Models de Negoci i Innovació: Clau per a l'Èxit Empresarial

Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,55 KB

Bloc 3 models de negoci: la manera com una empresa s'organitza per generar valor i obtenir ingressos. Tipus: freemium: ofereix serveis sense cap cost, tot i que hi ha un paquet de serveis de pagament (premium) amb condicions més beneficioses. Ex: Spotify. Long tail: l'aprofitament de la diversitat i la demanda de productes o serveis. Hi ha una "llarga cua" de productes que, tot i tenir una demanda més baixa individualment, junts poden representar una part important del mercat. Aquest concepte és especialment rellevant en vendes en línia, on es pot oferir una gran varietat de productes sense les limitacions d'espai físic. Ex: Kickstarter. Multiplataforma: (cookies) finalitat de reunir com a mínim dos grups de clients interdependents; les plataformes es fan més fortes quan s'hi van incorporant més usuaris (efecte xarxa). Ex: Airbnb, Wallapop. Aplicacions mòbils: l'usuari pot fer-ne ús de manera professional; com a ajuda per a alguna gestió concreta; com a entreteniment. Actualment, hi ha aplicacions per gairebé tot amb un desenvolupador darrere per buscar model de negoci. Com a model de negoci, hi ha empreses que s'encarreguen de crear aplicacions i les venen monetitzades: cobrament d'una subscripció, model freemium. De subscripció: el client paga per l'accés a un producte o servei amb una periodicitat fixada i acordada. Ex: Netflix. D'afiliació: l'empresa estableix alguna recompensa per a proveïdors que aconsegueixin atreure clients als seus productes o serveis. Ex: Booking. Franquícia: el propietari d'una empresa reconeguda ven a un tercer els drets per explotar el seu model de negoci. Ex: La Casa de las Carcasas. Circular: la vida dels productes sigui el màxim possible: compartint, reciclant, reutilitzant, reparant, renovant. Ex: Vinted, Wallapop. E-commerce: comprar i vendre a través d'internet. Ex: Amazon. P2P (peer to peer): l'intercanvi o venda de productes o serveis entre particulars i empreses al mateix nivell. Ex: BlaBlaCar.

La R+D+I són essencials per al progrés econòmic i social. La capacitat d'adaptació i la innovació continuada són claus per afrontar els canvis constants en el món actual.

La innovació és la implementació amb èxit de noves idees, processos, productes o serveis que generen valor i milloren la situació actual, creant canvis positius i aportant novetats al mercat.

La recerca és el procés sistemàtic de buscar informació, conèixer noves idees i comprendre millor un tema específic.

El desenvolupament implica la transformació de coneixements teòrics o recerca en aplicacions pràctiques; és el procés de crear processos basats en aquest coneixement adquirit.


Tipus d'innovació: radical: és quan es fan canvis importants i innovadors en productes, serveis o processos existents. És com canviar totalment el joc, reinventant la manera de fer les coses, en lloc d'anar fent petites millores poc a poc.

incremental: implica petites millores, ajustos o actualitzacions en productes, serveis o processos ja existents. Aquestes millores poden ser en termes de rendiment, eficiència, costos, qualitat o altres aspectes.

disruptiva: implica canvis significatius i revolucionaris en productes, serveis o processos, amb el potencial d'alterar profundament el mercat o la indústria. Aquest tipus introdueix noves idees, tecnologies o models de negoci que poden canviar la dinàmica existent i fins i tot substituir els productes o serveis existents. Ex: Airbnb, Uber, WhatsApp, Amazon.

Una empresa ambidextra és aquella que té la capacitat de gestionar i integrar de manera efectiva dues dimensions aparentment contradictòries o oposades: innovació i eficiència operativa, també designades com exploració i explotació.

MAPA D'EMPATIA és una eina que permet personalitzar característiques i conèixer el prototip de client de l'empresa. Es divideix en 6 parts, en cada part s'inclouen preguntes sobre el consumidor que s'han de respondre per conèixer millor què necessita: Què veu el client? Com és l'entorn on viu la persona? Què veu al mercat? Què veu als amics? Quina mena d'ofertes rep sovint? Què està mirant i llegint? Què veuen ells que altres fan? Què escolta? Què diuen els amics? Què diu el cap o els companys de feina? Què diuen aquelles persones que admira o segueix? Quins canals de comunicació consumeix i què diuen? Què li diuen a casa seva, la família? Què pensa i sent? Què el preocupa realment? Quins són els seus somnis i objectius? Què el motiva? Quin és el seu propòsit de vida? Què és el que és realment important? Què diu i fa? De quins temes us agrada parlar? Les vostres accions són coherents amb les seves paraules? Quina és la seva actitud en públic? I el seu comportament? Quin és el seu comportament a casa, a la feina i amb la família? Quins són els esforços? Quines són les pors? Quines són les vostres frustracions? Quins obstacles ha de saltar per aconseguir el que voleu? Quins són els seus dolors i necessitats? Quins resultats espera? Què és èxit per a la teva persona? Com creu que pot assolir-ho? Què acabaria amb els problemes? Què vol aconseguir i assolir?


Buyer persona: és una representació semi-fictícia del client ideal d'una empresa, basada en la investigació de les seves característiques demogràfiques, psicogràfiques i de comportament. L'objectiu és comprendre les seves necessitats i preferències per adaptar les estratègies de màrqueting i vendes. Aquesta representació inclou informació com edat, sexe, ubicació, interessos i hàbits de compra, així com aspectes emocionals. La creació de buyer personas és una eina essencial per orientar les estratègies de màrqueting, desenvolupament de productes i decisions relacionades amb el servei al client, permetent una millor connexió amb el públic objectiu.

Els trets d'un oceà vermell/roig i un oceà blau: per innovar en valor en un model de negoci, es pot utilitzar la matriu ERIC, una eina analítica que consta de quatre preguntes: què eliminar, què reduir (amb atenció als costos), què incrementar i què crear, per comparar i millorar el model en relació amb la competència. Enfront d'un mercat competitiu, l'estratègia de l'oceà vermell implica lluitar amb els competidors, sovint via preus. Contràriament, l'estratègia de l'oceà blau busca diferenciació i costos baixos per crear un nou espai de mercat sense competència, generant nova demanda.

Storytelling: al llarg de la història de la humanitat, el contador de contes ha tingut l'habilitat de recrear experiències simples i convertir-les en un ensenyament, una reflexió o una emoció. Avui dia, les empreses també poden utilitzar la força que tenen les històries per comunicar les seves idees i aconseguir emocionar el públic receptor. La narració d'històries, o storytelling, és una eina per fer arribar missatges de manera efectiva a una audiència utilitzant paraules, imatges, música o sons que creïn històries que commouen i emocionen. Aquesta tècnica de comunicació aconsegueix captar l'atenció del públic a través d'una història, amb l'objectiu, per exemple, de facilitar el record de la marca o crear vincles amb l'empresa.

Elevator pitch: el discurs a l'ascensor, o elevator pitch, és una exposició per presentar un projecte que ha de ser impactant, àgil i ràpida, ja que ha de durar entre 45 segons i un minut. El temps és un bé escàs. Qui aconsegueixi transmetre millor l'essència del projecte en poc temps, si el projecte és bo, aconseguirà el seu objectiu. Com es pot estructurar un elevator pitch? Es pot començar amb una dada en forma de pregunta que capti l'atenció, continuar amb una breu presentació i ensenyar clarament el públic objectiu, el problema i la solució que s'oferirà amb el projecte, així com els avantatges per a l'inversor en el cas que es demani finançament.

Entradas relacionadas: