Models Pedagògics i Necessitats Infantils: Una Visió Integral

La Nina com a Eina Educativa: Rousseau, Pestalozzi i Fröebel

L’objecte triat és la nina, que podem vincular amb les teories de Rousseau, Pestalozzi i Fröebel.

Rousseau i la Independència a través del Joc

Pel que fa a Rousseau, la nina pot propiciar la independència dels infants, ja que ell defensava que aprenen a través dels seus interessos i del contacte amb la natura. Els nens poden fer servir elements naturals, com pedres o fulles, en el seu joc. El mestre ha d’observar i acompanyar, sense imposar-se, creant un espai lliure i segur perquè l’infant experimenti.

Pestalozzi i l'Aprenentatge Pràctic

Segons Pestalozzi, l’educació ha d’estar orientada a la vida pràctica, amb objectes reals i útils. La nina serveix per ensenyar rols i habilitats bàsiques, com:

• Cuidar.
• Canviar bolquers.
• Fer dormir la nina.

Aquestes accions preparen per a la vida adulta. Els infants aprenen imitant els seus referents i, amb la nina, poden practicar aquestes necessitats físiques bàsiques.

Fröebel, el Joc i l'Autoactivitat

Finalment, Fröebel va donar importància al joc i a l’autoactivitat. Amb la nina, els infants poden aprendre a classificar elements com la roba, segons el color, la textura, la mida o la forma. Tot i això, es va descartar treballar la classificació de les parts del cos, ja que no es poden separar.

Conclusió: La Nina com a Recurs Pedagògic Integral

En conclusió, la nina és una eina educativa valuosa que, segons aquests tres pedagogs, afavoreix l’autonomia, l’aprenentatge pràctic i el joc actiu. Proposar una activitat que combini les idees de Rousseau, Pestalozzi i Fröebel seria una bona manera d’introduir la nina a l’aula infantil, potenciant el contacte amb la natura, el joc lliure i l’aprenentatge significatiu.

Montessori, Agazzi i Malaguzzi: L'Ambient d'Aprenentatge

Maria Montessori, les germanes Agazzi i Loris Malaguzzi van ser grans figures de la pedagogia dels segles XIX i XX amb una forta influència en l’educació. Tot i compartir una filosofia semblant, centrada en la importància dels ambients i del paper actiu de l’infant, cadascun organitzava l’aula de manera diferent.

El Mestre com a Acompanyant

Tots tres coincidien a veure el mestre com un acompanyant, que anima i ajuda l’infant a ser independent, fomentant la llibertat i l’espontaneïtat.

Anàlisi d'un Ambient d'Aula Inspirat en la Natura

En la imatge descrita, es veu una aula d’educació infantil ambientada en la natura, amb plantes, troncs i objectes de fusta, que reforcen la connexió amb l’entorn natural. Aquest espai pot servir per treballar conceptes com el bosc o les plantes. L’aula és acollidora i familiar, amb mobles adaptats a la mida dels infants, fet que potencia l’autoactivitat i la creativitat. A més, la disposició en cercle dels infants i les mestres afavoreix la comunicació i la participació.

Identificació amb la Metodologia Agazziana

Aquest ambient s’identifica sobretot amb la metodologia de les germanes Agazzi, dins l’àmbit de la jardineria i l’horticultura, ja que permet aprendre sobre les plantes i cuidar-les. En canvi, no segueix completament la filosofia de Montessori ni la de Malaguzzi, perquè li faltarien alguns elements propis de les seves propostes.

Proposta de Fusió Metodològica

Per fusionar les tres metodologies, es podrien implementar les següents accions a l'aula:

• Dividir l’aula en diferents espais de treball segons els interessos dels infants, oferint-los llibertat per triar on volen estar (influència Montessori/Malaguzzi).
• Incorporar torretes individuals per fomentar l’activitat sensorial i l’autoaprenentatge, amb el mestre com a guia i observador.
• Adaptar els materials a la mida dels nens, deixar-los experimentar amb els sentits i fomentar la creativitat.
• Utilitzar materials de rebuig, seguint les germanes Agazzi, per donar valor a la quotidianitat i senzillesa.
• Assegurar que les mestres estiguin a l’altura dels infants, per evitar diferències jeràrquiques i afavorir un acompanyament més afectiu i proper.

