Models, Funcions i Tipus de Grups en Treball Social

Models de Treball Social amb Grups (TSG)

Els models de Treball Social amb Grups (TSG) són aportacions teoricopràctiques que s'aproximen a la confluència entre el treball social i els grups. Cadascun dels models presentats posa èmfasi en una o una altra variable. S'extreuen de la metaanàlisi de les experiències realitzades, és a dir, s'analitza què s'està fent en treball social grupal i s'intenta donar una teoria que conforma aquesta metodologia de treball.

Model de Michigan – Vinter (1963)

Aquest model marcava la importància del contracte, l'especificitat del programa, dels resultats i l'avaluació dins del grup. Especificava molt el programa que seguia el grup, els resultats i l'avaluació (especificant característiques del grup). Situava el lideratge formal del professional com a directiu/actiu, ja que ajuda que el grup tiri endavant.

Model d'Ajuda Mútua de Schwartz

Considerava la importància de l'ajuda mútua entre els membres del grup. Aquest model ha arribat fins als nostres dies i es dona importància a la reciprocitat dins del grup. Des d'aquest model es negociava el programa del propi grup amb els seus membres a mesura que s'anava desenvolupant. També dona prioritat al funcionament del grup i col·loca el líder formal com a negociador, ja que fa que els processos a seguir siguin negociats entre ell i el grup de manera consensuada. Per tot això, aquest mètode es va fer propi a la disciplina.

Model d'Alan Brown (1988)

El model d'Alan Brown inclou diverses aproximacions:

• Model d'inici de cas o d'avaluació-inducció

  Es relaciona amb l'avaluació de l'individu i la inducció, és a dir, la funció que té la institució. Es pretén la integració dins de la institució.

• Models d'interacció de grups dirigits

  Són l'intent de convertir una conducta antisocial en comportaments cívics i responsables. La clau d'aquest model és l'abans i el després, per tant, es barregen persones en diferents moments del procés.

• Models de resolució de problemes i tasques

  El seu objectiu és resoldre problemes de conducta, desenvolupar tasques concretes o conductes específiques.

• Models psicoterapèutics

  Centrats en la persona, donen importància als sentiments, emocions i relacions. Dirigits a la salut mental i a reforçar l'autoestima de l'individu.

• Models d'ajuda mútua

  Són els grups que s'autodirigeixen i ofereixen suport i ajuda a individus que han passat per circumstàncies similars.

• Models d'objectius socials

  L'objectiu és extern al grup i està relacionat amb el desenvolupament o canvi social.

Model de Teresa Rossell

El model de Teresa Rossell distingeix entre:

• Grups Socioterapèutics

  S'utilitzen per tractar aspectes que produeixen patiment en les persones o els impedeixen desenvolupar les seves capacitats, relacions, etc. La intervenció va dirigida a millorar les vivències i la participació social mitjançant un desenvolupament de les capacitats personals.

• Grups Socioeducatius

  Dirigits al desenvolupament, adquisició d'hàbits, comportament i funcions, que per diverses causes no formen part del repertori conductual dels membres del grup. L'adquisició d'aquests pot representar un progrés personal o evitar un procés de deteriorament i marginació social.

Funcions del Treballador Social de Grups (TSG)

El paper del treballador social dins el grup és:

• Assumir i desenvolupar el rol de conductor del grup com a líder formal.
• Facilitar la integració dels membres del grup i les seves dinàmiques.
• Introduir, concretar i resumir les aportacions del grup.
• Ser la referència i la memòria del grup.
• Ajudar a superar els conflictes individuals i grupals.
• Facilitar la participació i el reconeixement de tots els membres del grup.
• Clarificar, interpretar o conceptualitzar els continguts grupals.

Tipos de Grupos en Trabajo Social

1. Grupos: Organizados, Estructurados y Formales

Organizados

Funciones necesarias para realizar las tareas del grupo han sido distribuidas y aceptadas por sus miembros.

No organizado

Funciones no específicas llevadas a cabo por cualquier miembro.

Estructurado

Los miembros se han dado normas fijas, han repartido las funciones y cada uno ha aceptado la que le corresponde.

Formales e informales

La denominación de grupos formales e informales se refiere a la situación de un grupo dentro de un sistema u organización social.

Grupo formal

Aquel cuya estructura depende hasta tal punto de otras instituciones, organizaciones o grupos, que difícilmente podría ser modificado sin que se llevasen a cabo reformas en los otros grupos e instituciones.

Grupos informales

Pueden disponer con mayor facilidad de sus estructuras y organización.

2. Grupos primarios y secundarios

Primarios

Relaciones intensas (cara a cara) y emocionales. Son siempre pequeños, por ejemplo, un equipo de trabajo o una familia.

Secundarios

Un partido, una nación, un país.

Cooley (1909) diferencia grupos primarios de secundarios según las relaciones mutuas entre los miembros.

3. Grupos abiertos y grupos cerrados

Tienen que enfrentarse al problema de admitir a nuevos miembros, y esta admisión supone un enriquecimiento y un peligro.

4. Grupo propio y grupo ajeno

Se refiere a cómo los miembros consideran a su grupo en relación con la comunicación interhumana.

5. Grupo de pertenencia y grupo de relación

Grupo de pertenencia

Aquel en que uno se halla en un momento dado.

Grupo de relación

Aquel al que uno se siente unido al menos por el sentimiento.

Aunque pueden coincidir los dos, el número de grupos de relación es más escaso que el de pertenencia.

6. Grupos homogéneos y grupos heterogéneos

La diferencia se refiere a determinados caracteres de los miembros de un grupo. Cuanto mayor sea el número de caracteres comunes de los miembros, tanto mayor será la homogeneidad del grupo y viceversa.

7. Clasificación de los grupos según su duración

Según la duración pueden distinguirse los grupos "pasajeros" y "permanentes" (o estables o inestables). Según el grado de dependencia de un grupo respecto de otras figuras sociales, puede hablarse de grupos "autónomos" o "dependientes".

8. Grupos de autoexperiencia y grupos de trabajo

Grupo de autoexperiencia

Aquel en que se reflexiona sobre el propio comportamiento del grupo y de sus miembros.

Grupo de trabajo

El objetivo principal es realizar una labor de carácter productivo.

9. Grupos terapéuticos y grupos no terapéuticos

Grupo terapéutico

Tiene como finalidad la curación de sus miembros.