Models d'Intervenció en Psicologia: Una Visió General

Model centrat en la tasca: consta de diverses etapes:

• Especificació del problema: el professional i l’usuari han d’arribar a un acord sobre quin és el problema que es vol abordar.

• Contacte: s’arriba a un acord entre el professional i l'usuari respecte als objectius de la intervenció i el que l’usuari ha de fer per assolir-los.

• Plantejament de la tasca: especificació d’acció o accions que l’usuari ha de dur a terme per solucionar o millorar la situació actual.

• Establiment d’incentius: és el moment en què han de fer-se obvis els beneficis per a l’usuari si s’acompleixen els objectius marcats.

• Anàlisi i resolució d’obstacles: es fa un exercici de perspectiva per tal de valorar les possibles dificultats que l’usuari pot trobar en el seu procés de transformació i la manera d’abordar-les.

• Simulació pràctica guiada: a partir d’assajos, el professional comprova el grau de destresa de l’usuari i el seu repertori de conductes.

• Revisió: en diverses sessions s’examina amb l’usuari el grau de compliment de les tasques encomanades, així com els beneficis d’haver seguit amb el procés de transformació; es poden proposar noves tasques.

• Finalització: revisió dels assoliments i tancament de la intervenció si els objectius han estat assolits.

Model humanista: considera que la persona d’una manera holística, és a dir, que tots els factors (físics, psicològics, emocionals, ideològics, espirituals, cognitius, etc.) són iguals d’importants.

Model crític o radical: cal tenir en compte:

• Les teories socials crítiques busquen explicar l’ordre.

• El conflicte és etern i estructural, donat que estructuralment hi ha diferències de poder entre les persones i els col·lectius.

• L'autoconsciència racional és la precursora del canvi.

• Els oprimits han de participar en el procés de canvi. Els individus han de prendre el control de la seva consciència i també de la seva situació.

Model de gestió del caos: és especialment útil per a usuaris o col·lectius que necessiten una atenció perllongada en el temps.

Model ecològic: 3 àrees d'influència:

• Atributs personals: de la persona que rep l'assistència: edat, gènere, condicions físiques i de salut, experiències acumulades, classe social. Tots aquests atributs es manifesten en la interacció de la persona amb el seu ambient.

• Qualitat de l’ambient: aspectes polítics, econòmics, culturals i també aquells que tenen a veure amb la salubritat i la contaminació.

• Relacions: entre la persona i els seus atributs i el context on viu. Aquesta és l'àrea principal del model ecològic, perquè és a partir de la natura de les relacions entre les dues àrees anteriors com es modela l’individu i es fan obvies les dificultats que pot patir.

Model sistemàtic: el procés d’intervenció pren la forma d’un continu d’accions que van sent constantment avaluades per tal de veure si s’ha canviat (i en quina mesura) la qualitat de les relacions socials de l’usuari, d’una manera àmplia.