Models d'intervenció en famílies i pla de millora

MODEL PSICOSOCIAL:

• Considera la persona usuària com a protagonista principal del procés.
• Les pròpies característiques personals (psico) i les de l’entorn social (social) són les responsables de les dificultats de l’individu.
• Ha de ser l’individu mateix qui porti a terme la resolució de la seva situació, mitjançant:
  • una major comprensió de si mateix i dels factors socials que l’envolten.
  • buscar persones significatives en el seu entorn.
• El professional ha de basar-se en una relació de suport, d’acceptació i respecte, aplicant tècniques no directives d’intervenció.
• Les fases del procés són:

1. Detecció o comprensió dels elements de la situació.
2. Reorganització dels recursos personals.
3. Planificació de les actuacions.

MODEL SISTÈMIC

• La metodologia d’intervenció se centra en el sistema familiar, autogovernat i d’interrelació entre els seus membres.
• Segons el mètode, els problemes que pateix un membre de la família són l’expressió o el símptoma, i no la causa, de la disfunció familiar.
• Les dificultats en l’estructura familiar poden venir de:
  • Dificultats en l’estructura familiar.
  • Les pautes de comunicació familiar.
  • Dificultat de la família per adaptar-se als canvis i a les fases del cicle vital.

MODEL EDUCATIU:

• Ofereix a la família formació en habilitats educatives parentals i recursos que millorin les seves capacitats relacionals.
• Parteix d’un diagnòstic de la família com a grup, però requereix una intervenció individual.
• Es poden fer intervencions preventives, correctives, compensatòries, de formació en hàbits, d’adquisició d’habilitats.

MODEL D’INTERVENCIÓ EN XARXA:

• Es fonamenta en la teoria de sistemes i la teoria ecològica.
• Es poden construir mapes de xarxa a partir de quatre camps: família, parents, companys de feina i amics, i persones amb autoritat.
• La xarxa dóna:
  • Capacitat d’autosuport: la família i els veïns poden oferir-te formes de resolució dels problemes.
  • Afirmació de la pròpia identitat: afirma el sentiment de pertinença
• Els professionals han d’intervenir per:
  • Dotar la xarxa de majors competències que millorin la seva capacitat per prestar suports.
  • Generar recursos a les xarxes per tal que puguin prestar suports efectius.
  • Substituir aquelles xarxes que són perjudicials o atenuar la incidència que tenen.

PLA DE MILLORA:

El pla de millora és la proposta d’actuacions, resultant d’un procés previ de valoració que recull i formalitza els objectius de millora i les corresponents actuacions dirigides a enfortir els punts forts i resoldre o superar els dèbils. En l’àmbit domiciliari, el pla de millora és un document en el qual es plasmen les intencions de la intervenció, així com totes les actuacions de les persones que participen en la prestació del servei. En el pla de treball es concreten les accions que cal portar a terme i la manera en què es posaran en marxa.

Dades identificatives del pla de millora:

• Número d’expedient que haurà de figurar a tots els documents associats a la persona usuària.
• Dades de la persona usuària: dades personals (nom i cognoms, NIF, data de naixement, adreça, telèfon,...).
• Data d'inici de l’expedient.
• Durada i intensitat del servei.
• Dades dels professionals que hi intervenen.

Dades de l’estat de la persona usuària i la seva xarxa de suport:

• Formació.
• Font d’ingressos.
• Situació legal.
• Membres de la unitat convivencial i persones de la xarxa de suport de la unitat de convivència que poden prestar ajuda.
• Situació de l’habitatge: règim, habitabilitat, característiques de l’entorn.
• Estat de salut: malaltia o addicció, tipus de discapacitat i grau de dependència, ús dels serveis sanitaris o previsió d’intervencions quirúrgiques.

Necessitats detectades

• La detecció de necessitats s'haurà de portar a terme de manera sistemàtica i tenint en compte aquests factors:
  • Totes les persones que conformen la unitat de convivència i les seves possibilitats d’ajuda.
  • Els nivells de necessitats: personal, familiar i social.
  • Els àmbits d'intervenció de la persona usuària/família.
  • El grau de dependència, si cal substituir a la persona, col·laborar, ensenyar, supervisar, prevenir, habituar, etc.

