Models de Política Social: Titmuss i el Welfare Mix

Models de Política Social de Titmuss

Model Residual (Liberal)

Es basa en el fet que hi ha dues vies naturals per satisfer adequadament les necessitats d'un individu: el mercat i la família. Quan cap d'aquestes vies pot satisfer les necessitats d'un individu, aleshores han d'entrar en acció les institucions bàsiques del benestar social, i només de forma temporal. El veritable objectiu de l'Estat del benestar residual és que les prestacions vagin dirigides als més pobres (prestacions assistencials). A més, l'Estat del benestar no té la funció de buscar la màxima redistribució; la seva funció és vetllar perquè l'economia vagi millor. El veritable objectiu del Welfare Mix i de la política social és ensenyar a la gent a fer front als seus problemes, i no resoldre'ls directament.

Model d'Esforç/Rendiment (Corporativista)

Aquest model atorga un paper important a les institucions del benestar social com a auxiliars de l'economia. Sosté que les necessitats socials s'han d'atendre en funció del mèrit, el rendiment laboral i la productivitat. Es fonamenta en diverses teories econòmiques i psicològiques que tracten dels incentius, l'esforç, el premi i la transformació de lleialtats de classe i de grup. S'anomena model de política social al servei de l'economia. La responsabilitat social prové de la col·lectivitat, és a dir, de l'Estat i dels agents socials. El seu principi orientador és el rendiment, segons el qual totes les persones han de rebre d'acord amb el seu esforç.

Model Institucional/Redistributiu (Socialdemòcrata)

Aquest model considera el benestar social com una de les principals institucions integrades de la societat, que proveeix serveis universals, fora del mercat i sobre el principi de la necessitat. Es basa en teories sobre els múltiples efectes del canvi social i el sistema econòmic, i en part en el principi d'igualtat social, on les persones reben en funció de les seves necessitats. Es tracta d'un model que inclou sistemes per redistribuir l'accés a recursos al llarg del temps. El benestar és responsabilitat col·lectiva (de l'Estat).

El Welfare Mix en el Model Residual o Liberal

• Estat: intervé quan els casos són extrems i de manera puntual. El nivell d'intervenció en el model residual és baix.
• Seguretat Social: la seva actuació és mínima. Com a conseqüència de la privatització o de fer prestacions contributives, l'Estat no té la necessitat de crear organismes protectors com la Seguretat Social. Només aposta per entitats privades.
• Tercer Sector: com l'Estat, intervé en casos extrems i és un mínim de seguretat per a qui té menys.
• Mercat: una de les dues vies principals i naturals d'aquest sistema polític, que ofereix serveis a qui els pot pagar.
• Família: segona via principal i natural del sistema. Potser és la més important, perquè sempre es pot rebre ajuda de la família al llarg del temps i és el principal suport que es busca en les situacions problemàtiques.

El Welfare Mix en el Model d'Esforç/Rendiment o Conservador

• Estat: intervé de forma parcial, oferint uns mínims a les persones. Serveix per tapar els forats que els altres components del Welfare Mix no puguin cobrir.
• Seguretat Social: es pot dir que és el component que més intervé, ja que en aquest model les funcions s'atenen en funció del que s'ha produït.
• Tercer Sector: igual que l'Estat, hi serà de forma parcial i arribarà allà on els altres components no puguin arribar.
• Mercat: aquest mercat només està dissenyat per a la classe alta, per a aquells que es vulguin pagar les prestacions a part.
• Família: el model de família és important, ja que aquesta sempre donarà ajuda, independentment del que es contribueixi o es deixi de contribuir. A més del suport econòmic, també hi ha el suport anímic i psicològic.

El Welfare Mix en el Model Redistributiu o Socialdemòcrata

• Estat: és la base del model; el benestar social és responsabilitat col·lectiva de l'Estat. Totes les persones rebran igual segons siguin les seves necessitats, sense tenir en compte els seus ingressos. Tampoc es necessita cap comprovant que demostri una insuficiència de mitjans.
• Seguretat Social: ajuda a mantenir un nivell de vida, donant més solvència als qui més tenen, ja que aquests no han de pagar per accedir a cap servei.
• Tercer Sector: ajuda l'Estat a cobrir les necessitats bàsiques, tot i que en aquest tipus de política no té gaire sentit, ja que l'Estat tracta d'arribar a tots els extrems.
• Mercat: és una possibilitat per a aquells que tenen més solvència econòmica.
• Família: no té força econòmica.

Anàlisi de les Desigualtats a Espanya (OCDE)

Efecte redistributiu de les polítiques socials

Primer de tot, hi ha una major redistribució dels serveis públics (que són els que dona l'Estat) gràcies a les polítiques universals, ja que els que tenen més paguen més i els que tenen menys paguen menys.

La segona realitat que se'ns planteja és que hi ha una menor redistribució de les transferències socials (les prestacions que dona la Seguretat Social), en el sentit que una persona que cotitzi poc no pot rebre una prestació alta o no seria just, i per tant, generaria una desigualtat social. D'altra banda, s'intenta cobrir les necessitats bàsiques de tothom (per exemple, accedir a la sanitat pública és un dret de tots els ciutadans), però, no obstant això, a causa de l'increment de les desigualtats, augmenta el nombre de persones que necessiten ajuda i, com que les fonts econòmiques públiques van disminuint, també disminueix el nombre de persones que les puguin rebre.

D'aquesta manera, es planteja que hi ha una menor redistribució de les transferències socials, provocant així un efecte menys redistributiu, ja que una persona que cotitzi poc no pot rebre una prestació. En ser contributives, les pensions no arriben a tota la ciutadania i per això són menys redistributives que les prestacions universals, que engloben el conjunt de tota la població. Així doncs, correspondria amb el model d'esforç/rendiment, on no es pretén la igualtat dels grups socials, ja que segons l'ocupació laboral es cobra més o menys, i en cas de no haver cotitzat prou, l'Estat s'encarrega de donar prestacions assistencials, les quals no són tan redistributives com les universals perquè no tenen tant de pressupost.

El fet que actualment hagi augmentat l'aparició de persones necessitades d'ajuda i que el nombre d'ajudes disminueixi, comporta l'aparició del copagament segons els serveis. Aquest copagament implica un canvi negatiu per a un sector de la població, perquè en no tenir diners, ja no poden accedir a un determinat servei.

Propostes per incrementar l'efecte redistributiu

La solució seria fer el sistema més redistributiu, en el sentit que s'haurien de crear incentius perquè les persones puguin treballar. A més, per disminuir les desigualtats que existeixen a les societats, una altra possible solució seria augmentar els impostos de les persones amb classe més elevada o alta.