Models de Negoci Innovadors: Eines i Estratègies

Models de Negoci Innovadors

Exemples de Models de Negoci

Freemium

Bona part dels serveis s’ofereixen sense cap cost, tot i que hi ha un paquet de serveis de pagament (prèmium) per a alguns clients que volen gaudir de condicions més beneficioses. Es pot restringir l’ús a un nombre determinat d’utilitzacions o a un màxim de dades emmagatzemades. Exemples: Spotify, Adobe, PlayStation, LinkedIn, HubSpot.

Long Tail

Enlloc d’oferir pocs productes i vendre molts (negoci tradicional), s’ofereix una àmplia varietat de productes dels quals es vendran relativament poques unitats. Es basa en l’aprofitament de la diversitat i la demanda de productes o serveis de gran nombre de nínxols específics de mercat, enlloc de centrar-se exclusivament en articles populars o de masses (consisteix a vendre menys quantitats de més productes). Exemples: Amazon i Kickstarter.

Multiplataforma

Tenen com a finalitat reunir com a mínim dos grups de clients interdependents i amb interessos complementaris. Aquesta empresa crea una infraestructura o entorn en què aquests usuaris poden connectar-se, col·laborar o realitzar transaccions. Les plataformes es fan fortes quan s’hi van incorporant més usuaris (efecte xarxa). Els ingressos normalment s’obtenen del cobrament d’una comissió per cada interacció o intercanvi que es produeix. Exemples: Airdrop, Blablacar, Uber, Wallapop.

Altres Patrons de Models de Negoci

• Subscripció: Estratègia on els clients paguen una tarifa periòdica (mensual o anual) per accedir a un producte o servei específic. Exemple: Netflix.
• Afiliació: Generar vendes dels productes que comercialitzem utilitzant una xarxa d’usuaris (afiliats o publishers), amb els quals s’arriba a un acord comercial i que realitzen la captació fent servir els seus propis mitjans. Exemple: Booking.com.
• L’economia circular: És un enfocament econòmic que busca minimitzar els residus i utilitzar recursos de manera més eficient al llarg del temps. A diferència del que succeeix al model lineal tradicional, un model de negoci circular promou pràctiques sostenibles de reutilització, la reparació, el reciclatge i la regeneració dels materials. Exemple: Ecover.
• La franquícia: Model de negoci en el qual una empresa (franquiciador) concedeix a altres empreses independents (franquiciats) l’ús de la seva marca i sistema estandarditzat. A canvi d’una tarifa inicial i pagaments continus (royalties), els franquiciats obtenen aquests drets, suport continuat, formació i el know-how proporcionats pel franquiciador. Exemple: McDonald's.
• L’e-commerce: Compra i venda de productes a través d’internet. Consisteix en la distribució, la venda, la compra, el màrqueting i el subministrament a través d’internet. Exemple: Wallapop.

Eines per Innovar en els Models de Negoci

Buyer Persona

Representació semifictícia del client ideal d’una empresa o negoci. Es basa en la investigació i anàlisi de les característiques demogràfiques, psicogràfiques i de comportament dels clients reals o potencials. Objectiu: entendre millor les necessitats, preferències i comportaments dels clients per poder adaptar les estratègies de màrqueting i vendes de manera més efectiva. Una buyer persona pot incloure informació com l’edat, el sexe, la ubicació geogràfica, els interessos, els hàbits de compra i altres aspectes rellevants per a la interacció amb la marca o el producte de l'empresa. Però també inclou aspectes més humans i emocionals. Idealment, la buyer persona mira d’assolir una comprensió profunda de qui són aquests clients com a persones individuals amb desitjos, necessitats, aspiracions i emocions. Es considera una eina útil per orientar les estratègies de màrqueting, el desenvolupament de productes i les decisions relacionades amb el servei al client, que permet a les empreses entendre i connectar millor amb el seu públic objectiu.

Mapa d'Empatia

Eina que permet personalitzar, caracteritzar i conèixer el prototip de client de l’empresa. És un llenç que es divideix en sis parts on s’inclouen preguntes sobre el consumidor que s’han de respondre per conèixer millor què necessita:

1. Què pensa i sent?
2. Què diu i què fa?
3. Què sent?
4. Què veu?
5. Què vol aconseguir?
6. Quins obstacles ha de superar?

Passos per crear un mapa d’empatia:

1. Segmentar: Agrupar els clients segons les característiques comunes que tinguin.
2. Humanitzar: Crear un prototip de cada segment amb el nom, l’edat, la imatge, etc.
3. Empatitzar: Donar resposta a les preguntes bàsiques.
4. Validar: Analitzar periòdicament per comprovar si les hipòtesis plantejades són certes o no. S’han d’afegir nous descobriments i corregir errors.

