Models d'Intervenció amb Famílies: Guia Completa i Aplicacions

NF2. Models d'Intervenció amb Famílies

2.1. Models d'Intervenció amb Famílies

Aquests models són pautes o guies d'actuació que orienten la intervenció professional. Cadascun d'ells prioritza una causa específica del problema o la disfunció (ja sigui la persona, la família o l'entorn social). Els models principals són:

• El model fenomenològic
• El model educatiu
• El model sistèmic
• El model de les xarxes socials

2.1.1. El Model Fenomenològic

També conegut com a assessorament o counseling, aquest model se centra en l'observació dels fets per identificar la direcció cap a la solució. Considera els canvis com a producte de mecanismes individuals i proposa una intervenció terapèutica individualitzada. Aquesta metodologia prové de la psicologia clínica.

Tècniques clau:

• El professional es limita a ajudar la persona a obtenir les eines necessàries per generar la seva pròpia solució.
• L'objectiu principal és l'autoconeixement i l'autodirecció.

Fases del procés d'intervenció:

• Comprensió dels aspectes que expliquen la problemàtica.
• Reorganització i adaptació dels recursos cognitius, emocionals i conductuals propis.
• Planificació i posada en pràctica de les accions.

2.1.2. El Model Educatiu

Aquest model situa l'origen de la problemàtica en la manca d'habilitats i comportaments adequats. El seu objectiu és proporcionar l'adquisició de conductes adaptatives i habilitats parentals apropiades. La intervenció es realitza de manera individual amb els diferents membres de la família. Segons les necessitats que presenta la persona, es poden dur a terme actuacions amb finalitat preventiva, compensatòria, correctiva, de formació en hàbits o d'adquisició d'habilitats socials, entre d'altres.

2.1.3. El Model Sistèmic

Aquest model considera que els enfocaments centrats exclusivament en l'individu no són suficients. Entén la família com un sistema complex i interdependent.

Un sistema és un conjunt d'elements interdependents. Per tant, si es modifica qualsevol part, es produirà una modificació en el tot i afectarà cadascun dels seus components.

Els problemes que pateix un membre de la família són sovint l'expressió d'una disfunció familiar. Aquesta disfunció pot provenir de dificultats o anomalies en l'estructura familiar, les pautes de comunicació o la dificultat per adaptar-se als canvis i a les fases del seu cicle vital. L'objecte d'intervenció és la família en el seu conjunt. Es focalitza en el canvi de les interaccions entre els membres de la família o en la promoció d'un funcionament adaptatiu dins del sistema familiar.

2.1.4. El Model de Xarxes Socials

Aquest model concep l'individu com un ésser bio-psico-social. En conseqüència, la intervenció es dirigeix a la seva globalitat, posant èmfasi en les xarxes socials.

Una xarxa social és el conjunt de persones que coneixem i amb les quals mantenim una relació.

L'aparició d'un problema en la xarxa social afecta els altres sistemes. La intervenció consisteix en actuacions dirigides als diferents nivells de l'entramat de relacions, amb l'objectiu de contribuir a la creació d'una trama vital consistent que aporti els suports necessaris per revertir o atenuar la situació problemàtica. Aquest model és especialment útil per afrontar situacions complexes amb famílies multiproblemàtiques.

Estratègies fonamentals:

• Intervenir en la mateixa xarxa per dotar-la de majors competències que millorin la seva capacitat per prestar suports.
• Generar recursos a les xarxes perquè puguin prestar suports efectius, augmentant-ne les dimensions i la seva qualitat.
• Substituir xarxes perjudicials o atenuar la incidència negativa que puguin tenir.