Objectius

Una perspectiva realista i un diagnòstic competent han de ser la base en la definició d’uns objectius abordables.

Tasques

• Les activitats o tasques a desenvolupar han d'anar encaminades a la consecució dels objectius plantejats.
• Segons la finalitat de les tasques, aquestes poden ser:
  • Preventives: Encaminades a evitar l’aparició de noves patologies.
  • Educatives: Educació per la salut, aplicació de pràctiques d’higiene, alimentació, autocura...
  • Assistencials: Són aquelles activitats que fem a l’usuari perquè la persona no pot fer-ho.
  • Rehabilitadores: Són per restablir o superar les seqüeles derivades de la patologia o limitació.

Temporització

La temporització d’objectius i tasques ha de ser resultat de prioritzar les necessitats a cobrir, el temps del qual disposem al domicili i el compromís de la unitat de convivència.

MARC ORGANITZATIU D’ATENCIÓ A LES FAMÍLIES:

El context en el qual es duu a terme la intervenció amb famílies parteix del marc que les administracions. El pla es un terme de caràcter global que expressa les línies polítiques fonamentals, les prioritats, els objectius generals, l’assignació de recursos vinculats a les prioritats i les estratègies d’acció. Generalment els plans són de llarg termini. El Pla de suport a les famílies n’és un clar exemple. Els programes són un conjunt de projectes relacionats entre si, basats en assolir un objectiu parcial o sectorial del pla. Tenen un nivell de concreció major que el pla i els seus objectius són específics. El pla identifica els projectes que el formen. Els projectes són un conjunt d’activitats relacionades i organitzades que busquen aconseguir un objectiu específic inclòs en el programa. L’Administració local, formada pels ajuntaments, els consells comarcals i altres organismes, és l’àmbit administratiu més proper al ciutadà. Disposa de competències en l’atenció a les famílies, com per exemple en el desplegament dels serveis socials bàsics. Un dels seus principis rectors és la descentralització i és la responsable de la implementació de les diferents prestacions, serveis i programes. Des del SAD: Els serveis d’atenció domiciliària són un conjunt d’accions organitzades bàsicament a la llar de la persona i/o família. Estan dirigides a proporcionar atencions personals, ajuda a la llar i suport social a aquelles persones i/o famílies amb dificultats de desenvolupament o d’integració social o manca d’autonomia personal. Objectius: ● Desenvolupar tasques d’assistència, de prevenció i d’educació que habilitin per a la vida autònoma. ● Mantenir la persona al seu domicili, millorant-ne la qualitat de vida. ● Atendre les persones que no poden mantenir-se autònomament al seu domicili mentre no siguin ateses íntegrament pels serveis socials especialitzats quan així ho requereixin.

La demanda del servei:

• Normalment, els casos poden arribar als serveis socials bàsics per dos vies, principalment:
  • Quan és la pròpia família qui ho demana, aquesta es mostrarà més oberta a la col·laboració, però cal investigar altres necessitats a part de la demanda que facin.
  • Quan arriba a través d’altres serveis (escola, serveis mèdics, policia, veïns, organitzacions comunitàries,...), a l’hora de contactar amb la família podrem trobar més bloqueig, però la feina del professional passa per trobar les necessitats d’intervenció i plantejar-les a la família com una eina de millora.
• A l’hora de determinar les demandes, hem de tenir en compte prèviament aquests elements:
  • La demanda explícita: allò que les persones demanen que la tècnica faci o la concreció de l'ajuda que demanen.
  • La demanda implícita: és aquella que les persones no verbalitzen però que hem de poder detectar.
  • L'informe social: és un resum del cas fet per una Treballadora Social per a la derivació cap al nostre servei.

Valoració de la situació familiar:

Per aconseguir una bona valoració de la situació familiar, caldrà fer un bon procés de recerca d’informació i analitzar-ne les principals necessitats.

Recerca d’informació:

• Principalment, a través de:

1. Entrevistes.
2. Visites domiciliàries.
3. Reunions de coordinació amb serveis externs.
4. Indagacions a través de la família extensa.