Anàlisi de Competència: Matriu ERIC o Esquema de les 4 Estacions

Eina analítica que s’utilitza per innovar en valor en un model de negoci. Consisteix en quatre preguntes que permeten qüestionar el model de negoci en comparar-lo amb la competència i proposar noves solucions per a la creació de valor. A més, ajuda a les empreses que busquen aplicar l'estratègia de l’oceà blau. Les quatre preguntes de la matriu ERIC són: (veure diapositiva 13)

• Què eliminar?
• Què reduir?
• Què incrementar?
• Què crear?

Oceans Blaus

En un context com l’actual, de mercats madurs i dura competència, l’estratègia habitual consisteix a lluitar aferrissadament amb els competidors, sovint via preus i per tant ajustant marges de benefici. És el que s’anomena oceà vermell (per la sang!). L’estratègia de l’oceà blau és la recerca simultània de diferenciació i costos baixos per obrir un nou espai, veta de mercat, que encara no ha estat explorat pel comerç. Es crea una nova demanda sense competència.

Com es creen els oceans blaus?

• Creant un negoci completament nou que no existia fins al moment. La majoria de les grans empreses que existeixen avui van començar com a oceans blaus: per exemple, Ford va crear el primer automòbil i va passar del carruatge al cotxe.
• Afegint una cosa innovadora en una indústria que ja existeix. Per exemple, Uber va transformar la manera de desplaçar-se en una ciutat, diferent del taxi, i Airbnb permet allotjar-se en molts llocs del món sense haver invertit en immobles.

Exemple: Cirque du Soleil.

Presentació del Projecte o Idea

Storytelling (Narració d'Històries)

Eina per fer arribar missatges de manera efectiva a una audiència utilitzant paraules, imatges, música o sons que creïn històries que commouen i emocionen. Aquesta tècnica de comunicació aconsegueix captar l’atenció del públic a través d’una història, amb l’objectiu, per exemple, de facilitar el record de la marca o crear vincles amb l’empresa. Exemples: La publicitat ho fa servir àmpliament (Loteria Nadal 22, Casa Tarradellas, Ikea).

Elevator Pitch (el Discurs a l'Ascensor)

Exposició per presentar un projecte que ha de ser impactant, àgil i ràpida, ja que ha de durar entre 45 segons i un minut. Com es pot estructurar? Es pot començar amb una dada en forma de pregunta que capti l’atenció, continuar amb una breu presentació i ensenyar clarament el públic objectiu, el problema i la solució que s’oferirà amb el projecte, així com els avantatges per a l’inversor en el cas que es demana finançament.

Protecció de la Idea, del Producte i de la Marca de Negoci

La propietat industrial i la propietat intel·lectual són dues àrees jurídiques diferents, però relacionades, que ofereixen protecció als creadors i als titulars de drets sobre les seves invencions i obres. A Espanya, aquestes qüestions estan regulades per diferents lleis i reglaments.

Propietat Industrial

Protecció legal per a invencions, marques i dissenys industrials.

• Patent: És un títol que reconeix el dret d'explotar en exclusiva la invenció patentada i impedeix a tercers la fabricació, la venda o la utilització sense el consentiment del titular. Exemple: xupa-xup.
• Marca registrada: (Trade Mark, TM, en anglès) és el nom comercial d’un producte o empresa reconegut de manera legal i jurídica, ja que s'ha registrat davant l'autoritat competent, i el creador del qual és l'únic que en pot fer ús.
• Secret empresarial: Qualsevol informació o coneixement, inclòs el tecnològic, científic, industrial, comercial, organitzatiu o financer. Així, la formulació d’una olor, un algorisme, invencions no patentables (o no patentades), estratègies comercials, plans financers o fins i tot llistats de clients entrarien a l'àmbit d’aplicació de la Llei de Secrets Empresarials.

Propietat Intel·lectual

Inclou la protecció legal per a obres literàries, artístiques i científiques. Algunes de les principals formes de propietat intel·lectual inclouen:

• Drets d’autor: Conjunt de drets d’una persona física sobre la seva obra (creació humana original) de naturalesa literària, artística o científica expressades per qualsevol mitjà o suport. Les persones jurídiques també poden ser titulars d’alguns drets. La legislació estableix que l'autor pugui obtenir uns beneficis pel seu treball intel·lectual i la seva aportació a la cultura en general, durant un temps limitat.
• Drets de reproducció, distribució i comunicació pública: Elements clau dels drets d'autor, que formen part de la propietat intel·lectual. Aquests drets confereixen als titulars el control sobre com es distribueix i es presenta la seva obra al públic.

Existeixen diferents llicències que, tot i estar basades en els drets d'autoria, permeten autoritzar determinats usos d'una obra de la qual una persona n'és autora. Exemple: Llicències Creative Commons.