Models, Gèneres i Rols Clau en la Producció Televisiva

Conceptes Clau de Difusió Televisiva

• Broadcasting: Difusió/emissió àmplia a tothom per qualsevol mitjà.
• Narrowcasting / Nanocasting: Difusió/emissió selectiva (per segmentació de públic objectiu, etc.).
• Programació Personalitzada: Contingut adaptat segons l'algoritme de l'usuari.

Models de Televisió

1. Titularitat

• Pública: Gestionada per organismes públics i finançada amb impostos. Busca informar, educar i entretenir la ciutadania, garantint el pluralisme i la llibertat d’expressió. Ex: TV3, La 1.
• Privada: Gestionada per empreses privades amb ànim de lucre. Es finança amb publicitat i/o subscripcions. L’objectiu principal és captar audiència per obtenir beneficis econòmics. Ex: Telecinco, Antena 3.

2. Distribució

• TDT (Televisió Digital Terrestre): Senyal digital transportat per ones hertzianes. Contra: Té espai electromagnètic limitat.
• Televisió Digital via Satèl·lit: També utilitza ones hertzianes i té espai electromagnètic limitat. Necessita un receptor específic.
• Televisió Digital per Internet / OTT (Over-The-Top): Transmissió de senyal de TV amb connexió a internet. Requereix un receptor específic. Inclou el concepte “Triple Play” (serveis de veu, entreteniment i accés a internet pel mateix sistema).
• Plataformes Streaming / VOD (Video On Demand): Permet escollir què es vol veure. Consum a través d'aplicacions (SmartTV, mòbils, ordinadors, etc.).

3. Disposició al Públic (Gratuïta o de Pagament)

• SVOD (Subscription Video on Demand): Model basat en diferents tipus de subscripció (mensual, trimestral, anual). Popular en plataformes com Netflix.
• AVOD (Advertising Video on Demand): Model que ofereix contingut gratuït a canvi de visualitzar publicitat. Ex: YouTube (YT).

4. Finançament

Impostos, Publicitat, Mixt i per abonaments.

5. Cobertura

Local, Nacional, Internacional.

6. Continguts

Generalista o Temàtica.

Elements Promocionals Audiovisuals

• Teaser: Normalment de durada curta, mostra un "tast" del producte a nivell estètic i de contingut.
• Tràiler: Acostuma a resumir el producte i a definir-ne la temàtica i el format.
• Pilot: Episodi "prova" del producte, previ a l'episodi 1.

El Quadre d’Idees de Lewis Herman

Camps diferents on podem trobar una idea per a un projecte audiovisual:

1. Idea Seleccionada: Procedeix de la nostra memòria, vivència personal o somni.
2. Idea Verbalitzada: Sorgeix del que ens explica algú.
3. Idea Llegida: Prové d’un diari, revista o llibre.
4. Idea Transformada: Neix d’una ficció, pel·lícula o llibre. Es transforma una idea ja existent (sense caure en el plagi).
5. Idea Proposada: Sorgeix per encàrrec.
6. Idea Buscada: Resultat d'un estudi de mercat.

Evolució Històrica dels Models Televisius

PaleoTV (Anys 50 – Mitjans 80)

Televisió pública i jeràrquica, amb una funció clara de servei públic: informar, educar i entretenir. Els espectadors es veien com a alumnes i la programació seguia una estructura rígida, amb separació estricta de gèneres i franges horàries. La producció amagava el que passava darrere les càmeres, mantenint la "màgia" televisiva. L’audiència era passiva i consumia el contingut de manera lineal. A finals dels anys 70, l’arribada del comandament a distància, el vídeo i els videojocs va donar més poder de decisió a l’audiència, iniciant així un canvi cap a models més interactius.

NeoTV (Mitjans 80 – 2000)

Va sorgir en un context de competència entre televisions públiques i privades, amb l’objectiu principal de captar audiència per obtenir ingressos publicitaris. La televisió va començar a mostrar-se a si mateixa: les càmeres, les redaccions i els presentadors van passar a formar part del discurs televisiu. Es va trencar la màgia de la PaleoTV i es va veure el "darrere de les càmeres". A més, els gèneres es van barrejar, i fins i tot els informatius es van fer més entretinguts. L’audiència es va tornar més activa, amb l’aparició d’internet i dels primers passos cap a la interactivitat.

MetaTV (2000 – Actualitat)

Aquesta es defineix per l’ús massiu de plataformes digitals, contingut sota demanda i un consum altament fragmentat. La seva funció principal és entretenir, fragmentar i reciclar continguts. Predominen els formats nous com els realities i es barregen constantment gèneres, amb un límit difús entre ficció i realitat. L’audiència actual és molt activa, lúdica i personalitzada, escull què vol veure i quan. A més, es reaprofiten constantment continguts a través de xarxes socials i diferents plataformes, trencant completament la lògica lineal de la PaleoTV.

Gènere i Format en Televisió

Gènere

Fa referència al tipus de contingut. És la categoria temàtica o narrativa del programa. Cal distingir entre:

• Dramàtics: Tots els programes de ficció.
• No Dramàtics: Inclouen continguts humorístics, divulgatius, informatius, periodístics i documentals.

Subgèneres

Categories més específiques. Per exemple, dins d’entreteniment: concursos, talent shows, humorístics, game shows, etc.

Format

Va lligat al gènere, però fa referència a l'estructura del programa i a la seva durada. És un concepte més concret.

Exemples: talk-show, late night show, reality, programes de talents, magazines, etc. Pel que fa a la ficció, parlaríem de sitcom o telenovel·la.

Els formats tenen unes convencions i criteris de realització. Per exemple, una sitcom és de gènere humorístic, té entre 4 i 6 personatges, es grava amb públic, dura 24 minuts i els personatges són arquetípics.

Rols Clau en la Realització Televisiva

Rols a Control

• Realitzador: Màxim responsable del programa. Coordina tots els processos i equips. Seu al mig de la taula de realització, fa el compte enrere i dona indicacions.
• Ajudant de Realització: Coneix el guió tècnic i assisteix el realitzador en el procés.
• Mesclador / Mixer: Seu a la taula de mescla i s’encarrega de "punxar" diverses fonts. Coneix el guió tècnic per preparar la font prèviament.
• Mesclador de So: Seu a la taula d’àudio. Fa la mescla de so, controla el volum i el balanç dels micròfons.
• Tècnic de Vídeo (VTR): Seu al sistema de reproducció de vídeo i prepara els vídeos a emetre.
• Tècnic de Grafisme: Carrega i prepara els chyrons (rètols) o el text del teleprompter.
• Tècnic-Operador (CCU): Configura i ajusta els paràmetres de càmera abans del rodatge (p. ex., balanç de blancs).

Rols a Plató

• Regidor: Ajudant de realització a plató. És la veu del realitzador (comunicació per intèrfon). Dona indicacions a plató, fa els senyals de compte enrere i on air. Ha de transmetre tranquil·litat i disciplina.
• Operador de Càmera: Coneix els plans i moviments que ha de fer, i segueix les indicacions del realitzador.
• Cablista: Ajuda en els moviments i desplaçaments de les càmeres.
• Il·luminador: Prepara la il·luminació de plató abans del rodatge, segons les indicacions de realització.
• Tècnic de So de Plató: Prepara els micròfons de plató.
• Vídeowall: Responsable de la configuració i operació del vídeowall.
• Director d’Art: Escenògraf, encarregat de l'atrezzo.
• Equip Artístic Davant de Càmeres: Actors, presentadors, col·laboradors, convidats i públic.

L'Escaleta: Funció i Elements

L’escaleta serveix com a guia estructural per a tot l’equip tècnic i artístic durant la producció d’un programa. És l’esquelet del guió i indica l’ordre, la durada i el contingut de cadascuna de les parts del programa. Gràcies a l’escaleta, es garanteix un ritme adequat i es minimitzen errors, especialment en programes en directe. A més, permet que tothom (des del realitzador fins als operadors de càmera o tècnics de so) conegui què ha de passar i quan.

Elements que ha d’incloure l’Escaleta

• Numeració de les seqüències o files.
• Títol o assumpte de cada bloc.
• Durada parcial i acumulada.
• Actants que intervenen.
• Càmeres que es faran servir.
• Elements de grafisme i efectes.
• Origen del contingut (plató o VTR).
• Observacions tècniques, indicacions de guió i canals de so.

Desenvolupament d'una Idea de Programa de Televisió

El procés es divideix en diverses fases clau:

1. Concepció (Concepte): Sorgeix d’una vivència personal, una tendència de mercat, una proposta d’una cadena o l’adaptació d’un format existent.
2. Definició Essencial: La idea es concreta en documents breus:
   • Tag-line: Frase de 5-10 paraules.
   • Log-line: Resum de 40-50 paraules.
   • Storyline: Sinopsi de màxim 7 frases.
3. Creació de la Bíblia: Document clau per vendre la idea i guiar el desenvolupament. Inclou el concepte, el to, els personatges, l’estil visual, el format i el públic objectiu.
4. Preparació del Dossier de Producció: Amplia la informació tècnica, el pla de finançament, el pla de comunicació i l’equip implicat.
5. Prototipatge: Es produeix un teaser o un pilot per captar l’interès de possibles compradors (cadenes o plataformes).
6. Producció: Si el projecte és acceptat, es passa a la fase de producció, que inclou:
   • Preproducció: Planificació, càsting, guions.
   • Gravació.
   • Postproducció: Muntatge, efectes, so.
7. Emissió: El programa es lliura preparat per a la seva difusió.

El Dossier de Producció

És el dossier de presentació d’un producte audiovisual que inclou tota la informació rellevant per als potencials inversors. L’objectiu és presentar una història convincent i una raó sòlida per finançar el projecte.

Ha d’incloure la sinopsi de l’argument, una descripció dels personatges, la llista de localitzacions i qualsevol altre detall important. També s’ha d’indicar si hi ha algú més vinculat al projecte (preproducció, gravació, etc.).

Contingut del Dossier

• Primera pàgina del projecte.
• Plantejament conceptual i estètic.
• Càsting / Equip artístic.
• Equip tècnic.
• Localitzacions (Locations).
• Pla de producció.
• Pressupost.
• Pla de finançament.
• Pla de comunicació del programa.

Les Funcions del Productor Audiovisual

• Productor Executiu: És el màxim responsable del projecte. Busca i selecciona idees, desenvolupa projectes, escull l’equip creatiu i tècnic, controla el pressupost i la qualitat artística, i supervisa la producció. També gestiona la comercialització i el patrocini.
• Productor Delegat: Persona en qui el productor executiu delega la gestió diària. Supervisa el desenvolupament, controla el pressupost capítol a capítol, vetlla pel contingut, supervisa les gravacions i garanteix el compliment legal i contractual.
• Productor: Organitza els mitjans tècnics i humans del programa. Planifica i gestiona el pressupost, contracta serveis i personal, controla els pagaments i assegura que la producció es desenvolupi dins els terminis establerts. En projectes grans pot estar sota el director de producció.
• Ajudant de Producció: Realitza les tasques logístiques i de suport: fa calendaris, convoca l’equip, gestiona lloguers i compres, organitza trasllats, controla material, fa justificacions de despeses i ajuda en la preparació del rodatge.