Models de Llengua i Actituds Lingüístiques: Importància i Característiques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,53 KB

Què és un model de llengua? Posa'n exemples: Es refereix a les formes lingüístiques seleccionades i usades predominantment per un determinat individu o grup social. Exemples: els mitjans de comunicació, les institucions, etc.

L'elecció del model de llengua és important per als i les mestres? Sí. En el cas dels ensenyants, que són un model d'ús lingüístic per als seus alumnes, i que a més han d'utilitzar la llengua com un instrument professional, la reflexió i l'elecció d'un determinat model lingüístic és d'importància capital.

L'aprenentatge ha d'anar d'allò conegut i proper a l'alumne a allò que és desconegut i llunyà: El model de llengua triat pels i per les mestres, especialment en els cursos inicials, ha de partir del model de llengua que els i les alumnes portaran a la classe, del model de llengua de l’entorn. En tot cas, el model de llengua que l'ensenyant ha d'oferir a l'alumne no ha de presentar incorreccions. Per tant, el professor haurà de partir d'un estàndard local, adaptat, si és necessari, a l'edat del seu alumnat.

Característiques:

  1. El i les mestres han d'adequar el seu llenguatge al dels nens i nenes, sobretot al començament de l'escolaritat, tot creant ponts entre la família i l'escola.
  2. Com que el i les mestres són un model d'ús lingüístic per a l'alumnat, el model de llengua del professorat ha de ser correcte (normatiu) i flexible (adaptat a la diversitat d'usos lingüístics).
  3. L'escola ha de preparar els i les alumnes perquè siguin capaços d'expressar-se en la varietat dialectal pròpia i per a saber usar, sempre que calga, l'estàndard regional.
  4. L'escola ha de fer conèixer sistemàticament –encara que és suficient un coneixement passiu– les formes de la llengua estàndard en altres territoris.
  5. S'ha de canviar la dicotomia tradicional de correcte vs. incorrecte, pròpia d'una orientació gramatical tradicional i normativa (prescriptiva), per a passar a analitzar els textos en termes d'adequat vs. inadequat, oposició basada en una gramàtica de base descriptiva i textual.
  6. L'escola no ha d'establir un model de llengua específic per als i les alumnes que aprenen el català com a segona llengua.

a) No és convenient utilitzar un llenguatge fàcil, tot emprant manlleus en comptes dels mots que presenten algun conflicte en català.

b) Tampoc no és convenient usar sistemàticament els elements comuns o similars a les dues llengües per facilitar la comprensió en comptes d'altres elements més habituals o genuïns.



Què són les actituds? Les actituds són predisposicions a valorar positivament o negativament alguna cosa, i a actuar en conseqüència. Les actituds són relativament estables en el temps i tenen tendència a persistir. Les actituds són modificables per l'experiència perquè no tenen una base genètica (són predisposicions apreses).

Estructura de les actituds: Les actituds són considerades com a constructes hipotètics, que no són directament observables, però que poden ser deduïts a partir de la descripció i l'anàlisi dels comportaments dels individus. La majoria de les definicions d'actituds afirmen que són un constructe complex, que presenta una estructura de components múltiples, formada per 3 dimensions:

  1. Dimensió cognitiva o cognoscitiva: està formada per tots els coneixements, les percepcions, les creences, les opinions i els pensaments que l'individu té sobre l'objecte de l'actitud.
  2. Dimensió afectiva o avaluativa: és el sentiment a favor o en contra de l'objecte de l'actitud, i en sol ser considerada com el component més característic. Aquest component és el que diferencia les creences o les opinions –que es caracteritzen sobretot pel component cognoscitiu–, de les actituds.
  3. Dimensió conductual o conativa: és la tendència a reaccionar d'una determinada manera respecte de l'objecte de les actituds.

Què són els prejudicis? Prejudici vol dir “judici previ”, i prejutjar vol dir valorar una cosa abans de tenir-ne un coneixement just o complet. Els prejudicis són valoracions d'alguna cosa no raonades, que es fonamenten en el desconeixement. Quan no coneixem bé alguna cosa, les valoracions (positives o negatives) que en fem estan basades en el desconeixement, i per això poden ser falses. Els prejudicis racials, sexuals, xenòfobs, lingüístics, etc. es basen en el desconeixement d'altres persones o grups de gent.

Relació entre els prejudicis lingüístics i les actituds lingüístiques: La falta de coneixement o d'experiència sobre una llengua o sobre una varietat lingüística és l'origen dels prejudicis lingüístics, que a la vegada són l'origen de les actituds lingüístiques negatives.

Enfocament didàctic del treball escolar de les actituds lingüístiques:

  • És fonamental l'actitud positiva del mestre/a, i de tot el col·lectiu escolar. S'ha de predicar amb l'exemple.
  • Cal aconseguir actituds de respecte envers totes les llengües i envers totes les manifestacions culturals.
  • Per als alumnes que tenen el català com a L1, cal crear conductes de fidelitat lingüística.
  • Per als alumnes que tenen el català com a L2, cal que valoren el català com una llengua pròpia, i que en facin ús en aquelles situacions en què sigui adequat.
  • Cal ensenyar la llengua lligada a una gran diversitat de contextos socials, aquells en què s'usa o s'hauria d'usar.
  • Cal treballar en contra dels prejudicis a partir d'un treball pràctic i vivencial de coneixement de la realitat lingüística, amb activitats.

Entradas relacionadas: