuts de la CBS és que té com a referent, per construir la seva estructura, la BBC anglesa. Així doncs, aporta al mercat americà un tipus de ràdio que els hi era desconegut, amb contingut culte i de qualitat.