Models de Política Lingüística i Normalització: Guia Completa

Models de Política Lingüística

Model Federal: Principi de Territorialitat

La diversitat lingüística en el model federal està regida pel principi de territorialitat: en cada regió administrativa, només és oficial la llengua pròpia de la població de la regió en qüestió. Les llengües parlades en les diverses zones configuren les llengües oficials de l'estat. Dos països exemplifiquen aquest model de política lingüística:

• Suïssa: Un Model Federal Multilingüe

  Les tres llengües oficials de l'estat són: l'alemany, el francès i l'italià. El rètic té la consideració de llengua nacional, però no és oficial de l'estat segons la constitució del país. El territori s'organitza en cantons:

  • En disset cantons, l'única llengua oficial és l'alemany.
  • El francès és l'única llengua oficial en quatre cantons.
  • L'italià és oficial en un cantó.

  Hi ha, a més, cantons plurilingües:

  • Tres cantons presenten cooficialitat alemany-francès.
  • Un, cooficialitat alemany-italià i rètic.
  • Un, cooficialitat alemany-francès i rètic.

  Aquests cantons plurilingües s'organitzen en comarques, segons la llengua predominant. Pel que fa a la representació de l'estat, els parlamentaris es poden expressar en qualsevol de les tres llengües oficials. Les lleis es publiquen també en les tres llengües.

• Bèlgica: Bilingüisme Territorial

  El neerlandès (flamenc) és l'única llengua oficial a la regió de Flandes (nord) i el francès ho és a la regió de Valònia (sud), mentre que a la capital, Brussel·les, ambdues llengües comparteixen oficialitat. L'administració les utilitza totes dues i hi ha dos sistemes d'ensenyament.

Bilingüisme Institucional: Principi de Personalitat

La diversitat lingüística en aquest model es regeix pel principi de personalitat: els ciutadans s'expressen en una llengua o una altra en totes les zones de l'estat. No hi ha límit territorial per a l'ús d'una llengua o una altra. És la persona qui tria la llengua, no pas el territori. Tres països apliquen aquest model:

• Finlàndia

  El finès i el suec són les dues llengües oficials.

• República d'Irlanda

  L'anglès i l'irlandès són les dues llengües oficials.

• Luxemburg

  El luxemburguès, l'alemany i el francès són les llengües oficials.

Els Processos de Normalització Lingüística

Què és la Normalització Lingüística?

La normalització és una de les possibles sortides a una situació de conflicte lingüístic, juntament amb la substitució lingüística. És el procés sociocultural mitjançant el qual una L1, que es trobava en una situació de minorització lingüística a causa del contacte i la subordinació a una L2, recupera tots els àmbits d'ús de forma exclusiva.

Etapes del Procés de Normalització

El procés es desenvolupa en tres etapes:

1. Monolingüisme en L1

   Un territori funciona únicament i exclusivament en una llengua, la pròpia.

2. Bilingüització dels Parlants de L1 en L2

   Per causes econòmiques, militars o culturals, arriba al territori una llengua nova (L2), que, en un principi, és minoritària, però esdevé la llengua de l'administració, de la justícia i de la cultura perquè és la dels governants. Els àmbits formals són els primers on s'introdueix la llengua imposada. L'aristocràcia, per estar vinculada al poder, és la primera classe que es bilingüitza i acaba atraient la burgesia i els intel·lectuals (la nova llengua permet l'ascens social). Les classes socials altes són, així, les primeres a adoptar la L2.

   Igualment, en tot procés de bilingüització es compleixen altres constants:

   • Primer es bilingüitzen els joves i després els adults.
   • Primer els homes i després les dones.
   • Finalment, l'àmbit urbà és on s'introdueix inicialment la L2, i posteriorment ho fa a l'àmbit rural.

   Arriba un moment en què la L1 és fins i tot prohibida i la L2 esdevé l'única oficial. Tot i que de vegades la llengua autòctona viu moments de revifalla cultural, si continua perdent àmbits d'ús, serà relegada cada vegada més a l'àmbit col·loquial. Quan l'escolarització en L2 esdevé massiva, aquesta llengua guanya parlants i augmenta el seu prestigi, alhora que es generen prejudicis envers la L1. Llavors la L2 penetra en els àmbits col·loquials i es converteix en l'única imprescindible.