La Piràmide de Necessitats per al Desenvolupament Integral

Com a grup, creiem que la base de la piràmide de necessitats ha de ser la necessitat física, ja que és fonamental per al desenvolupament de l’infant. A continuació, detallem els cinc nivells essencials:

1. Nivell 1: Necessitats Físiques Bàsiques

   Són fonamentals per al desenvolupament de l’infant. Sense tenir cobertes aquestes necessitats bàsiques —com l’alimentació, la hidratació, la higiene i el descans—, els nens no poden obtenir un bon rendiment ni créixer correctament. És imprescindible garantir aquestes funcions des del naixement, fomentant hàbits saludables i una alimentació equilibrada a l’escola. La higiene assegura el benestar i la salut, i el descans permet recuperar energia i mantenir l’equilibri físic, mental i emocional.

2. Nivell 2: Necessitats Afectives i Emocionals

   Els infants necessiten sentir-se segurs, estimats i reconeguts per construir la seva autoestima. Quan reben afecte, suport i atenció emocional, se senten capaços d’aprendre i participar. En canvi, si no tenen coberta aquesta necessitat, els costarà relacionar-se i implicar-se en les activitats d’aula. Per això és essencial que tant a l’escola com a casa es fomenti un entorn segur, estable i afectuós.

3. Nivell 3: Necessitats Personals (Identitat i Autonomia)

   Aquestes necessitats estan relacionades amb el desenvolupament de la identitat, l’autonomia i el creixement personal. Inclouen aspectes com sentir-se bé físicament, tenir salut i estabilitat emocional, o comptar amb suport davant situacions difícils, com la pèrdua d’un familiar. Si aquestes necessitats no estan cobertes, l’infant pot tenir dificultats en l’aprenentatge i en el seu desenvolupament emocional.

4. Nivell 4: Necessitats Socials

   En aquest nivell, els nens aprenen a comunicar-se, conviure i relacionar-se amb els altres. Fer amics, sentir-se part d’un grup, compartir o expressar emocions són aspectes essencials per al seu creixement. Els vincles afectius i la participació en activitats col·lectives fomenten la confiança, l’autoestima i la capacitat d’empatia. Accions senzilles com abraçar-los, jugar junts o ajudar-los a posar paraules a les seves emocions són claus per desenvolupar aquestes habilitats socials.

5. Nivell 5: Necessitats Intel·lectuals (Autorealització)

   Al vèrtex de la piràmide trobem les necessitats intel·lectuals, que només poden desenvolupar-se plenament quan totes les anteriors estan satisfetes. Un infant ben alimentat, descansat i estimat pot centrar-se en l’aprenentatge, la curiositat i l’autorealització. Els nens mostren un interès natural per descobrir i experimentar, per exemple, quan barregen colors o observen la natura. Aquestes activitats no només estimulen el coneixement, sinó també la creativitat i el pensament crític.

Reflexió Final sobre el Rol del Mestre

En conclusió, totes aquestes necessitats són essencials per al desenvolupament integral dels infants i s’han de considerar drets fonamentals. Com a futures mestres, hem d’assegurar-nos que els nostres alumnes tinguin totes aquestes necessitats cobertes, creant entorns segurs, afectuosos i estimulants.

Gràcies a aquesta reflexió, ens sentim més preparades per exercir l’ofici de mestre, amb una mirada empàtica i compromesa amb el benestar dels infants. Sempre tindrem en compte les metodologies dels grans pedagogs que han influït l’educació, però adaptant-les a la realitat actual per continuar educant amb respecte, emoció i consciència.